La setmana passada vàrem començar la poda, el moment més crític en el cicle de l'anyada, és el moment en que s'estableix un diàleg amb la planta per tal de indicar-li qin és l'estat de la planta i veure si vols que treballi, any en que s'ha de llegir bé.
Setmanes gèlides, amb temperatures nocturnes sota zero, un von aliat per tenir bona sanitat a la vinya, i en el moment en que la planta fa el descans del guerrer, i més després d'un any amb collita récord.
Tornen els matins on el silenci el trenquen el soroll de les tisores i les converses i anècdotes que el pare em repeteix any darrera any, però una bona película sempre ve de gust revisitar-la.
Com ens agrada aquesta feina, aixecar la vista i veure con aquí i allí s'alcen columnes de fum que marquen altres pagesos que cremen sarments, i veure els ceps podats tots en filera com dient-te: Ep, què, hi tornem?
I tu dius: Sí, hi tormen!!
