Us presentem Cèrcol Daurat 2016

Aquest és el "rara avis" del nostre celler, doncs és un vi que només fem en anyades molt contades d'una parcel·la de la Lluna Vella que sembla voler expressar-se d'una manera diferent.

Després d'un hivern bastant sec, la primavera va donar gairebé la meitat de les precipitacions de tot l'any, (juntament amb el 2011 amb 342 litres, un dels darrers anys mes secs), i des del mes de Juny fins a Setembre només van ploure al voltant de 40 litres. Amb un estiu sec i un any que en general va ser molt càlid, amb temperatures pel damunt de la mitjana, amb pics de calor de més de 40 graus que van arribar tant al Juliol com a començaments de Setembre. Sense cap mena de dubte un perfil al que com hem anat veient a posteriori, ens haurem d'anar acostumant.

Va ser un any amb garnatxes de gra especialment petit, però que tot i la sequedat i l'estrès hídric no van arribar a la deshidratació, i amb un estat sanitari fantàstic. 

Una collita no excessivament llarga, i amb una gran concentració de sabors, que en el cas del nostre Cèrcol Daurat van dotar-lo d'una mica menys de fruita fresca que en l'anyada anterior, destacant més la part mineral, casis, flors i plantes mediterrànies.

En boca destaca una entrada fresca, elegant, que impregna tota la boca de amb una textura i uns tanins afinats, lleugers a l'hora que persistents. De final llarg, et fa salivar, cosa que indica una acidesa molt ben integrada, que també fa que la percepció alcohòlica sigui menor.

Aconsellem obrir-lo uns 10 minuts abans, doncs no és un vi que tingui reducció, però sembla tímid i conforme va passant estona dona més i més.

Molt contents de poder-vos presentar el Cèrcol Daurat 2016 i esperant que acompanyi molts dels vostres moments de felicitat.

Comencem a premsar Lluna Vella 2020

 Aquest any tenim 3 tines de Lluna Vella, i la primera que vàrem veremar, després de tastar-la, vàrem decidir que era hora de premsar-la.

Premsar és una de les feines que fem al celler que més m'agrada, és una feina amb un tempo lent, que permet tenir una conversa tranquila, temps que s'agraeix entre pare i fill.

Primer, abans de fer el peu, toca sagnar bé la tina, i això és cosa de temps i paciència. Són unes hores que ens permeten treure el màxim suc només per decantació.

Sense cap mena de dubte aquesta tina té tot el caràcter de la finca, amb una part floral molt marcada i en boca té aquella textura i part frontal que tant caracteritza el nostre Lluna Vella, que aquesta anyada també serà Vi deVila.

Kickoff de la Ruella 2019

 Aquesta setmana surt ala venda el nostre Ruella 2019, el ví més nuu del nostre celler, que aquest any surt amb 9 mesos de tina, sense gens de fusta i  un parell de mesos d'ampolla. Un vi de la finca del Mas de Dalt que només elaborem aquells anys en que trobem aquest caràcter floral.

El Ruella 2019 és un vi fresc, amb estructura, elegància i tanins suaus, que aporta tot el potencial floral de la garnatxa, amb tocs a fruita fresca com taronja sanguina, maduixes o cireres. Mineralitat i subtilesa per un vi que aquest any presentem com a primera vegada com a Vi de Vila, i amb l'etiqueta de Viticultor-elaborador que identifica els vins dels cellers que elaborem només amb raïms propis, de vins llegats al territori i a la seva gent.

Un vi que és perfecte per compartir en l'aperitiu o bé amb amanides, pasta, pizza o carns blanques, i que es presenta com el candidat perfecte per començar a tastar vins de la DOQ Priorat.

Esperem que us agradi, només n'hi ha 2000 ampolles!!

Ja tenim aquí la Lluna Vella 2015

Després de 12 mesos de criança en bótes de roure francès de 500 litres i tres anys i mig de repòs a l'ampolla, aquesta setmana que ve posem a la venda l'anyada 2015 d'un dels nostres vins: La Lluna Vella

Una anyada amb temperatures mitjanes de rècord i una nevada puntual a meitats de l’’hivern. Una anyada que va requerir un treball intens a la vinya i en que els raïms tenien una sanitat extraordinària. Una petita nevada al febrer i pluges de setembre, just abans de la verema, que van posar a prova els nostres nervis, van fer que una verema moderadament tardana ens donés un vi amb una acidesa fantàstica i un color que recorda més un Pinot Noir que la tanicitat amb que molts identifiquen el nostre Priorat.

Al celler? Doncs va ser un a anyada en que era important el respecte a la seva lluminositat, a aquest punt aeri i de subtilesa que només algunes anyades de vins extraordinaris tenen la capacitat de transmetre, però ja sabeu que el nostre celler és amant de la subtilesa-

El vi? Aroma penetrant però subtil, complex, afruitat, mineral i profund. Inicialment apareix aroma a cirera,gers, fruita fresca, per passar tot seguit a notes mentolades, mineral, ple de matisos. Es tracta d'un vi molt fresc, llarg, equilibrat, persistent i de tanins molt suaus i on l'elegància i la subtilesa  juguen gràcies a  l'equilibri en l'acidesa.

Benvingut Lluna Vella 2015!!!!

Fent camí cap a l'ecològic

Ahir matí, inspecció del CCPAE a la nostra vinya de més alçada, la vinya d'on elaborarem el primer blanc del nostre celler, i que any rere any va avançant en el camí cap  a la certificació ecològica. 

Som novells en els requeriments que exigeix aquesta certificació, pel que hem aprofitat per fer preguntes que poden semblar òbvies als ja iniciats, però que per voemaclarir per no fer res que no toqui,i per mirar de portar els llibre de la manerà més correcta possible, així com fer les modificacions corresponents a l'APPC del celler.

Mentre esperem les pluges, per tal que la brotació vagi com ha d'anar, comencem a pensar en cavar les vores dels ceps i en netejar els ribassos. Se'ns gira feina, però la il·lusió és tant gran,que serà de bon fer.

Verema 2018 al sac!!!

Ha estat una verema especial, una verema en la que hem fet una mica de blanc per les nostres primeres proves, encara que no podrem comercialitzar-lo, serà doncs, el vi del soci.

Una verema amb sorpreses grates i no tan grates. Un any en el que la pedra caiguda a La Guinardera, i que en primera instancia pensàvem que no ens havia fet gaire mal, ha estat una petita calamitat, i el que havia de ser una collita llarga, ha acabat sent una collita més aviat curta, amb un rendiment d'uns 1700 kg per ha., però són les coses de no tenir taulada a la vinya. En quant a la qualitat, molt contents, bona maduració, sanitat i raïms de baies petites i amb bona concentració de sucres, pot ser un bon vi si no ho espatllem al celler.

Al Mas de Dalt, d'on surt el nostre Lluna Vella, la cosa ha estat diferent, hi hem tret un rendiment més alt, sobre els 2000 kg per ha., i amb una maduració fantàstica, amb la fruita i baies més grans que a l'altra finca.

Esperant les pluges

Ja fa uns mesos que vàrem plantar al Mas de Dalt els ceps pel nostre blanc, i després d'un Juny asficsiant, sembla que mentre esperem les pluges tant anunciades, els petits continuen fent via.

Sense cap mena d'aigua de suport fins al moment, avui hem anat a fer-los un cop d'ull per veure si a manca d'aigua del cel n'haurem de fer aportación amb rec nosaltres, perpo de moment sembla que no cal. La llaurada que vèrem fer després de Sant Joan està donant els seus fruits i la dita de que "cada llaurada és una regada", sembla que s'està complint.

Aquests ceps tenen un bon mestratge si miren els ceps d'n elaborem el nostre Lluna Vella, dins la mateixa finca, tant aprop i tant lluny a la vegada.

Un secret: El pare ha tastat un dels raïms que no vaig treue i diu que estava bo.

Espedregar

El que està clar és que hi ha pedra a Gratallops. Mentre feiem la nova plantació vàrem comentar la possibilitat de fer venir una picadora per triturar-ne la més superficial, però finalment vàrem desestimar aquesta opció, pel que ara toca treure pedra abans de llaurar i fer-ne aflorar més.

La pedra ajuda a condensar la humitat i per tant a fer de cada gota d'aigua que hi ha a la terra un petit tresor a l'abast dels nostres ceps.

De moment fem racons de pedra, pedra que servirà en un futur per fer algun marge o qui sap què. El tema és que en un parell de matins ja hem tret més de 1500 kg de pedra sobrera.

Pel que fa als ceps, van fent via, i els anem treient raïm per tal que sòcupin de la feina primordial que tenen aquests dos primers anys: Crèixer i adaptar-se al seu nou emplaçament. Mentrestant, la fauna va fent via, i els cabirols es mengen els llicsons, les perdius ja passegen les perdiganes i una Somereta ha decidit prendre el sol damunt una de les nostres garnatxes blanques.