Finals d’agost al Priorat. D’un agost tòrrid com poques vegades, sense una gota d’aigua des de fa mesos, que espera una verema propera, aquest any molt avançada.
Els dies passen, tot esperant el moment, mentre hom passeja pels trossos al cap vespre, dia sí dia també, per a veure l’evolució i maduració dels raïms i la previsió -sempre preocupant- del moment òptim per a la collita, cada any diferent.
Aprofitem, dons, la mica de fresca quan el sol es pon per a donar aquesta última ullada del dia, que serveix de passeig, mentre anem collint aquí un grapat d’ametlles ja badades, allà una figa o dues o mitja dotzena i un raïm moscatell de la parra centenària, dolç com la mel, que pleguem dins el barret, com a cistell improvisat. Tots son fruits de la nostra terra, fruits de sempre, que formen part de la nostra essència, la essència del pagès, i que recollim quasi sense adonar-nos, mentes pensem en la verema que arriba.
L’endemà al matí, caldrà un cop mes recollir algunes mostres de gra, analitzar el grau de sucre, la maduració aconseguida, la foscor del pinyol, la pell cruixent dels nostres raïms, fins finalment arribar al moment, curosament escollit d’aconseguir el punt òptim de la combinació de la maduració i el grau de sucre, cercat en el seu millor just punt, però sense excedir-se. Es la gran decisió, difícil i cada any nova, on comença l’aventura anual que culminarà en el nostre vi d’enguany.
Lluna Vella
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada