Muito obrigado!!!

Com ja hem comentat altres vegades, una part fonamental de la nostra feina és explicar el que fem, com entenem la vinya, el nostre territori, l'entorn i que intentem transmetre amb cadascuna de les ampolles que embotellem.

Ana Leticia a Les Clivelles de Torroja

Ahir ens va visitar l'Ana Letícia Zodi, empresària, apassionada del vi i prescriptora al mercat brasiler amb Cinque Sensi. Una visita que va venir-nos per suggeriment d'un dels nostres clients, i que després de parlar-ho amb ella, vàrem organitzar amb de manera que la Leticia pogués endur-se una idea del que és el Priorat, que era el seu objectiu.

El Jonàs a Les Sentius

Vàrem començar amb una visita al Jonàs de Giol Porrera, un viatge que començàrem a Les Sentius, descobrint la varietat Verdiell en dues vinificacions diferents, entenent la importància d'un sòl peculiar per la seva riquesa en ferro i amb una classe magistral sobre els costers.

El Jonàs explicant paratges

D'allí passarem a Mas d'en Caçador, on tastarem al costat del foc tant el cupatge Carinyena-Garnatxa, com el Giol Porrera Mas d'en Caçador de vinyes velles, com el Carinyena Dolça, veient l'expressió d'aquest raïm tant propi i protagonista de la Vila de Porrera.

El Jordi i l'intercep

Següent estació a Torroja del Priorat amb el Jordi  de Celler Aixalà Alcait, un recorregut de territori, d'amor per la terra i de coherència. De les Pardelasses a Les Clivelles, veient diferents tipus de sòls i explicant com es treballa la terra en costers i en bancals. Després anem al celler per tastar els vins que elabora i la Leticia va començar a entendre la diferència entre viles i la importància que té la influència de les orientacions, els sòls i les maneres de treballar.

Pausa més que merescuda per dinar al Restaurant Cellers de Gratallops, on l'Amparo i el Manolo van tornar-ho a brodar, amb un menú que va emocionar els nostres visitants. Per acompanyar-ho, una ampolla del nostre Parhelia 2023, un vi que va encaixar com un guant amb les cartxafes amb romesco, la crema de calçots i el bacallà.

Tot parlant de vinya

Després cap a La Guinardera, on mostrar la nostra vinya més baixa i com l'estem ampliant i transformant. On explicar la importància de la poda, del sòl i de com el treballem. Allí vàrem tastar La Guinardera 2020, amb el seu fons de sotabosc, cassis i una mineralitat que només aquest Paratge de Les Guinarderes pot donar.

Tastant al Mas de Dalt

Per acabar, ens vàrem dirigir a la vinya de la Parhelia i després a l'alzina símbol de la nostra Lluna Vella i vàrem tastar la Lluna Vella 2017 i el nostre Cèrcol Daurat 2016, la demostració en un tast de la tipicitat del Mas de Dalt i de la importància de l'alçada i l'orientació de les vinyes a l'hora de fer un vi.

Pel final, una sorpresa que va descol·locar i enfollir la Leticia, el tast amb la posta de sol del ranci Arrels 30 anys d'Arrels del Priorat. Un vi que representa el llegat, que és un patrimoni a preservar i que ens va permetre explicar la passió de dos amics, el René Barbier i el Jaume Balaguer, que van decidir-se a lluitar per la seva supervivència.

Redibuixant La Guinardera

D'aquesta vinya surt el nostre Vi de Paratge de Les Guinarderes, i des de fa una colla d'anys el pare i jo comentàvem que no ens agradava com s'havia abancalat la part més obaga, així com també pensàvem en ampliar la plantació per poder augmentar una mica la producció.

Quan es va fer, uns trenta anys enrere, l'abancalat es va fer amb una màquina esplanadora, (buldòzer), i un dels inconvenients que té aquest sistema és que empeny la terra, no la organitza bé, perdent part vegetal, a part que els ribassos queden molt malament. Hem començat els treballs arrancant la vinya existent en aquesta parcel·la i amb la fondària que permet la màquina, eixertigar el terreny per condicionar-lo pel treball d'abancalament i plantació.

Ara, seguint més el perfil original de la muntanya, amb ribassos més petits i salvant més la part vegetal, podrem millorar la finca a nivell de treball, productiu i visual.

A partir d'aquí, comença la feina de fer els bancals acomodant la capa vegetal en cadascun dels bancs i definint clarament el perfil que desaigüí, de tal manera que es reparteixi l'aigua en cas de pluja i evitar l'insulsament dels bancals. 

Aquesta banda, que podrem replantar aquest mateix any, ja la tenim llesta, i ara nomès quedarà picar la pedra i plantar els 900 ceps que hem encomanat de garnatxa negra.

Per altra banda, a la vessant més solana hem declarat una "rompuda" d'unes 0,25 ha, que si ens atorguen els drets de plantació, plantarem l'any vinent per acabar de executar aquest redisseny de La Guinardera. Son treballs que fem a consciència, creixent amb cura i sempre fidels a aquesta mania nostra de dibuixar paratges del Priorat en cada glop dels nostres vins.

Fent feina pel proper PROWEIN 2025

Ja comencem a escalfar motors per la propera Prowein 2025, que aquest any es celebrarà del 16 al 18 de Març a Düsseldorf.

Com l'any passat, tornem estarem ubicats al Hall 11, i com cada any, hi anem de la mà de PRODECA, en el que és un any de canvi dins d'aquesta organització pel que fa a la gent que organitza la participació en la que és la fira de vins més important del món.

Ens podreu trobar a l'estand 11B50, compartint espai , com sempre, amb els nostres amics de Celler Cedó Anguera, Celler Carles Andreu i Celler Aixalà Alcait. Són ja molts anys que participem conjuntament en aquesta fira, i per primer cop no farem el viatge en furgoneta i ho farem en avió, sembla que els anys no perdonen.

Aquest any presentarem anyades noves dels nostres vins, i portarem el nostre blanc Parhelia 2024 directament de tina, com ja vàrem fer l'any passat amb l'anyada 2023, doncs encara no el tindrem embotellat.

Us hi esperem!!!

To be smart

El canvi climàtic comporta tot un seguit de problemàtiques associades a les que els pagesos hem d'afrontar-nos en un temps d'adaptació rècord.

Com hem vist en els darrers anys, i em patit de primera mà, un d'aquests problemes és que les èpoques de sequera cada cop són més sovint i més dures,. D'aquí que tant a nivell personal, com a nivell de Associació de Cellers de Gratallops i del Consell Regulador de la DOQ Priorat, participen en la tasca de cercar solucions, per garantir la supervivència de les vinyes i d'un "modus vivendi".

A casa nostre hem treballat en dues vessants, una primera pel que fa a la feina a la vinya:

• La Poda

És el moment més important  de l'any, un diàleg amb la planta en que és molt important no actuar sense escoltar molt bé el que et diu i pensar molt bé cap on anem. Saber que et demana la planta per garantir en primer lloc la seva supervivència, i pensant en el que pot ser l'any venidor.

Nosaltres hem reduït brocades i tret braços en anys de sequera, arriscant-nos a perdre producció, però pensant en el nostre tresor més preuat, les plantes.

• L'espollat i l'esperonat

Tradicionalment hem espollat sempre, però els dos darrers anys no ho hem fet, tot per garantir més massa foliar i garantir més ombra al fruit i crear un microclima de frescor a l'intern de les plantes. Aquest punt té un risc de cara a la prevenció de infeccions fúngiques com el míldiu o la cendrosa, però ens l'hem jugat i estàvem atents per tal de retirar fulles en cas d'un excés d'humitats i pluviometria.

• El treball de la terra

Creiem en el llegat dels que ens van precedir, i hem vist que llaurar les vinyes, com s'ha fet durant generacions, ens ha permès, tot i reduir la producció, la supervivència de les mateixes, i que les vinyes han fet sarments sans i amb prou força per garantir una propera collita. 

Evidentment, això no és casualitat, el fet de llaurar amb una certa profunditat durant anys ha fet que les nostres vinyes desenvolupin les arrels a més profunditat, que a part de permetre'ls cercar aigua, també fa que al no tenir arrels superficials, l'efecte de la calor i les altes temperatures sigui menor, i el patiment de la planta no sigui tant gran.

• La formació del cep

Si bé pels ceps que ja tenim en emparrat els gestionem traient fusta, hi ha casos en que formem el ce a partir de polls que hem deixat per fer-ne una formació en vas i guanyar els anys que el cep ja té. 

Per altra banda, en el cas de les noves plantacions, com ja vàrem fer en el cas de la Parhelia, fem una formació en vas, que pensem ens ajudarà a afrontar els nous reptes que el canvi climàtic ens planteja. 

També estem treballant en lo relatiu a la gestió de l'aigua, ja que tot i que no reguem, no sabem que ens portaran els nous temps:

• Recollir l'aigua de pluja

Tornem a la saviesa popular, d'on surt la idea de recollir aigua en basses i fer un filtratge previ amb enjubs, i això és en el estem treballant a la finca del Mas de Dalt i més concretament a la parcel·la de la Parhelia.

Aquí un esbós del sistema d'enjubs  i bassa per recollir l'aigua d'aquesta part de camí d'uns 100 metres de llargada per 3 d'amplada:

 

Plata

 Alçat

• Gestió forestal

Aquest punt no l'estem implementant encara, però tenim en ment que la gestió dels boscos de les nostres finques pot ser clau en la gestió hídrica, doncs s'estima, d'acord amb diferents estudis que un arbre amb una soca d'un diàmetre de 40 cm, consumeix al voltant de 30 litres al dia de mitjana, i traient el sotabosc, la superpoblació actual implica risc forestal d'incendis a part d'una explotació dels aqüífers que no deixa lloc per als cultius. 

Aquest punt l'hem plantejat a nivell de DOQ Priorat en la comissió de l'aigua i en Sessió Plenària del Consell i està en estudi, però creiem que és part del camí a fer.