Comencen a florir les Garnatxes a La Guinardera, i no deixa de meravellar-me que una flor tant petita, aparentment tant poca cosa, que no és especialment bonica, com la flor de l'ametller, ni aromàtica com la flor del taronger, pugui donar un fruit com el raïm, on trobem gust, color i una gamma d'aromes i sensacions tant àmplia.
Pel que fa a la feina, hem espollat, hem segat l'herba, hem llaurat i començat a ensofrar, i ara, dia a dia, veiem com els ceps broten, i toca passar a possar els sarments dintre de l'emparrat. Són toçuts aquests ceps nostres, però nosaltres ho som més!!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada