Ara fa uns dies, parlant amb un dels nostres visitants, vaig comentar-li que hi havia vinyes que ja ploraven, i el que per a mi és part del cicle de la vida, i que no dono la major importància vaig veure que el sorprenia: "Què vol dir això de que plora la vinya?".
Va ser llavors, quan vaig adonar-me, que potser seria interessant fer un apunt al nostre blog, que parlés d'aquest fenomen que marca el tret de sortida en el despertar dels ceps del seu descans hivernal.
Em permeto incloure un vers d'un poeta Vilafranquí:
El cep que plora encara no coneix
el pàmpol per tapar-se la nuesa
-roba de temporada. El cep que plora
amb una llàgrima color d'anís
encara ha de fruitar el raïm dels ulls.
Jordi Llavina
Sí, la vinya es desperta, i empeny la saba vella amb nova, com qui s'estira en despertar pel matí, i les brocades que s'han deixat per la poda comencen a plorar aquest saba. És un plor alegre, un plor que ens diu que la vida continua, i que en poc temps els ceps començaran a borronar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada