El canvi climàtic comporta tot un seguit de problemàtiques associades a les que els pagesos hem d'afrontar-nos en un temps d'adaptació rècord.
Com hem vist en els darrers anys, i em patit de primera mà, un d'aquests problemes és que les èpoques de sequera cada cop són més sovint i més dures,. D'aquí que tant a nivell personal, com a nivell de Associació de Cellers de Gratallops i del Consell Regulador de la DOQ Priorat, participen en la tasca de cercar solucions, per garantir la supervivència de les vinyes i d'un "modus vivendi".
A casa nostre hem treballat en dues vessants, una primera pel que fa a la feina a la vinya:
És el moment més important de l'any, un diàleg amb la planta en que és molt important no actuar sense escoltar molt bé el que et diu i pensar molt bé cap on anem. Saber que et demana la planta per garantir en primer lloc la seva supervivència, i pensant en el que pot ser l'any venidor.
Nosaltres hem reduït brocades i tret braços en anys de sequera, arriscant-nos a perdre producció, però pensant en el nostre tresor més preuat, les plantes.
Tradicionalment hem espollat sempre, però els dos darrers anys no ho hem fet, tot per garantir més massa foliar i garantir més ombra al fruit i crear un microclima de frescor a l'intern de les plantes. Aquest punt té un risc de cara a la prevenció de infeccions fúngiques com el míldiu o la cendrosa, però ens l'hem jugat i estàvem atents per tal de retirar fulles en cas d'un excés d'humitats i pluviometria.
Creiem en el llegat dels que ens van precedir, i hem vist que llaurar les vinyes, com s'ha fet durant generacions, ens ha permès, tot i reduir la producció, la supervivència de les mateixes, i que les vinyes han fet sarments sans i amb prou força per garantir una propera collita.
Evidentment, això no és casualitat, el fet de llaurar amb una certa profunditat durant anys ha fet que les nostres vinyes desenvolupin les arrels a més profunditat, que a part de permetre'ls cercar aigua, també fa que al no tenir arrels superficials, l'efecte de la calor i les altes temperatures sigui menor, i el patiment de la planta no sigui tant gran.
Si bé pels ceps que ja tenim en emparrat els gestionem traient fusta, hi ha casos en que formem el ce a partir de polls que hem deixat per fer-ne una formació en vas i guanyar els anys que el cep ja té.
Per altra banda, en el cas de les noves plantacions, com ja vàrem fer en el cas de la Parhelia, fem una formació en vas, que pensem ens ajudarà a afrontar els nous reptes que el canvi climàtic ens planteja.
També estem treballant en lo relatiu a la gestió de l'aigua, ja que tot i que no reguem, no sabem que ens portaran els nous temps:
- Recollir l'aigua de pluja
Tornem a la saviesa popular, d'on surt la idea de recollir aigua en basses i fer un filtratge previ amb enjubs, i això és en el estem treballant a la finca del Mas de Dalt i més concretament a la parcel·la de la Parhelia.
Aquí un esbós del sistema d'enjubs i bassa per recollir l'aigua d'aquesta part de camí d'uns 100 metres de llargada per 3 d'amplada:
Plata
Alçat
Aquest punt no l'estem implementant encara, però tenim en ment que la gestió dels boscos de les nostres finques pot ser clau en la gestió hídrica, doncs s'estima, d'acord amb diferents estudis que un arbre amb una soca d'un diàmetre de 40 cm, consumeix al voltant de 30 litres al dia de mitjana, i traient el sotabosc, la superpoblació actual implica risc forestal d'incendis a part d'una explotació dels aqüífers que no deixa lloc per als cultius.
Aquest punt l'hem plantejat a nivell de DOQ Priorat en la comissió de l'aigua i en Sessió Plenària del Consell i està en estudi, però creiem que és part del camí a fer.
