Molts cops he comentat que la poda és una deles feines que més m'agrada de les que fem a la vinya, i té molt a veure amb la sol·licitud i en el pensar que estas tenint un diàleg amb el cep en el que estableixen com vols orientar la propera collita.
Nosaltres hem començat amb la Lluna Vella de Gener a La Guinardera, amb una poda curta i a la que va precedir un llaurat ben fondo i un abonament més que merescut, doncs en els darrers 15 anys no haviem fet cap tipus d'aportació d'adob, i la vinya mostrava una certa fatiga.
Doncs això, pare i fill, tisores i xerrac en mà per compartir aquest moment màgic en el que el "xec-xec" de les tisores i el "xarric-xarrac" del xerrac només s'interromp amb anècdotes i històries que molts cops són ja sabudes, però que formen part d'aquests matins freds a la vinya.
Però avui, la pluja no ens ha permès anar a la vinya: "Les vacances del Pagès".
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada