Ens en recordem de Santa Bàrbara quan trona

Malauradament, aquests dies els incendis estan en boca de tots, i els diferents mitjans sentim moltes opinions sobre com s'ha de gestionar el territori, moltes opinions que ja hem escoltat molts cops abans i que cada cop que hi ha catàstrofes com aquestes tornen a sorgir i que després es perden en l'oblit del nostre dia a dia.

És clar que Catalunya ha perdut pagesos i pastors, els vertaders cuidadors del patrimoni forestal, i en els darrers anys la masa forestal del nostre territori ha crescut molt i de manera descontrolada. Podem buscar-ne els motius, i és un problema que segurament no té una fàcil solució, i de ben segur no en té una d'única.

A propòsit de les causes, podem començar per analitzar d'on venim, parlar sobre com en les darreres dècades ha deixat de ser rendible l'explotació forestal en gran part del nostre territori, amb arbres que tenen la teia molt dura degut al lent creixement dels mateixos. Recordo que fa 30 anys els boscs de la nostra familia es tallaven amb certa regularitat i la fusta es pagava, no a un preu excessiu, però prou bo per valer la pena tallar-los i que les empreses que en feien la feina es guanyessin la vida.

Per altra banda, no parlem de les lleres dels rius, doncs encara no ha passat res, però el dia que el Siurana baixi com va baixar el 1994, aquests arbres, matolls  i canyars que s'han anat formant, de ben segur s'enduran el pont que hi ha a la carretera entre Gratallops i Falset.

Tampoc cal que parlem de la ganadería extensiva que feia feina en la regulació de les pastures, és obvi que un ramat amb 200 caps de bestiar, cabre i/o ovelles, fa una feina que quatre cabirols no faran.

Quin cost tenen els operatius que ha hagut de extingir els diferents incendis que hi ha hagut aquest estiu? Com podem gestionar un territori on la majoria dels boscos són de propietat privada? Té sentit fer un Pla Natura 2000 si no fem gestió del territori?

Al mateix temps, la pressió sobre el territori cada cop és més gran, amb plans d'instal·lació de parcs eòlic i d'energia solar, fent de l'especulació energètica un altra traba per la supervivència del món rural.

Necessitem polítiques valentes, com per exemple bonificar els propietaris que netegin els boscos amb la compra de la biomassa per fer-ne combustible per escoles, hospitals i altres edificis públics, o perqué no, en una empresa pública, de segur aquesta despesa compensarà l'ús en calefacció i/o energia elèctrica, però de ben segur també significarà un estalvi en recursos per extingir incendis.

No ho sé, només som pagesos que estimem el nostre territori i que fa temps que estem alertant del problema que dia a dia va creixent.

La nova Europa dels Rancis

Avui us volem parlar d'un llibre que recentment  ha publicat l'editorial Trabucaire de Perinyà, i que parla d'una deles passions del nostre celler i del nostre projecte en comú amb Clos Mogador, Arrels del Priorat.

Des de fa uns quants anys, l'Associació Be Ranci! organitza la "Rencontre Européenne des Vins Oxydatifs Secs", al que hem assistit en cada edició amb els nostres rancis i que ha servit per reforçar amistats com la que teníem amb la Marie-Louise Banyols, i fer-ne de noves, com la del Jean Lhéritier o la del autor d'aquest fantàstic llibre, l'Alain Pottier.

Es tracta d'un recull increïble dels diferents vins oxidatius del món, on es parlar de Rancis, de Fondillon, del Xerès, de Montilla-Moriles, de Vi Jaune, dels vins oxidatius de Sicilia,... Una feina molt detallada i amb una explicació molt detallada, a la vegada que amena, el que fa que pugui esdevenir un llibre de referència per professionals o un llibre de consulta per aficionats a aquest tipus de vins que són petites històries de resistència i reductes de cultura, cultures com  la Catalana en el cas de Rancis, que agermanen la Catalunya Nord i el Principat, poguen-t'ho lligar amb el Fondillon del País Valencià.

Una aportació molt interessant d'aquest llibre és el full de tast desenvolupat per tastar aquest tipus de vins, que incideix en el fet que no es poden tastar de la mateixa manera que els vins tranquils que tots coneixem.

Moltes gràcies Alain i tota la gent del Be Ranci!., ens veiem al Novembre.

Tot esperant que tintin

 El "verol" aquest any s'està fent esperar, un començament d'estiu atípic amb temperatures pel davall del que seria lo comú en aquesta època, sembla que ha alentit el cicle de maduració del raïm, i en aquesta època, aprofitem matins amb temperatures de entre 10 i 14 graus a les 6 del matí per fer feines al camp fins als vols del mig dia. Llaurar, comprobar la sanitat de la vinya, lligar ceps, etc..., són algunes de les tasques matinals, passant a tancar-nos al celler per acabar la jornada laboral, sigui etiquetant, sigui preparant comandes o simplement posant ordre.

En aquests dies també hem aprofitat per fer feines més lligades a la exportació, com rebre algun que altre importador o assistir a xerrades com les que ha organitzat PRODECA  per conèixer els mercats de Brasil i de Mèxic, i tenir clar com s'ha de treballar amb aquests mercats en concret.

A mode de previsió de collita, tot i que no es pot dir res fins que sigui al celler, sembla que tenim un any amb una producció normal, amb bona sanitat, de moment, i que gràcies a la nevada i a les pluges que van caure als mesos de Maig i Juny, així comales baixes temperatures d'aquest Juliol, de moment les plantes no estan sotmeses a estrés hídric.

Els nostres amics del Restaurant El Bistrot

Fa molts anys que conec el Peter, i ell i la seva esposa Doris regenten aquest restaurant tant especial a Masriudoms, un dels diferents nuclis urbans de l'Hospitalet de l'Infant, on la filosofia és la que defineix un "bistrot", que és sinònim d'un petit i acollidor estil de restaurant. És cuina d'autor, basada en productes frescos de mercat: Espàrrecs, alls silvestres, maduixes, tòfones etc, que es serveixen sempre d'acord amb la temporada.

Foto propietat de El Bistrot

Aquesta parella miren que et sentis com a casa des que entres fins que surts, i sempre en aquest lloc màgic que combina l'arquitectura catalana amb l'encant d'un petit bistro francès, amb una decoració natural i harmoniosa.

Foto propietat de El Bistrot

Pel que fa a qué menjar, podeu tastar qualsevol dels entrants com els "Tacs de peix amb anet" o els "Gnocchi" o el "Vitello Tonnato", i com a plat principal l'especialitat és el "Solomillo El Bistrot", encada que qualsevol de les carns a la pedra poden ser una molt boba opció.

Deixe-vos sorprendre per la cuina del Peter i gaudiu d'una carta de vins molt seleccionada per algú que es pot dir que és un malalt dels vins. També hi trobareu els nostres Lluna Vella, La Guinardera i Parhelia.

Els podeu trobar a:

Restaurant El Bistrot
Carrer de les Eres, 20
43891 Masriudoms

Acomiadem la primavera

Demà 21 de Juny a les 5:32 del matí acomiadarem la primavera i començarà l'estiu, i sembla que aquesta estació vol acomidar-se amb pluges i boires, el que fa que haguem d'estar alerta.

La planta està en un estat vegetatiu en el que la vulnerabilitat davant el mildiu i la cendrosa és altíssima, amb un any de molta brotació i en un moment en que el raïm ja té mida pèsol. Moment en que a part d'aclarir i ordenar la vinya, retallant i esperonant, també és temps de fer tractaments de coure i de sofre.

Just ara arriben pluges, i en 3 dies hem tingut unes precipitacions acumulades d'uns 40 litres, amb una certa por, doncs en algunes zones aquestes precipitacions han estat de pedra, tot i que, de moment les nostres finques se n'han escapat, però ja sabem d'alguns amics de la zona de La Figuera i La Vilella baixa els ha fet força mal.

Tocarà estar alerta amb els tractaments i continuar la tasca de controlar la vegetació del cep i en pocs dies fer una bona llaurada per fer un major aprofitament de l'aigua caiguda: "Una llaurada és una regada".

Nuestros amigos de Yain Restaurante

En plena judería de la ciudad de Teruel se encuentra este restaurante en el que el vino se convierte en el hilo conductor en un viaje gastronómico basado en la cocina aragonesa que nos lleva por diferentes partes del Mediterráneo y de Europa. Un lugar ideal para ir en pareja o en grupo, pero sobre todo, para ir a disfrutar y descubrir.

