A podar s'ha dit!

Com cada any, comencem la poda per la nostra finca de La Guinardera, una poda que aquest any afrontem amb noves esperances i amb una motxilla de més de 300 litres de pluja des de la verema i amb uns freds que s'ajusten al que seria un any normal.

La planta està en repòs, i és el moment per decidir com volem que treballi aquest anyada, una anyada que esperem sigui com el que era una anyada normal, tant en pluges com en temperatures, però això no ho podem saber, i la veritat és que en aquest procés de canvi climàtic, quasi que podem apostar que les temperatures seran més elevades de la mitjana.

To be smart

El canvi climàtic comporta tot un seguit de problemàtiques associades a les que els pagesos hem d'afrontar-nos en un temps d'adaptació rècord.

Com hem vist en els darrers anys, i em patit de primera mà, un d'aquests problemes és que les èpoques de sequera cada cop són més sovint i més dures,. D'aquí que tant a nivell personal, com a nivell de Associació de Cellers de Gratallops i del Consell Regulador de la DOQ Priorat, participen en la tasca de cercar solucions, per garantir la supervivència de les vinyes i d'un "modus vivendi".

A casa nostre hem treballat en dues vessants, una primera pel que fa a la feina a la vinya:

• La Poda

És el moment més important  de l'any, un diàleg amb la planta en que és molt important no actuar sense escoltar molt bé el que et diu i pensar molt bé cap on anem. Saber que et demana la planta per garantir en primer lloc la seva supervivència, i pensant en el que pot ser l'any venidor.

Nosaltres hem reduït brocades i tret braços en anys de sequera, arriscant-nos a perdre producció, però pensant en el nostre tresor més preuat, les plantes.

• L'espollat i l'esperonat

Tradicionalment hem espollat sempre, però els dos darrers anys no ho hem fet, tot per garantir més massa foliar i garantir més ombra al fruit i crear un microclima de frescor a l'intern de les plantes. Aquest punt té un risc de cara a la prevenció de infeccions fúngiques com el míldiu o la cendrosa, però ens l'hem jugat i estàvem atents per tal de retirar fulles en cas d'un excés d'humitats i pluviometria.

• El treball de la terra

Creiem en el llegat dels que ens van precedir, i hem vist que llaurar les vinyes, com s'ha fet durant generacions, ens ha permès, tot i reduir la producció, la supervivència de les mateixes, i que les vinyes han fet sarments sans i amb prou força per garantir una propera collita. 

Evidentment, això no és casualitat, el fet de llaurar amb una certa profunditat durant anys ha fet que les nostres vinyes desenvolupin les arrels a més profunditat, que a part de permetre'ls cercar aigua, també fa que al no tenir arrels superficials, l'efecte de la calor i les altes temperatures sigui menor, i el patiment de la planta no sigui tant gran.

• La formació del cep

Si bé pels ceps que ja tenim en emparrat els gestionem traient fusta, hi ha casos en que formem el ce a partir de polls que hem deixat per fer-ne una formació en vas i guanyar els anys que el cep ja té. 

Per altra banda, en el cas de les noves plantacions, com ja vàrem fer en el cas de la Parhelia, fem una formació en vas, que pensem ens ajudarà a afrontar els nous reptes que el canvi climàtic ens planteja. 

També estem treballant en lo relatiu a la gestió de l'aigua, ja que tot i que no reguem, no sabem que ens portaran els nous temps:

• Recollir l'aigua de pluja

Tornem a la saviesa popular, d'on surt la idea de recollir aigua en basses i fer un filtratge previ amb enjubs, i això és en el estem treballant a la finca del Mas de Dalt i més concretament a la parcel·la de la Parhelia.

Aquí un esbós del sistema d'enjubs  i bassa per recollir l'aigua d'aquesta part de camí d'uns 100 metres de llargada per 3 d'amplada:

 

Plata

 Alçat

• Gestió forestal

Aquest punt no l'estem implementant encara, però tenim en ment que la gestió dels boscos de les nostres finques pot ser clau en la gestió hídrica, doncs s'estima, d'acord amb diferents estudis que un arbre amb una soca d'un diàmetre de 40 cm, consumeix al voltant de 30 litres al dia de mitjana, i traient el sotabosc, la superpoblació actual implica risc forestal d'incendis a part d'una explotació dels aqüífers que no deixa lloc per als cultius. 

Aquest punt l'hem plantejat a nivell de DOQ Priorat en la comissió de l'aigua i en Sessió Plenària del Consell i està en estudi, però creiem que és part del camí a fer.

Temps de poda

Arriben els freds, i és el moment de començar a pensar en la nova anyada ara que el cep retira la saba i la planta comença la hivernació de cada any, com si d'un gerrer cansat de la batalla es retirés per agafar forces per la propera batalla, i és ben cert que les plantes s'ho tenen ben guanyat.

Primers dies de poda amb -2 i -3 graus de temperatura a primera hora, però amb un sol radiant que fa que a la poca estona ja et comença sobrar roba. Poda que hem començat a la vinya de La Guinardera, la vinya més matinera, la més solana i on la influència dels vents és més evident.

Ens agrada aquesta feina, una feina en que el diàleg amb la planta és fonamental, on en seny i la rauxa catalanes tenen tot el sentit del món.

Seny, en l'estudi de la planta, en tallar curt per donar força o llarg per aquelles plantes a les que els sobra vigor. Seny a l'hora de decidir quantes brocades deixar i a l'hora formar les plantes. Però la rauxa també és fonamental, ser valent a l'hora de treure braços amb el xerrac, tot i que també té la seva part de seny, de saber, d'entendre què podrà tirar endavant la planta i sacrificar allò que la pot ofegar.

Què, hi tornem?

La setmana passada vàrem començar la poda, el moment més crític en el cicle de l'anyada, és el moment en que s'estableix un diàleg amb la planta per tal de indicar-li qin és l'estat de la planta i veure si vols que treballi, any en que s'ha de llegir bé.

Setmanes gèlides, amb temperatures nocturnes sota zero, un von aliat per tenir bona sanitat a la vinya, i en el moment en que la planta fa el descans del guerrer, i més després d'un any amb collita récord.

Tornen els matins on el silenci el trenquen el soroll de les tisores i les converses i anècdotes que el pare em repeteix any darrera any, però una bona película sempre ve de gust revisitar-la.

Com ens agrada aquesta feina, aixecar la vista i veure con aquí i allí s'alcen columnes de fum que marquen altres pagesos que cremen sarments, i veure els ceps podats tots en filera com dient-te: Ep, què, hi tornem?

I tu dius: Sí, hi tormen!!

Comencem la poda

Després del temporal, arriba la calma. Aquesta setmana passada la llevantada Glòria va visitar-nos i tot i no fer molt mal, ens en trobat que tenim rius que corren entre les nostres vinyes, fonts sobtades en marges i bancals, camins prou espatllat i alguna que altra ensolsida.

Ens ha fet molt bon dia i hem acabat el bancal de l'alzina d'on fem part del nostre Lluna Vella, i hem començat a podar el bancal d'on surten els nostres vins Ruella i Cèrcol Daurat els anys que en fem.

Parada per veure aigua,i aquesta vegada hem aprofitat la font improvisada en que s'ha convertit un dels marges de la finca per refrescar-nos amb una aigua bonísima.

 Tornem-hi que no ha estat res. Podar una estona més fins a l'hora de dinar, que a la tarda tenim feina a casa: Enviaments, paperassa, etc...

Poda 2019

Molts cops he comentat que la poda és una deles feines que més m'agrada de les que fem a la vinya, i té molt a veure amb la sol·licitud i en el pensar que estas tenint un diàleg amb el cep en el que estableixen com vols orientar la propera collita.

Nosaltres hem començat amb la Lluna Vella de Gener a La Guinardera, amb una poda curta i a la que va precedir un llaurat ben fondo i un abonament més que merescut, doncs en els darrers 15 anys no haviem fet cap tipus d'aportació d'adob, i la vinya mostrava una certa fatiga.

Doncs això, pare i fill, tisores i xerrac en mà per compartir aquest moment màgic en el que el "xec-xec" de les tisores i el "xarric-xarrac" del xerrac només s'interromp amb anècdotes i històries que molts cops són ja sabudes, però que formen part d'aquests matins freds a la vinya.

Però avui, la pluja no ens ha permès anar a la vinya: "Les vacances del Pagès".

Temps de poda

Després del canvi de lluna i d'aquest temporal de llevant que ens ha deixat uns 60 litres per metre quadrat, ja amb lluna vella hem començat a podar a La Guinardera. El terra està tou, i la llaurada que vàrem fer tot just abans d'aquesta llevantada ha donat un valor afegit a aquesta aigua que ha caigut amb tant de coneixement.

Ahir molt bon temps per treballar, amb sol, fred i sense vent, tret de darrera hora, que com sempre el vent va fer acte de presència.

Avui hi anem més tard, ha fet molt fred aquesta nit i n és gaire bò podar quan gela, o sigui que hi anirem a partir del migdia, i ara ens dediquem a fer feina al celler i una mica d'oficina.

Arriba la poda

Per sort, aquest final de 2016 i començament de 2017 les boires i el fred, i amb ells les primeres glaçades, senyal que marca l'hivernació dels nostres ceps, i que serviran, entre altres coses, per ajudar a una bona sanitat a les vinyes.

Tot esperant el moment propíci, amb la primera Lluna Vella de l'any, que aquest any és a partir del dia 13, esmolem les eines, fem feina a celler i dediquem temps a la lectura en aquestes tardes encara fosques.

Així que a començaments de la setmana que ve començarà oficialment el nou cicle de la vinya.

