Final de verema, començament de pluja

Aquest divendres varem acabar la verema, i per celebrar-ho, ahir dissabte van caure 45 litres aproximadament.

De la verema dir que hem entrar aproximadament un 30% menys de verema, però que la qualitat i l'estat sanitari eren molt bons, pel que la materia prima de sortida fa pensar que por sortir un bon vi, però això ho sabrem amb el temps.

Pel que fa a la pluja, ha estat un any difícil, i fins el divendres portàvem 52 litres acumulats, que sumats a les calors diaries han fet que sigui un dels anys més secs que es recorden. Per sort les nits han estat fresques, i la Garbinada, fresca i humida, ha fet que aquest estrés hídric hagi estat una mica més suportable.

Les plujes d'ahir varen ser bones tant per la quantitat i manera de caure, com pel moment, donat que a part de la clara necessitat que hi havia. Tot just en aquest moment, abans d'arribar els freds, i per tant, la hibernació de la planta, el fet que a l'estar la terra llaurada i oberta per rebre aquesta aigua, fan que cada gota s'aprofiti al màxim. 

Cistella d'estiu

Finals d’agost al Priorat. D’un agost tòrrid com poques vegades, sense una gota d’aigua des de fa mesos, que espera una verema propera, aquest any molt avançada.

Els dies passen, tot esperant el moment, mentre hom passeja pels trossos al cap vespre, dia sí dia també, per a veure l’evolució i maduració dels raïms i la previsió  -sempre preocupant- del moment òptim per a la collita, cada any diferent.

Aprofitem, dons, la mica de fresca quan el sol es pon per a donar aquesta última ullada del dia, que serveix de passeig, mentre anem collint aquí un grapat d’ametlles ja badades, allà una figa o dues o mitja dotzena i un raïm moscatell de la parra centenària, dolç com la mel, que pleguem dins el barret, com a cistell improvisat. Tots son fruits de la nostra terra, fruits de sempre, que formen part de la nostra essència, la essència del pagès, i que recollim quasi sense adonar-nos, mentes pensem en la verema que arriba.

L’endemà al matí, caldrà un cop mes recollir algunes mostres de gra, analitzar el grau de sucre, la maduració aconseguida, la foscor del pinyol, la pell cruixent dels nostres raïms, fins finalment arribar al  moment, curosament escollit d’aconseguir el punt òptim  de la combinació de  la maduració i el grau de sucre, cercat en el seu millor just punt, però sense excedir-se. Es la gran decisió, difícil i cada any nova, on comença l’aventura anual que culminarà en el nostre vi d’enguany.

La Guinardera

Lluna Vella

Tot esperant la verema

Aquesta setmana hem començat a fer els preparatius de cara a la verema, i tot i que, encara sembla que tardarem unes setmanes a començar, s'ha d'anar pensant en que tot el que ens farà falta i en com es faran es coses.

A nivell de maquinaria, el tractor ha passat una posada a punt, la desrapadora sembla que també està preparada, l'equip de fred s'ha de verificar, i al celler, es comencen a planificar les tines que es faran servir per cadascuna de les diferents partides de cada finca.

Així mateix, ahir, reunió amb la Marta per establir el protocol de control de maduració que farem aquest any. Sembla que la verema va una mica més avançada, i que la diferencia entre les dues finque no és tanta com altres anys, el que ens obligarà a afinar més a l'hora de veremar cada finca.

Per altra banda, queda veure si finalment plourà o no, cosa que podria ser determinant en la qualitat final d'aquesta anyada, però en això no hi podem res.