En un moment en el que les set plagues d'Egipte sembla que estiguin castigant la pagesia, potser és el moment d'aturar-se a analitzar on som i d'on venim.
Tenim un entorn en que la massa forestal està sense control, on fenòmens com el Glòria han deixat un munt de branques i arbres trencats i caiguts. També tenim plagues cinegètiques com la del porc senglar, del cabirol, del conill o de la cabra. Es clar que també podem parlar de la sequera, però que és el que ens ha dut a aquest moment apocalíptic.
Per començar, prou de la frase "Els pagesos són els jardiners del territori", i és que aquesta frase demostra un desconeixement del món agrari i un punt de vista allunyat de la realitat, a part de mostrar un cert paternalisme. No! Els pagesos tenim cura del territori perquè l'estimem i el treballem també des del punt de vista econòmic, i no som jardiners de ningú. En tot cas, si som jardiners, que ens paguin un sou com a tal, no?
Pel que fa a la gestió forestal, la política sempre s'ha fet d'esquena al territori, i no s'ha fet una gestió efectiva, facilitant que els propietaris del bosc, perquè sí, els boscos tenen propietaris, puguin treure rendiment d'aquest boscos. Biomassa, fusta per fer mobles, construir o materials auxiliars poden fer rendibles aquests boscos i de rebot, tenir els boscos nets, eina fonamental per lluitar contra els incendis
Aquesta gestió dels boscos te una derivada associada que molts no tenen en compte, i és que en els boscos actuals hi ha una superpoblació d'arbres que tenen un impacte directe sobre la quantitat d'aigua que arriba als barrancs, als rius i als aqüífers, doncs aquestes plantes fan que quan plou, per exemple, molta aigua ja no circuli.
També podem parlar de les lleres dels rius, com pot ser el cas del riu Siurana, el fet de no controlar-ne la vegetació, i val la pena escoltar la gent gran, farà que el dia que hagi una riuada farà que s'emporti tot el que es trobi pel camí, com podria ser el pont que creua el riu entre Falset i Gratallops.
Pel que fa a la fauna, hi ha plagues que ens han arribat soles, com és el cas del porc senglar, però n'hi ha que ens les han portat polítiques de despatx, com la del cabirol o de la cabra. Algú va pensar que estaria bé per gestionar el sotabosc introduir animals que "segur" que poden triar entre el verd d'un cep, d'un fruiter, d'un ametller o d'una olivera, triaran menjar plantes salvatges no tant tendres.
Potser estaria bé tenir en compte a la gent del territori a l'hora de decidir sobre el territori, no?
