Com sempre, el Mas de Dalt, i concretament, la vinya de la Lluna Vella, és el que veremem mès tard, buscant el punt òptim de maduració i d'acidesa, i aprofitant que les darreres pluges.
Tanquem una verema complicada per les onades de calor i una maduració desigual que ens ha portat de corcoll per trobar el millor moment per collir. Amb grà mès petit, ens trobem en una anyada de les que recordarem de ben segur.
A la Lluna Vella, com sempre, expressió de fruita molt marcada, però hem hagut de triar força per separar raïms estivats per les darreres calorades. Amb dificultats, com sempre, amb la maquinària, aquest cop ha estat una roda reventada.
Ara toca treballar al celler, i en breu tornar a la feina de vinya, amb la llaurada de rigor després de la collita.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada