Primera verema del Blanc

Com molts dels que ens seguiu ja sabeu, fa un any i mig vàrem plantar Garnatxa Blanca i Garnatxa Roja o Gris en una nova parcel·la de la finca del Mas de Dalt, a una alçada d'uns 500 metres i amb orientació Nord. D'aquesta nova petita plantació és d'on volem elaborar el que serà el nostre vi blanc.

Tot i que el vi que resulti d'aquest primera verema encara no es podrà comercialitzar degut a la joventut de les vinyes, a nosaltres ens anirà molt bé per començar a conèixer el caràcter d'aquest trosset de terra al cap damunt del Barranc del Canari.

Per començar, només 270 kgs de Garnatxa Blanca i 30 kgs de Garnatxa Gris, que un cop arribats al celler hem posat en fred sencer i sencer derrapar fins l'endemà.

Un cop derrapat toca esperar unes fores per treure el modt  amb paciència i una canya.

Poc a poc, és el primer any que fem aquest procediment i anem veient com fer les coses.

És sabut que el rendiment és més baix que pels vins negres, però "mica en mica es va omplint la pica".

Sort que el René ens ha deixat aquesta petita premsa, amb la nostra no hauriem pogut fer-ho.

Ha estat recordar una mica el primer any que vàrem fer La Guinardera, i això ha servit per recordar anècdotes de quan el pare era jove i del que era premsar amb els "Clinc-clencs" de tota la vida, o de quan el Julio va trencar la barra premsant pel padrí Cecilio i va trencar-se la cama.

Un parell d'apretades més que encara sembla que traiem bona cosa.

Ara tocarà fermentar-lo a baixa temperatura i esperar-ne el resultat final

El nostre blanc comença a prendre forma

Avui, pel matí, ens hem passejat per la vinya d'on sortirà el raïm amb el que elaborarem el nostre  vi blanc properament, i aquest any ha de servir per fer les primeres proves de vinificació.

Dos raïms per un vi d'una vinya en un paratge únic, a uns 500 metres d'alçada i que hem decidit certificar en ecològic amb el CCPAE, i que aquest primer any, només l'hem ensofrat una vegada sense cap altre tractament.

Garnatxa blanca:

Ja teniem el referent que fa més de 40 anys en aquest mateix lloc, al cap damunt del Barranc del Canari, de bona producció de Garnatxa Blanca i altres varietats com el Trepat Blanc, i el coneixement del territori del pare ha estat clau en la tria del lloc i en l'abancalat de la finca.

Com no podia ser d'altra forma, la Garnatxa Blanca havia de ser la base d'aquest nou vi, i la seva formació en vas era una aposta per una forma de treball diferent i que pensem ens pot donar la qualitat que busquem.

Garnatxa roja o gris:

Va ser a Colliure i a Banyuls-sur-Mer on vaig trobar la peça d'encaix que faltava per aquest vi que des de feia temps teniem en ment, i sembla que els ceps d'aquesta varietat que vàrem plantar s'han adaptat molt bé a aquest emplaçament.

La garnatxa roja s’adapta molt bé als climes secs i això s’explica en part per la seva resistència a l’oïdi o malura blanca i alhora la seva baixa resistència al míldiu, que és un tipus de fong que apareix en condicions d’excès d’humitat.

Contents i esperant el moment de fer la primera verema.

Incrementem la plantilla amb 1800 treballadors

Dilluns vàrem fer les primeres proves el pare i jo, i dimarts i ahir dimecres van ser dos dies intensos de feina per plantar el que serà el nostre nou blanc.

Aquest any plantem 300 garnatxes negres per substituir baixes que hem anat tenint en els darrers anys, però el que sí és una aposta de futur són els 1500 ceps nous que hem plantat a 500 metres d'açada, al capdamunt del Barranc del Canari, dominant la finca d'on surt el nostre Lluna Vella, i amb unes vistes impressionants.

El dilluns, fent les primeres proves ens les prometiem molt felices, però no contavem amb un factor que ens va esgotar: El vent. Si bé una de les virtuds d'aquesta parcel·la és que hi toca tant la Garbinada com el Serè, aquest cop va ser un inconvenient, i entre que no ens deixava obrir els ulls i que fins hi tot em va fer caure, si no fos per la tossuderia que tenim, encara no els hauriem plantat.

El dimecres va ser més plàcid, i vàrem acabar de plantar els ceps del nostre blanc, i ara, per la setmana que ve ens hem deixat 200 garnatxes negres.

Ahir tarda i avui, repassant els ceps per tal que no els falti terra, i ara haurem de treure pedra, que anem servits, però, com diuen en castellà: "Todo se andarà"

Alambretta: Fent Camí

Fa més de 30 anys, el Sr. Enric Cabré va fer un camí e la finca de Mas de Dalt que sortia una mica més amunt del Mas d'en Romano i anava fins al Barranc del Canari, més a menys al peu d'on aquest any plantarem la nostra vinya per fer el primer vi blanc del Celler Balaguer i Cabré.

El pare m'explicava en verema que la Mª Pilar, amb una Alambretta vermella que li havia comprat el Sr. Enric, i ella recorria aquest camí amunt i avall, arribant a la placeta que hi ha al final i girant al voltant de l'alzina, que nosaltres conservarem i farem el centre d'un mirador.

Ahir i abans d'ahir el pare i jo ens vàrem dedicar a netejar aquest camí, que ens permetrà treure la verema per la part de baix, i sortir de pla cap al Mas d'en Romano.

Més de 20 anys d'abandonament n'han omplert el camí de moltes brossa, però aquest vell tractor d'eruga és un campió.

Ja veureu quines vistes des d'aquest petit racó de la nostra finca del Mas de Dalt, ara a esperar que vingui la màquina per abancalar i preparar el terreny per plantar. I la zona que plantarem és una zona en la que tradicionalment ja hi havia hagut ceps blancs, i d'on expliquen baixaven unes garnatxas  blanques fantàstiques.