Fent camí cap a l'ecològic

Ahir matí, inspecció del CCPAE a la nostra vinya de més alçada, la vinya d'on elaborarem el primer blanc del nostre celler, i que any rere any va avançant en el camí cap  a la certificació ecològica. 

Som novells en els requeriments que exigeix aquesta certificació, pel que hem aprofitat per fer preguntes que poden semblar òbvies als ja iniciats, però que per voemaclarir per no fer res que no toqui,i per mirar de portar els llibre de la manerà més correcta possible, així com fer les modificacions corresponents a l'APPC del celler.

Mentre esperem les pluges, per tal que la brotació vagi com ha d'anar, comencem a pensar en cavar les vores dels ceps i en netejar els ribassos. Se'ns gira feina, però la il·lusió és tant gran,que serà de bon fer.

Plantant uns quants ceps més

I aquest any ha tocat plantar la resta de ceps pels que teniem drets,700 ceps de garnatxa blanca que seran part de la vinya d'on volem elaborar el nostre blanc,un projecte que camina lentamen, però amb pas ferm i del que aquest any, com ja us hem comentat en altres apunts, hem fet les primeres proves de vinificació.

La terra està saonada, però a nivell superficial manca aigua,així que esperem que les previsions de pluja per demà i dilluns es cumpleixin.

Primera verema del Blanc

Com molts dels que ens seguiu ja sabeu, fa un any i mig vàrem plantar Garnatxa Blanca i Garnatxa Roja o Gris en una nova parcel·la de la finca del Mas de Dalt, a una alçada d'uns 500 metres i amb orientació Nord. D'aquesta nova petita plantació és d'on volem elaborar el que serà el nostre vi blanc.

Tot i que el vi que resulti d'aquest primera verema encara no es podrà comercialitzar degut a la joventut de les vinyes, a nosaltres ens anirà molt bé per començar a conèixer el caràcter d'aquest trosset de terra al cap damunt del Barranc del Canari.

Per començar, només 270 kgs de Garnatxa Blanca i 30 kgs de Garnatxa Gris, que un cop arribats al celler hem posat en fred sencer i sencer derrapar fins l'endemà.

Un cop derrapat toca esperar unes fores per treure el modt  amb paciència i una canya.

Poc a poc, és el primer any que fem aquest procediment i anem veient com fer les coses.

És sabut que el rendiment és més baix que pels vins negres, però "mica en mica es va omplint la pica".

Sort que el René ens ha deixat aquesta petita premsa, amb la nostra no hauriem pogut fer-ho.

Ha estat recordar una mica el primer any que vàrem fer La Guinardera, i això ha servit per recordar anècdotes de quan el pare era jove i del que era premsar amb els "Clinc-clencs" de tota la vida, o de quan el Julio va trencar la barra premsant pel padrí Cecilio i va trencar-se la cama.

Un parell d'apretades més que encara sembla que traiem bona cosa.

Ara tocarà fermentar-lo a baixa temperatura i esperar-ne el resultat final

Esmolem ben bé les eines!!!

S'acosta la verema, i un col·locat to el vi embotellat la setmana passada a la zona de criança per tal que reposi un parell o tres d'anys, ha arribat el moment de posar a punt el celler per poder fer l'entrada de raïm que encara no la tenim aquí, però que s'acosta.

Aquest any farem les primeres proves del nostre blanc, i en el control de maduracions ham vist que la garnatxa blanca i la garnatxa roja o gris estan només a 12,6 graus de probable, el que vol dir que ens queden uns dies per entrar-lo, i per tant, encara tenim temps per fer neteja a fons de les tines de vinificació, bomba, mànegues, derrapadora, etc...

Per altra banda, tractor a punt, cabassos i galledes, tisores i gavia per la verema del blanc control·lats i a punt. Després arribarà el moment de fer la posada a punt del sistema de fred i si tot va bé, el divendres que ve, a tallar blanc.

El nostre blanc comença a prendre forma

Avui, pel matí, ens hem passejat per la vinya d'on sortirà el raïm amb el que elaborarem el nostre  vi blanc properament, i aquest any ha de servir per fer les primeres proves de vinificació.

Dos raïms per un vi d'una vinya en un paratge únic, a uns 500 metres d'alçada i que hem decidit certificar en ecològic amb el CCPAE, i que aquest primer any, només l'hem ensofrat una vegada sense cap altre tractament.

Garnatxa blanca:

Ja teniem el referent que fa més de 40 anys en aquest mateix lloc, al cap damunt del Barranc del Canari, de bona producció de Garnatxa Blanca i altres varietats com el Trepat Blanc, i el coneixement del territori del pare ha estat clau en la tria del lloc i en l'abancalat de la finca.

Com no podia ser d'altra forma, la Garnatxa Blanca havia de ser la base d'aquest nou vi, i la seva formació en vas era una aposta per una forma de treball diferent i que pensem ens pot donar la qualitat que busquem.

Garnatxa roja o gris:

Va ser a Colliure i a Banyuls-sur-Mer on vaig trobar la peça d'encaix que faltava per aquest vi que des de feia temps teniem en ment, i sembla que els ceps d'aquesta varietat que vàrem plantar s'han adaptat molt bé a aquest emplaçament.

La garnatxa roja s’adapta molt bé als climes secs i això s’explica en part per la seva resistència a l’oïdi o malura blanca i alhora la seva baixa resistència al míldiu, que és un tipus de fong que apareix en condicions d’excès d’humitat.

Contents i esperant el moment de fer la primera verema.

Canícula 2018

Després d'un començament d'any en que les pluges han fet que a hores d'ara portem acumulats més litres per metre quadrat que l'any 2017, com cada any, tot i que una mica més tard, va arribar la temuda "canícula" que acostuma a visitar les nostres contrades al mes de Juliol.

Ha estat una setmana especialment dura, en que les temperatures han ratllat els 40º C durant el dia , i que a les nits, en dos d'aquests dies, i degut a que La Garbinada es va aturar, vàrem tenir nits especialment caloroses.

Aquests episodis són especialment durs per les vinyes, i és quan té una importància molt gran saber treballar la terra, haver trencat les arrels més superficials per tal que la planta no pateixi més del necessari. Les arrels superficials són un dels punts delicats, doncs la Llicorella es comporta com un refractari, acumulant calor i fent que a pocs centímetres de la superfície la temperatura es mantingui alta durant el dia i part de la nit.

Una de les nostres preocupacions era la vinya que hem plantat entre aquest any i l'any passat, que no hem regat, i que hem anat vigilant per veure si tot i no fer-ho, evolucionava positivament, I així ha estat, sense cap mena de rac de suport sembla que les plantes tiren endavant.

Abans d'ahir començava la nuvolositat, amb cels amenaçadors, i tot i la xafogor, les temperatures han anat baixant i les pluges que han anat caient a Falset, La Ribera d'Ebre, a la costa o a la zona del Pre-Pirineu, han fet que les temperatures hagin baixat més de 10º C.

Any de neu, any de Déu!

Ahir vàrem plantar 400 ceps nous pel nostre proper vi blanc, i si bé l'any passat vàrem estar molt de sort amb les pluges en els dies posteriors a la plantació dels altres ceps, aquest any sembla que pot anar millor.

Estic assegut escrivint aquestes quatre ratlles i per la finestra veig com va caient la neu, una nevada que sembla que s'ha d'intensificar en les properes hores i que aquesta nit ja ha enfarinat les nostres vinyes de blanc.

Esperant les pluges

Ja fa uns mesos que vàrem plantar al Mas de Dalt els ceps pel nostre blanc, i després d'un Juny asficsiant, sembla que mentre esperem les pluges tant anunciades, els petits continuen fent via.

Sense cap mena d'aigua de suport fins al moment, avui hem anat a fer-los un cop d'ull per veure si a manca d'aigua del cel n'haurem de fer aportación amb rec nosaltres, perpo de moment sembla que no cal. La llaurada que vèrem fer després de Sant Joan està donant els seus fruits i la dita de que "cada llaurada és una regada", sembla que s'està complint.

Aquests ceps tenen un bon mestratge si miren els ceps d'n elaborem el nostre Lluna Vella, dins la mateixa finca, tant aprop i tant lluny a la vegada.

Un secret: El pare ha tastat un dels raïms que no vaig treue i diu que estava bo.

Espedregar

El que està clar és que hi ha pedra a Gratallops. Mentre feiem la nova plantació vàrem comentar la possibilitat de fer venir una picadora per triturar-ne la més superficial, però finalment vàrem desestimar aquesta opció, pel que ara toca treure pedra abans de llaurar i fer-ne aflorar més.

La pedra ajuda a condensar la humitat i per tant a fer de cada gota d'aigua que hi ha a la terra un petit tresor a l'abast dels nostres ceps.

De moment fem racons de pedra, pedra que servirà en un futur per fer algun marge o qui sap què. El tema és que en un parell de matins ja hem tret més de 1500 kg de pedra sobrera.

