Verema de la Lluna Vella: Sense pausa, però sense pressa

Quina anyada més boja!!

Un any tant i tant difícil com aquest és un any en que la verema no podia ser fàcil, i és que jugant amb el temps i les pluges hem anat veremant la nostra finca de 450 metre d'alçada orientació nord-oest, el Mas de Dalt, que sempre és un tema a part del que representa La Guinardera i és d'on surt cada any la Lluna Vella i en anyades especial el Cèrcol Daurat i la Ruella.

Verema en un estat sanitari fantàstic i amb un punt de maduració òptim que aquest any hem començat a collir el mateix dia que l'any passat, però que s'ha anat allargant amb aquestes precipitacions benvingudes.

La producció ha estat en aquesta vinya d'un 50% del que acostuma a produir en un any normal, però som conscients que en part va ser degut a la poda conservadora que vàrem dur a terme amb l'objectiu de reforçar la planta, reduint el número de braços i brocades. Aquesta feina ha contribuït  a la supervivència de les plantes i a donar-los-hi força per afrontar els anys vinents, que esperem que siguin més plujosos.

Un any més, ha estat molt important saber llegir les necessitats de les plantes i condicionar les feines a garantir.ne el seu benestar, i com no podia ser d'altra forma, hem llaurat 6 cops aquesta vinya.

Els vins estan en plena fermentació i tenen bona pinta, a veure qui serà el resultat final.

La Guinardera 2024: Alea iacta est

Després d'un any complicat climatològicament, continuant amb la nostra filosofia de llaurar i treballar la terra. Un any en que la poda va ser molt radical per mirar de donar força als nostres ceps, traient molta fusta i en que hem tornat a no espollar ni esperonar, per tal de fomentar un cert espai d'aïllament dels raïms entre fulles.

Finalment, hem fet una verema en tres dies, veremant el dia 9 les parcel·les més delicades i el 11 i el 12 les millors garnatxes de la finca.

El resultat ha estat d'uns quilos més que l'any anterior, afavorits per les darreres pluges que han ajudat a arrodonir la maduració i inflar una verema que estava en perfecte estat sanitari.

Però, un cop més, el més important ha estat que la vinya, en un any molt difícil per lo extremadament sec i calorós, ha aconseguit sobreviure i creiem que més forta que l'anyada passada, també molt complicada. Aquest era el nostre principal objectiu, i ens felicitem pel resultat.

Ara, dues tines de La Guinardera, el nostre primer vi i l'únic que elaborem sota la classificació de Vi de Paratge.

Cada verema una història diferent

Aquest any vàrem començar la verema de la Parhelia el dia 31 d'Agost, i donat que el dia 1 de Setembre va ploure, vàrem tornar-hi el dia 2, el que va significar començar les fermentacions en dues tines diferents, fer dos premsats i dos desenfangats, però ara ja ho hem posat tot en una sola tina i la fermentació va endavant amb uns 250 litres més que l'any passat i, de moment, amb molt bona pinta.

Avui volíem començar amb un bancal de La Guinardera que estava més avançada, però el temps ens ha tornat ha fer una mala passada, i donat que la sanitat del raïm és bona, hem decidit que començarem dilluns, ja amb l'aigua caiguda assimilada i pensem que un millor punt de maduració.

Això farà que puguem veremar La Guinardera tot d'una seguida, doncs aquell punt verd que trobàvem en els altres bancals del nostre Vi de Paratge, desapareguin i puguem treure una major qualitat.

Com sempre, Lluna Vella menja a part, i quan acabem amb La Guinardera haurem d'estudiar el moment òptim per veremar aquest vinya tant especial que en determinats anys ens sorprèn amb el Cèrcol Daurat o la Ruella.

Doncs res, mirar el cel i paciència.