Hem acabat de premsar la collita 2025

 

Darrera premsa de la verema 2025

Part del nostre mètode d'elaboració es basa en fer una abstracció del caràcter dels nostres vins basada en maceracions llargues amb les pells, però sense utilitzar "pigeage", que té una part més contundent i agressiva sobre les pells.

Mentre esperem el millor moment per premsar, diàriament fem un lleu remuntat per mullar el barret de les tines, sempre suaument.

Aquesta maceració amb les pells depèn de cada tina, de cada parcel·la, així hem tingut 2 tines que vàrem premsar passats els 25 dies i les darreres 2 amb 38 i 40 dies des del dia de la verema, sempre tastant i controlant l'evolució en aromes i en boca.

Ara toca esperar que facin la malo-làctica i a fer l'envelliment per sortir al mercat d'aquí uns 3 a 5 anys.

Parlen des del cor a França del nostre Ranci

Al blog "Les cinq du vin" hi publiquen diferents articles la Marie-Louise Banyols, Jim Budd, Nadie Franjus, Hervé Lalau, Marc Vanhellemont i Michel Smith, i el blog és fruit d'un encontre casual al 2010 i que va ser la llavor d'aquest blog on gràcies a ser diferents membre, s'abasten més temes dins el món del vi.

Foto propietat de "Les cinq du vin"

A l'article d'ahir, "Be Ranci, six coups de coeur" fan un tast de sis vins que els van enamorar al passat  Salon Be Ranci Rencontres Européennes des Vins Oxydatifs Secs de Perinyà, i entre aquests vins hi ha el nostre Arrels 30 anys, del que se'n diu:

"Sí, al Priorat, la denominació accepta la menció Ranci sec ("I per què no?", com hauria dit Dalí). Això ens dóna el plaer de trobar aquest vi sorprenentment fresc: la frescor de les herbes de la garriga, especialment el romaní. Però també he trobat pela de taronja i baies de ginebre, fulles de llorer; les notes oxidatives de fruits secs i ametlles estan ben foses, el material és flexible, gairebé gras. El to del final torna a combinar mel i garriga."

Us recomanem tant el blog com l'article del que us parlem que podeu llegir al següent enllaç. https://les5duvin.wordpress.com/2021/12/12/be-ranci-six-coups-de-coeur/

Des d'aquest blog us vonlem donar les gràcies en nom les dues families que formam el celler Arrels del Priorat, i en la seva representació el René Barbier i el Jaume Balaguer.

Comencem a premsar Lluna Vella 2020

 Aquest any tenim 3 tines de Lluna Vella, i la primera que vàrem veremar, després de tastar-la, vàrem decidir que era hora de premsar-la.

Premsar és una de les feines que fem al celler que més m'agrada, és una feina amb un tempo lent, que permet tenir una conversa tranquila, temps que s'agraeix entre pare i fill.

Primer, abans de fer el peu, toca sagnar bé la tina, i això és cosa de temps i paciència. Són unes hores que ens permeten treure el màxim suc només per decantació.

Sense cap mena de dubte aquesta tina té tot el caràcter de la finca, amb una part floral molt marcada i en boca té aquella textura i part frontal que tant caracteritza el nostre Lluna Vella, que aquesta anyada també serà Vi deVila.

Atenció sala de màquines: A tota màquina!!!!

Després de les fermentacions i d'una maceració vigilada molt d'aprop, arriba el moment de separar el vi de les pells i possar en marxa la premsa.

Comencem a sangrar la primera tina

Primer que res, sangrem la tina fins deixar-la molt seca, temps que aprofitem per explicar anècdotes i repassar històries que encara que explicades mil i una vegada continuen essent sempre divertides.

La nostra bomba

Poc a poc la bomba va movent el vi del cabàs a la tina on el vi farà la malolàctica. Aquesta tina de Lluna Vella en concret, la vàrem vermar el dia 1 d'Octubre i a part de la fermentació porta uns 25 dies macerant amb les pells, dies en que el pare i jo hem estat remullant el barret suaument amb tres o quatre galledes diaries.

El pare traient la brisa

I arriba el moment de treure la brisa i anar omplint la premsa, d'on extraurem la resta del vi que farà cap als premsats, al vi de casa, doncs en els vins que embotellem no hi possem premsats I al final, aquest és el resultat, una mica més d'adob per la nostra vinya.

Peu de premsa.

Primer dia de premsa

Ahir va ser un dia dur. Fa uns pocs dies que vàrem decidir que una de les tines ja estava per premsar, i que la maceració amb les pells avia arribat a aquell punt que buscàvem. Es tracta de la primera tina del Mas de Dalt, 4500 kg de Garnatxa veremada el passat 18 de Setembre, i que després de dues setmanes de fermentació hem anat acompanyant i remullant durant més d'un mes.

Però el que havia de ser un tràmit, després de sagnar la tina i muntar el primer peu de premsa per treure vi pel restaurant de la pasta, va convertir-se en un malson. La premsa va decidir que no volia funcionar, i els nervis van sortir a flor de pell fins que va venir el tècnic i va poder-la fer funcionar.

Perdonareu que no acompanyi l'apunt de fotos, però no estàvem per massa floritures.

Ara ens aturem fins que les altres tines estiguin a punt, però no crec que tardem gaire.