Poda 2019

Molts cops he comentat que la poda és una deles feines que més m'agrada de les que fem a la vinya, i té molt a veure amb la sol·licitud i en el pensar que estas tenint un diàleg amb el cep en el que estableixen com vols orientar la propera collita.

Nosaltres hem començat amb la Lluna Vella de Gener a La Guinardera, amb una poda curta i a la que va precedir un llaurat ben fondo i un abonament més que merescut, doncs en els darrers 15 anys no haviem fet cap tipus d'aportació d'adob, i la vinya mostrava una certa fatiga.

Doncs això, pare i fill, tisores i xerrac en mà per compartir aquest moment màgic en el que el "xec-xec" de les tisores i el "xarric-xarrac" del xerrac només s'interromp amb anècdotes i històries que molts cops són ja sabudes, però que formen part d'aquests matins freds a la vinya.

Però avui, la pluja no ens ha permès anar a la vinya: "Les vacances del Pagès".

El cicle de la vinya continua

Avui, primer dia de l'any ens hem llevat amb una glaçada al igual que els darrers dies, un temps que a la vinya, cansada d'un any de feina i que necessita hivernar per agafar el nou any amb força, li va molt i molt bé.

Tot esperant la poda, preveiem un gener i febrer freds, i esperem que abans que comenci a ploure un altre cop volem llaurar i adobar una mica La Guinardera, que en els darrers 15 anys no hem adobat i que ens sembla que necessita una mica de nutrients.

Per altra banda, al celler continuem fent feina, i aquests dies, aprofitant la Lluna Vella hem tastat botes i reomplert per tal que quedin plenes.

També han estat dies de visites i de comandes de darrera hora, o sigui que ha tocat correr per tal que els nostres clients i amics poguessin servir els nostres vins.