Hem acabat la poda

Aquest any hem anat lents en la poda. Vàrem començar al mes de Gener, però ens feien por les gelades, i per això ens vàrem relaxar una mica, però entrat el mes de Març ja no podiem esperar mes, i avui hem anat el pare i jo a acabar l'últim bancal del Mas de Dalt.

Ara toca fer una bona llaurada, i veure com aquesta vinya que ja borrona tira endavant de cara a la nova collita. apa nois, a treballar, que ja arriba la primavera.

Temps de poda

Arribades aquestes dates, un altre any ja tindríem la poda més avançada, però les altes temperatures ens han fet esperar una mica, i aquesta setmana passada vàrem començar aquesta tasca tant important a La Guinardera.

Per sort, sembla que els freds tant i tant esperats i desitjats arriben, i amb ells la tant merescuda hibernació dels nostres ceps, com punt i final al cicle productiu de la planat, i a la vegada, esperant el despertar que marcarà un altra collita.

Fa uns anys, els Reis van dur-li el "Llibre dels secrets de agricultura, casa rústica i pastoril" al pare, i llegint entre les seves pàgines ens parla de la poda amb Lluna Vella, que segons diu dona raïms grossos i bonics, i així mateix amb els sarments que els fa llargs i forts. També parla de la conveniència de fer cada tres o quatre anys una poda amb Lluna Nova, que fa sarments més curts i raïms més menuts, així com la manera de podar vinyes joves.

Tot aquest conjunt de suggeriments que ens venen de la saviduria popular acaben amb recomanant llaurar o cavar al Febrer, abans no borroni la vinya, i amb la dita: "Si mon amo me poda de Dezembre, o de Janer, y me cava, o llaura de Febrer vergonya me fera, fino li vmple lo Seller"

Podant a la Guinardera "The movie"

Aquesta setmana varem gravar el vídeo que publico en aquest apunt pels nostres amics de Garpeland de Dinamarca. 

La idea era fer-los una petita explicació de com es fa la poda, i l'equip de rodatge no va tenir dificultat per treure el millor de l'actor principal. Bé, bromes a part, la cosa va quedar així.

Accedeix al video

Feina al tros

És època de poda, i  poc a poc anem alliberant les nostres vinyes dels sarments i de la fusta sobrant, dibuixant el cep de cara a la propera collita. És un moment important, doncs en certa manera estem dibuixant la propera collita, i aquesta és una de les feines que fem de manera diferenciada entre les dues finques. Ja acabada La Guinardera, ara treballem al Mas de Dalt, d'on surt el nostre Lluna Vella.

No fa prou fred aquest hivern, i en podar la vinya plora, i a més està sent un any amb molta pluja, el que vol dir que anem fent a estones, quan la climatologia ho permet.

També és un bon moment per netejar el ribassos i segar-ne l'herba i els esbarzers que s'hi fan. Però aquesta setmana hem tingut uns jornalers inesperats, i els porcs senglars s'han dedicat a cavar-nos unes quantes tires de ceps, i a descolgar-ne alguna soca.

A continuació, us deixem una foto de la feina que els hem encomanat, però no sabem si estaran disposats a fer-ja en tots els ceps, tal i com l'han feta en el de la foto.

Temps de poda

Arriben els primers freds, i la vinya es prepara pel merescut repòs després de la collita. El termòmetre marcava 1º C quan el pare ha marxat cap a La Guinardera a podar.

La poda és una de les feines més importants en el conreu de la vinya, és quan es determina, en bona part, com serà el cep de la propera collita, i és un dels trets diferenciats entre la vinya de La Guinardera i de Lluna Vella. Aquest és un dels punts importants en la filosofia del nostre celler, entendre les nostres vinyes, i entendre-les d'una manera individualitzada, donat que després, cadascuna d'elles donarà lloc a vins diferents.
Ja en aquest punt tenim en compte que cadascuna de les dues vinyes té un caràcter diferent, i tot i que en els dos casos fem poda "en cordó", el nombre de nusos que deixem és diferent. L'orientació i l'alçada juguen un  paper determinant, i hem de tenir-les en compte si volem dur a l'ampolla el caràcter de les dues finques en a quell any determinat.

Temps de poda

Ja fa uns dies que hem començat la poda de les nostres vinyes, i per sort, comença el fred,, o sigui que els ceps començaran aquest temps de repòs tant merescut després de la collita.

La poda és un dels pasos importants en el conreu, i és el moment on es determina la forma que tindrà el cep, així com el nombre de brocades, i per tant, en bona part, la producció probable de la planta per la propera collita. Nosaltres apliquem una poda en deixem entre 3 i 5 brocades, depenent del cep i del lloc de la vinya on es troba, al mateix temps, i seguint el que deia el padrí Enrique, els talls ha de ser nets i a rans, de tal manera que no quedin "ungles". Pel que fa a les brocades, deixem un o dos nusos, pel que la branca no és llarga. És així com de moment ens està donant resultat, sempre obrint el cep per tal que els raïms s'aireigin i les maduracions siguin uniformes.