Pel que fa als ceps, van fent via, i els anem treient raïm per tal que sòcupin de la feina primordial que tenen aquests dos primers anys: Crèixer i adaptar-se al seu nou emplaçament. Mentrestant, la fauna va fent via, i els cabirols es mengen els llicsons, les perdius ja passegen les perdiganes i una Somereta ha decidit prendre el sol damunt una de les nostres garnatxes blanques.

Horta i més

Avui el pare s'ha dedicat a l'hort que tenim al Mas de Dalt, que d'un temps cap aquí és una de les seves passions, i despres de tanacar-ho fa uns dies per evitar que els porcs senglars i els cabirols acabin amb les faves, els pèsols i les trumfes.

La parra també va endavant i ben aviat els raïms granaran.

El magraner ja floreix i la perera ja té una colla de peres. Quin goig que fa tot!

Mentrestant, uns quants metres més amunt, jo em dedico a possar varilles tutores per tal d''acompanyar el cep en el seu creixement. Aquestes varilles les hem recuperat de les vinyes que vàrem plantar ja fa uns 25 anys, i ara, les reciclem o millor dit, les reutil·litzem a la plantació pel nostre vi blanc.

Aprofitem que hem d'anar cep per cep per treure'ls els raïms que han fet. això és increible, fa un parell de mesos que els vàrem plantar i alguns dels ceps tenien quatre raïms, però ara toca creixer, afonar les arrels per agafar-se al "llicorell" que és l'ànima dels nostres vins.

Lentament, això va agafant forma.

Recuperant patrimoni

Moltes vegades es comenta la feina que fa el pagès pel territori, i en moltes ocasions s'oblida que la feina que fem no es centra solsament a la vinya, als camps d'oliveres o als ametllers. Vivim de l'entorn i per l'entorn, i en aquest esperit, ens agradaria poder tenir cura encara més d'aquest, tot i que de vegades no és ni fàcil ni barat.

Oh! Sorpresa!

Des d'un temps cap aquí, i molt especialment des que hem començat les feines per plantar els ceps per fer el nostre primer blanc, el pare parlava d'una font, La Font de la Xaia, una fornt que havia estat oblidada des de fa uns quaranta anys, i que aquesta setmana hem localitzat i ja estem mirar de recuperar-la, fent que el seu entorn sigui una part més d'aquest projecte de futur que és el nostre celler.

Começa a veure's la font.

Es tracta d'un espai molt ocollidor, amb un marge de pedra seca que domina el racó i que hem començat a destapar. 

El marge es va descobrint.

Natura en estat pur:

Una mirada cap al cel.

La mirada de la Mª Pilar

La mirada de la Mª Pilar

La mirada de la Mª Pilar

La mirada de la Mª Pilar

Us deixem unes quantes fotos de la feina que fem per recuperar aquest espai tant bonic:

Comencem a fer net

Poc a poc, tot va prenent forma.

Treball en aquip.

Després, a la vinya recent plantada, trobem aquella pau que nomès el Priorat a vista d'ocell pot transmetre:

Fa menys d'una setmana que els hem plantat.

Quina enveja, poder creixer amb aquestes vistes.

Incrementem la plantilla amb 1800 treballadors

Dilluns vàrem fer les primeres proves el pare i jo, i dimarts i ahir dimecres van ser dos dies intensos de feina per plantar el que serà el nostre nou blanc.

Aquest any plantem 300 garnatxes negres per substituir baixes que hem anat tenint en els darrers anys, però el que sí és una aposta de futur són els 1500 ceps nous que hem plantat a 500 metres d'açada, al capdamunt del Barranc del Canari, dominant la finca d'on surt el nostre Lluna Vella, i amb unes vistes impressionants.

El dilluns, fent les primeres proves ens les prometiem molt felices, però no contavem amb un factor que ens va esgotar: El vent. Si bé una de les virtuds d'aquesta parcel·la és que hi toca tant la Garbinada com el Serè, aquest cop va ser un inconvenient, i entre que no ens deixava obrir els ulls i que fins hi tot em va fer caure, si no fos per la tossuderia que tenim, encara no els hauriem plantat.

El dimecres va ser més plàcid, i vàrem acabar de plantar els ceps del nostre blanc, i ara, per la setmana que ve ens hem deixat 200 garnatxes negres.

Ahir tarda i avui, repassant els ceps per tal que no els falti terra, i ara haurem de treure pedra, que anem servits, però, com diuen en castellà: "Todo se andarà"