Esmolem les eines

El títol d'aquesta entrada fa referència al himne del nostre país, quan la pagesia va alçar-se per lluitar contra la injustícia. Però nosaltres ens referim a que s'acosta la verema del 2020, una verema que ve precedida d'un any que en poques paraules el podríem cualificar d' "Annus horribilis", o el que traduït al català seria un any merdós.

Ens les prometíem felices doncs va ploure força més del que plou normalment, i tot que el temporal Glòria va fer caure marges, còrrecs en camins i bancals i altres desastres, els aqüífers van recuperar-se i venia una collita abundant.

Però aquest any del COVID, també ha estat l'any del mildiu, un any en que mentre anàvem a tope de feina llaurant, desbrossat i controlant la vegetació de la planta, aquest enemic silenciós va aparèixer de cop com una plaga bíblica.

En el nostre cas, sembla que amb tres tractaments he pogut control·lar aquest mildiu tant agressiu, però no sabrem l'afectació real fins que entrem la verema al celler, i aquest moment ha arribat. El proper diumenge farem  el blanc de Parhelia i el dilluns ja veremarem La Guinardera,e el nostre Vi de Paratge.

Ahir va tocar fer control de maduració a La Guinardera, i pinta força bé.

Comencem la poda

Després del temporal, arriba la calma. Aquesta setmana passada la llevantada Glòria va visitar-nos i tot i no fer molt mal, ens en trobat que tenim rius que corren entre les nostres vinyes, fonts sobtades en marges i bancals, camins prou espatllat i alguna que altra ensolsida.

Ens ha fet molt bon dia i hem acabat el bancal de l'alzina d'on fem part del nostre Lluna Vella, i hem començat a podar el bancal d'on surten els nostres vins Ruella i Cèrcol Daurat els anys que en fem.

Parada per veure aigua,i aquesta vegada hem aprofitat la font improvisada en que s'ha convertit un dels marges de la finca per refrescar-nos amb una aigua bonísima.

 Tornem-hi que no ha estat res. Podar una estona més fins a l'hora de dinar, que a la tarda tenim feina a casa: Enviaments, paperassa, etc...