Foto propiedad de Yain Restaurante

Yain, (que significa vino en hebreo), tenia que estar ligado al vino,`pues en el proceso de su construcción, encontraron restos de una antigua bodega, lo que obligó a parar la obra, y sin duda, lo que en principio parecía un desastre, dio la oportunidad a Raúl Igual de viajar y trabajar en otros restaurantes y de formarse para ahondar más en el conocimiento del vino.

Foto propiedad de Yain Restaurante

Ayer estuve comiendo allí, y os aconsejo que independientemente de lo que escojáis para comer, sea menú diario, menú esencia, menú degustación o alguno de los platos de una carta, os dejéis llevar en cuanto al vino, y disfrutéis de la posibilidad de degustar más de 300 vinos por copas, y dejaros llevar por el buen hacer de Raúl.

Un pequeño aperitivo con "Cecina sobre Pipirana" que abrió la veda de los vinos con un sabor y textura que me transportaron a la cocina de mi abuela, que acompañé con un vino blanco Sigalas de Santorini, muy salino, equilibrado y fresco.

En mi caso, para empezar, una "Croqueta de Pularda con Setas" realmente deliciosa, con la que descubrí el blanco con crianza Kavaleiros de la misma bodega. Más profundo, complejo, un poco menos salino pero con una acidez muy bien integrada.

El segundo aperitivo fue, a sugerencia de Raúl, una "Anguila ahumada sobre crema de baba ganoush" espectacular, con un blanco de la región de Campania, de Costa d’Amalfi, en el que el juego de las cepas bordeando las aguas del mar te da un Mediterráneo diferente, más cálido y de diferente textura.

Con la ensalada la cosa se descontroló y un encuentro con la tradición llegó de la mano de 2 vinos, un Clarete de Ojo Gallo, el Torremilanos y después un vino oxidativo de Monzón, el Zinca d’oro, un vino elaborado en damajuanas a sol y serena, dos joyas que muestran lo importante que es mirar atrás para avanzar.

Después un secreto ibérico que acompañé con un vino de Luis Barrosa del 2012 de la DOC Bairrada, un vino atlántico, con estructura, pero con una frescura y carácter que me dejaran fuera de juega. Comentábamos que alguna gente lo compara con Burdeos, pero en mi modesta opinión, tenemos algo singular, un terreno que interpreta de otra manera este clima atlántico tan especial.

Para terminar, y sin hablaros de otros vinos que caté y delos que no os puedo hablar, un postre, "Tarta de queso semicurado de Albarracín" y frutos rojos, que también acompañé de un vino atlántico, concretamente un vino dulce de Madeira.

Muchas gracias Raúl y a todo tu equipo por un almuerzo inolvidable. Nos hace muy felices tener nuestros vinos en un lugar tan especial como el Yain.

Podéis encontrarlos en:

Yain Restaurante

Plaza de la Judería, 9 

44001 Teruel

La Guinardera 2016 ja és aquí

Ens fa molta il·lusió presentar en societat aquesta nova anyada del nostre vi de la finca La Guinardera, el primer dels vins que vàrem elaborar al nostre celler i que arriba amb una anyada diferent a la 2015.

Després d'un hivern bastant sec, la primavera va donar gairebé la meitat de les escasses precipitacions de tot l'any, (juntament amb el 2011 amb 342 litres, un dels darrers anys mes secs), i des del mes de Juny fins a Setembre només van ploure al voltant de 40 litres. Amb un estiu sec i un any que en general va ser molt càlid, amb temperatures pel damunt de la mitjana, amb pics de calor de més de 40 graus que van arribar tant al Juliol com a començaments de Setembre.

Dades facilitades per l'AdeV de la DOQ Priorat

Va ser un any amb garnatxes de gra especialment petit, però que tot i la sequedat i l'estrès hídric no van arribar a la deshidratació, i amb un estat sanitari fantàstic.

Any de collita no excessivament llarga, però amb una gran concentració de sabors, madur, però sense sobremaduracions i una acidesa fantàstica, donant un vi amb l'elegància tradicional d'aquesta finca, i la mineralitat que només aquest paratge de Les Guinarderes és capaç de transmetre. Fonoll, timó i tot un ventall d'aromes de bosc mediterrani que et transporten al Priorat.