Tonling (La Muntanya de Coure) va ser la nostra següent destinació, una ciutat en la que ens esperava l'amic i col·laborador del nostre importador 何风 (He Feng) el 孙敦科, amb el que només arribar vàrem fer un dinar de feina al voltant d'un altre àpat sensacional.
Converses d'amistat, res de feina, com ja ens anàvem acostumant a fer, i en la que ja es notava la diferència entre la cuina d'aquesta ciutat i el nostre lloc d'origen Changzhou.
Per acabar la feina, aquella nit, sopar i tast amb una setantena de clients, amb qui vàrem compartir rialles, dubtes i moltes, moltes fotos.
L'endemà, 3 hores de ruta per visitar una zona rural,en la que coincidirem amb la recol·lecció de la camamilla, amb una aturada en un petit i humil restaurant del costat de la carretera.
Al voltant del llac, molts pintors i dibuixants acompanyen un passeig de tranquil·litat, per fugir deles botiguetes i petits llocs de menjar que hi ha instal·lats a l'interior, i l'entrada al mercat.
L'endemà, 3 hores de ruta per visitar una zona rural,en la que coincidirem amb la recol·lecció de la camamilla, amb una aturada en un petit i humil restaurant del costat de la carretera.
Després, vàrem continuar el viatge cap al poble on es va gravar la película "Tigre i Dragó", un lloc preciós amb temples de 600 i 400 anys i un sistema de recollida d'aigües mil·lenari.
Tornant cap a Tonling, sopar amb uns amics del nostre importador, i on entre moltes altres curiositats i després de tastar vi d'arròs i vi groc, vaig descobrir que "cranc" es pronuncia igual que el primer hànzi de "gràcies", i per tant, (ho dic en broma), "gràcies" és "gracies cranc". Moltes rialles i complicitat amb els nostres amics xinesos.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada