Cistella d'estiu

Finals d’agost al Priorat. D’un agost tòrrid com poques vegades, sense una gota d’aigua des de fa mesos, que espera una verema propera, aquest any molt avançada.

Els dies passen, tot esperant el moment, mentre hom passeja pels trossos al cap vespre, dia sí dia també, per a veure l’evolució i maduració dels raïms i la previsió  -sempre preocupant- del moment òptim per a la collita, cada any diferent.

Aprofitem, dons, la mica de fresca quan el sol es pon per a donar aquesta última ullada del dia, que serveix de passeig, mentre anem collint aquí un grapat d’ametlles ja badades, allà una figa o dues o mitja dotzena i un raïm moscatell de la parra centenària, dolç com la mel, que pleguem dins el barret, com a cistell improvisat. Tots son fruits de la nostra terra, fruits de sempre, que formen part de la nostra essència, la essència del pagès, i que recollim quasi sense adonar-nos, mentes pensem en la verema que arriba.

L’endemà al matí, caldrà un cop mes recollir algunes mostres de gra, analitzar el grau de sucre, la maduració aconseguida, la foscor del pinyol, la pell cruixent dels nostres raïms, fins finalment arribar al  moment, curosament escollit d’aconseguir el punt òptim  de la combinació de  la maduració i el grau de sucre, cercat en el seu millor just punt, però sense excedir-se. Es la gran decisió, difícil i cada any nova, on comença l’aventura anual que culminarà en el nostre vi d’enguany.

La Guinardera

Lluna Vella

Tot esperant la verema

Aquesta setmana hem començat a fer els preparatius de cara a la verema, i tot i que, encara sembla que tardarem unes setmanes a començar, s'ha d'anar pensant en que tot el que ens farà falta i en com es faran es coses.

A nivell de maquinaria, el tractor ha passat una posada a punt, la desrapadora sembla que també està preparada, l'equip de fred s'ha de verificar, i al celler, es comencen a planificar les tines que es faran servir per cadascuna de les diferents partides de cada finca.

Així mateix, ahir, reunió amb la Marta per establir el protocol de control de maduració que farem aquest any. Sembla que la verema va una mica més avançada, i que la diferencia entre les dues finque no és tanta com altres anys, el que ens obligarà a afinar més a l'hora de veremar cada finca.

Per altra banda, queda veure si finalment plourà o no, cosa que podria ser determinant en la qualitat final d'aquesta anyada, però en això no hi podem res.

Visita de Sin Fin Vino

El Peter i la seva senyora, propietaris de "Sin Fin Vino", ens han visitat aquesta setmana i hem tingut l'oportunitat de ensenyar-los com treballem.

Fa poc que són els nostres importadors per Bèlgica i Holanda, però sembla que el seu tarannà, i la seva manera de fer, encaixa perfectament amb la nostra filosofia.

Hem estat a la vinya, per ells un aspecte fonamental, demanant molta informació sobre el tipus de conreu que fem, mirant d'entendre el que després tastarien, i per què la importància de l'alçada i l'orientació de les vinyes.

Després ha arribat el moment d'anar al celler, on primer han tastat tant la Lluna vella com La Guinardera del 2011, que encara està a les botes, i on ja han pogut veure com la personalitat de cada finca s'expressa, i perque fem un tractament diferent de les dues vinyes també a nivell de celler.

Finalment, i aprofitant el dinar, van tenir ocasió de tastar La Guinardera 2008, que tot just estem començant a comercialitzar, i va dir-nos que el troba molt complexe, més subtil i amb una mineralitat menys marcada, però que al fons surt el caràcter de la finca La Guinardera, aquell missatge que el va enamorar de La Guinardera 2007.

Moltes gràcies per la visita.

El ritme de les llunes

De tots és sabut que les feines del camp, així com les feines relacionades amb l’elaboració del vi, tradicionalment sempre han estat lligades al cicle lunar.

Aprofitant el canvi de lluna del dia 3 de Juliol, al celler, varem moure els vins.

Des d’aquell dia, he estat pensant que potser era un bon moment per fer aquest apunt, on voldríem transmetre una reflexió oberta als nostres seguidors, que moltes vegades hem fet a casa.

De sempre, els trasbalsaments de vi s’han fet en lluna vella, i els nostres vins  Lluna Vella 2011 i La Guinardera 2011, seguint aquesta  antiga tradició – el que ara anomenaríem protocol-  han baixat, com cada any,  també en lluna vella i per decantació natural,  a la zona de criança.

L’altre dia, comentant amb un dels nostres clients i amics aquest tema, un d’ells va interpel·lar-me de seguida amb : “Així feu biodinàmica?”. La meva resposta va ser clara. “No, nosaltres únicament  fem el que tota la vida s’ha fet”. I ha estat aquest  comentari el que m’ha acabat de decidir a fer aquest petit apunt.

El que vull dir es que les pràctiques per a treure’n els millors raïms i el millor vi que cadascú decideix adoptar i adopta, es poden anomenar i etiquetar com es vulgui, fins i tot oficialment, pero moltes  d'elles no son en absolut  innovadores, sinó tradicionals del lloc, i fa tants i tants anys que s'utilitzen,  que  responen a una manera de treballar i de fer " de sempre".

Aleshores, si algunes d'aquestes pràctiques – com la trasbalsar el vi en lluna vella-  les volen incloure i incorporar  dins l'etiquetatge  modern de  correu biodinàmic, sigui com a argument de màrqueting, sigui  per a  certificar i/o garantir  burocràtica i oficialment determinades formes de conreu o producció, no es pot oblidar que moltes d'aquestes pràctiques no son en absolut de nova creació, ni son exclusives ni excloents, ni son reflex únic d'un mon i d'una filosofia única , sinó que son sistemes, formes i pràctiques tradicionals que  es venen realitzant i utilitzant – como dèiem- "des de sempre" i per molts, per no dir per quasi tots. Per tant, la seva etiqueta administrativa  no exclou que no siguin utilitzades tant pels nous "biodinàmics oficials", com pels tradicionals, que igualment en  fan ús i "des de sempre", insistim.

Els etiquetatges, per tant, no marquen la exclusivitat. No son excloents, com dèiem. Caldrà, doncs,  fer atenció a cada producte  en particular, a cada vi, a cada celler  i a cada forma de conreu detingudament, perquè aquesta atenció personalitzada  ens explicarà la seva realitat, en aquest cas biodinàmica?? tradicional??

I el  mateix succeeix amb el etiquetatge de "l’ecològic".

Així doncs,  trasbalsar el vi - com fem nosaltres-  en lluna vella es biodinàmic?... llaurar les terres i els ceps - com fem nosaltres-  es ecològic?... son els nostres vins Ruella, La Guinardera i –precisament-  Lluna Vella,  biodinàmics, ecològics, tradicionals ... vosaltres trieu.  

Vertical de La Guinardera a Estella

Ahir 23 de Juny varem tenir la oportunitat de fer un tast vertical de La Guinardera a Urederra Vinoteca Ardotegia d'Estella-Lizarra. Concretament varem fer-la a la sala del segle XV que amaga aquest temple del bon vi. 

Era un tast que feia temps que comentàvem amb el David Miralles, persona que regenta aquesta fantàstica botiga de vins que si aneu a Estella no us podeu deixar perdre.

El tast proposava veure la influencia de l'anyada en un vi monovarietal i d'una sola finca, i hi van assistir alguns bodeguers de la zona, així com afeccionats al vi i l'Oscar, un fan declarat de la nostra Guinardera, i al que finalment vaig tenir el gust de conèixer. El tast podia tenir sorpreses, donat que els vins pujaven amb nosaltres, i només reposarien sis horetes abans del tast, però no els decantaríem, voliem veure tot el recorregut. 

Per començar l'anyada 2009, una anyada a la que encara considerem que li falta ampolla, i que es va mostrar un pel alcohòlic i tancat en nas i dur en boca en principi, però al acabar el tast, tenia un nas molt semblant al de l'anyada 2007, i en boca es mostrava més fresc.

Després l'anyada 2008, l'anyada que començarem a comercialitzar a començaments de Juliol, molt complexa en nas i delicada i fresca en boca. Es va mostrar molt canviant, juganera, amb el caràcter que marca la finca, i per adornar-ho, fruits secs, figues, orellons, plantes aromàtiques. Tots els assistents van coincidir en que mostra un Priorat desconegut per molts d'ells, un Priorat que fuig dels estàndards que trobes al mercat.

Amb l'anyada 2007 no hi va haver sorpreses, és el vi que la majoria tenien en ment, i que els mostra un Priorat més proper, més conegut.

I llavors va arribar el 2006, una anyada que alguns dels assistents no coneixien, i que els que el coneixien van quedar parats de com el manté, com mostra la mateixa frescor i personalitat que quan varem presentar-lo en societat. L'Oscar va comentar que feia no gaire n'havien decantat un al matí per beure-se'l tot sopant i que va ser espectacular, i ahir, juntament amb el David, van tornar a dir que és una anyada molt especial.

I per acabar, l'anyada 2005, que ens va sorprendre amb una reducció que no m'havia aparegut mai, i passats uns deu minuts va mostrar aquell sotabosc, casis, fruits secs i personalitat que van enamorar-nos d'una anyada amb molt caràcter Prioratí.

Per acabar, un assortiment de pernil, ibèric i, com no, formatge Idiazabal.

Moltes gràcies a tots els assistents, i especialment al David i el Patxi.

Tast a L'Associació Molinenca de Tast

Aquests tres sòls varen ser el punt de partida d'un tast que l'Associació Molinenca de Tast va tenir a bé de muntar amb els cellers de Directe del Celler. El tast, anomenat "Tast de Monovarietals i Terrers", va començar amb els vins de Parellada i Trepat del Celler Carles Andreu, per passar llavors a les carinyenes del celler Vermunver i del Celler Aixalà Alcait, un punt en el que varem veure la mateixa varietat en dues DO's diferents. Llavors va arribar el torn de les ganatxes, i és aquí on varem poder veure la diferencia entre una garnatxa a 250 metres orientació sur, La Guinardera, i una garnatxa a 450 metres orientació nord-oest, la nostra Ruella. Per acabar. Arrels 30 anys, un tresor per compartir en bona companyia.

Des d'aqui volem agraïr a la gent de l'Associació Molinenca de Tast i a tots els assistents el permetre'ns explicar la feina que fem primer a la vinya i després al celler.

Tastant La Guinardera 2008

Dades de l'estació meteorològica de Torroja del Priorat (Font:Concell Regulador DOQ Priorat)

Ja feia unes setmanes que teniem en ment tastar La Guinardera 2008 per veure si està a punt per treure’l, doncs segurament a finals d’aquest mes el La Guinardera 2007 s’haurà esgotat, i en el darrer tast de seguiment de l’anyada 2008, varem veure que encara li faltava un pel d’ampolla per afinar-lo, tal i com tenim costum.

Va ser un dia molt especial, els nostres amics Antonio Lopo del Comerç 24 i Sergi Figueras del Restaurant Bravo van acompanyar-nos en aquest tast de La Guinardera 2008 a la finca, i l’Antonio va trobar aquella bota que va tastar quan encara estàvem fen la criança.

Color de capa mitjana baixa, segurament degut a les darreres plujes abans de la verema. En nas s’obre i comença mostrant fruites amb un fons licorós, encens i un toc de xili picant, amb mineralitat subtil, elegant. L’entrada en boca és dolça, per convertir-se en frescor i lleugeresa, fent-lo molt llaminer. Post gust llarg i tanins molt delicats.

Sí, ja està a punt per presentar-lo en socieltat.