Hem acabat la verema i mentre les tines bullen fent la fermentació, arriba el moment de fer una pausa i analitzar el que ha estat un any totalment atípic.
Aquest any va començar amb pluges fora de lo normal, amb el temporal Glòria que va deixar una pluviometria molt pel damunt de la mitjana d'un any normal. Els registres marcaven a mitjans de maig més de 600 litres per metre quadrat i un acumulat de més de 800 des de la verema passada.
Aquesta pluviometria va fer que la vegetació tant de la planta com de l'herba fossin desmesurades, i malgrat llaurar, desbrossar, espollar i retallar brots, sempre anavem pel darrere, i quan semblava que la collita podia ser extraordinaria en quantitat, i de fer un estiu estremadament sec i amb temperatures méslleugeres que l'any passat, però amb dies calurosos sostinguts, també, llavors va començar la plaga de Mildiu més gran que recordo i que només he sentit comparar amb una altra que hi va haver a començament dels anys 70.
Estar al damunt de la vinya, tractaments preventius de coure, que en el nostre cas només van ser 3, però que en altres casos han estat 7 i fins a 9, i molta sort, han fet que finalment el balanç sigui prou positiu, amb una producció normal i amb un estat sanitari fantàstic a La Guinardera i al nostre blanc Parhelia, i amb una afectació d'un 18% a la Lluna Vella, però concentrat en un bancal fondo, on les humitats matineres i el fet que fins a les 11 no hi tocava el sol van fer que hi hagués més afectació.
I al celler qué? Doncs sorpreses. Les fermentacions d'aquest any van com un tiro, amb problemes per controlar la temperatura i baixades de densitat en un dia de récord, el que porta associat el patiment pertinent. Segurament una alta presència de Nitrogen i el tipus de llevats que han dominat aquesta anyada en són els responsables.
Sembla que el nostre Parhelia va per bon camí, amb plàtan i tocs de plantes mediterranis i molt bona estructura en boca, però ara falta tot el treball en lies.
La Guinardera ens ha regalat una anyada de promet pel que fa a estructura i amb una acidesa equilibri, que pinta molt i molt bé, mentre que en el Lluna Vella tenim tres tines que semblen de tres finques diferents a aquesta alçada, amb una que marca mineralitat, l'altra que ens dona fruita i flors i la tercera que sembla un caramelet. Com sempre, Lluna Vella té aquesta diversitat que el fa un vi especial,polièdric i ple de matisos.
Aquesta anyada continuem treballant per treure La Guinardera com Vi de Paratge i Lluna Vella com Vi de Vila, i obviament, donat que treballem només amb els raïms procedents de les nostres vinyes, els nostres vins sortiran com a vins de Viticultor-elaborador, un segell que diu molt del vi i de qui treballa la terra per produir-lo.
