Els nostres amics del Bar a Vins - Moritz

Foto cedida per Bar a Vins

Al cor de Barcelona, en plena Rambla de Sant Antoni, i dins les instal·lacions de l'antiga Fàbrica Moritz, es troba el Bar a Vins, un espai pel vi en el cor del món cerveser. Un lloc on fer una copa i menjar alguna cosa, un lloc on podeu tastar alguns vins  per copes que normalment no tastaríeu, podent demanar ampolla, copa o mitja copa.

Foto cedida per Bar a Vins

Des de fa una temporada, les regnes d'aquest establiment les duu el sommelier Sergi Figueras, i organitzen tasts i presentacions amb diferents cellers i temàtiques.

Tastos al Celler

Una de les tasques que més ens agrada de la feina que fem al celler, és el seguiment dels vins. durant el procés d'elaboració dels nostres vins hi ha diferents moments en els que tastem, i són dies que tenen un punt d'emoció i d'il·lusió, però per altra banda, tenen associada una responsabilitat, doncs, acostumen a anar lligats a decisions que determinaran com serà aquell vi.

Hi ha tres tastos importants per a nosaltres, i són:

• Tast en acabar les fermentacions: Tot i que no fem cupatges, doncs elaborem nomès amb el que surt de cada vinya, i juguem nomes amb garnatxes, en aquest moment és quan, amb l'ajuda de la nostra enòloga, decidim quina fusta utilitzarem per fer la criança de cadascun dels nostres vins. Aquest és un moment delicat, es tracta d'un exercici d'imaginació, de veure que té aquell vi, i com pulir-ho, sense perdre l'essència del mateix.
• Tast en botes: Un altre dels moments claus, que normalment fem a partir del sisè mes de criança, i que ens permet veure com evoluciona aquesta, i determinar si ja és el moment de treure-ho de les botes per embotellar-lo. Aquest és un dels tastos que ha determinat que hi hagi anyades dels nostres vins amb un pas per bota de sis mesos, i d'altres que han estat dotze i fins hi tot catorze mesos.
• Tast d'afinament d'ampolla: És costum, i quasi una obsessió, que els vins surtin afinats, amb el temps d'ampolla que creiem és necessari. Com molts de vosaltres ja sabeu, a partir del setè mes en ampolla, comencem a tastar per decidir el moment en que podem començar a comercialitzar-los. És, sense cap mena de dubte, el tast que m'agrada més, i justament aquesta setmana, hem fet el seguiment del Lluna Vella 2010, la selecció del Mas de Dalt del 2010 i de la Guinardera 2009, i molt properament els tindreu a la vostra disposició.  

Tot esperant la verema

Aquesta setmana hem començat a fer els preparatius de cara a la verema, i tot i que, encara sembla que tardarem unes setmanes a començar, s'ha d'anar pensant en que tot el que ens farà falta i en com es faran es coses.

A nivell de maquinaria, el tractor ha passat una posada a punt, la desrapadora sembla que també està preparada, l'equip de fred s'ha de verificar, i al celler, es comencen a planificar les tines que es faran servir per cadascuna de les diferents partides de cada finca.

Així mateix, ahir, reunió amb la Marta per establir el protocol de control de maduració que farem aquest any. Sembla que la verema va una mica més avançada, i que la diferencia entre les dues finque no és tanta com altres anys, el que ens obligarà a afinar més a l'hora de veremar cada finca.

Per altra banda, queda veure si finalment plourà o no, cosa que podria ser determinant en la qualitat final d'aquesta anyada, però en això no hi podem res.

El ritme de les llunes

De tots és sabut que les feines del camp, així com les feines relacionades amb l’elaboració del vi, tradicionalment sempre han estat lligades al cicle lunar.

Aprofitant el canvi de lluna del dia 3 de Juliol, al celler, varem moure els vins.

Des d’aquell dia, he estat pensant que potser era un bon moment per fer aquest apunt, on voldríem transmetre una reflexió oberta als nostres seguidors, que moltes vegades hem fet a casa.

De sempre, els trasbalsaments de vi s’han fet en lluna vella, i els nostres vins  Lluna Vella 2011 i La Guinardera 2011, seguint aquesta  antiga tradició – el que ara anomenaríem protocol-  han baixat, com cada any,  també en lluna vella i per decantació natural,  a la zona de criança.

L’altre dia, comentant amb un dels nostres clients i amics aquest tema, un d’ells va interpel·lar-me de seguida amb : “Així feu biodinàmica?”. La meva resposta va ser clara. “No, nosaltres únicament  fem el que tota la vida s’ha fet”. I ha estat aquest  comentari el que m’ha acabat de decidir a fer aquest petit apunt.

El que vull dir es que les pràctiques per a treure’n els millors raïms i el millor vi que cadascú decideix adoptar i adopta, es poden anomenar i etiquetar com es vulgui, fins i tot oficialment, pero moltes  d'elles no son en absolut  innovadores, sinó tradicionals del lloc, i fa tants i tants anys que s'utilitzen,  que  responen a una manera de treballar i de fer " de sempre".

Aleshores, si algunes d'aquestes pràctiques – com la trasbalsar el vi en lluna vella-  les volen incloure i incorporar  dins l'etiquetatge  modern de  correu biodinàmic, sigui com a argument de màrqueting, sigui  per a  certificar i/o garantir  burocràtica i oficialment determinades formes de conreu o producció, no es pot oblidar que moltes d'aquestes pràctiques no son en absolut de nova creació, ni son exclusives ni excloents, ni son reflex únic d'un mon i d'una filosofia única , sinó que son sistemes, formes i pràctiques tradicionals que  es venen realitzant i utilitzant – como dèiem- "des de sempre" i per molts, per no dir per quasi tots. Per tant, la seva etiqueta administrativa  no exclou que no siguin utilitzades tant pels nous "biodinàmics oficials", com pels tradicionals, que igualment en  fan ús i "des de sempre", insistim.

Els etiquetatges, per tant, no marquen la exclusivitat. No son excloents, com dèiem. Caldrà, doncs,  fer atenció a cada producte  en particular, a cada vi, a cada celler  i a cada forma de conreu detingudament, perquè aquesta atenció personalitzada  ens explicarà la seva realitat, en aquest cas biodinàmica?? tradicional??

I el  mateix succeeix amb el etiquetatge de "l’ecològic".

Així doncs,  trasbalsar el vi - com fem nosaltres-  en lluna vella es biodinàmic?... llaurar les terres i els ceps - com fem nosaltres-  es ecològic?... son els nostres vins Ruella, La Guinardera i –precisament-  Lluna Vella,  biodinàmics, ecològics, tradicionals ... vosaltres trieu.  

Embotellant: Dia 2

Avui ha estat un dia intens, finalment hem embotellat l'anyada 2010. Han estat 2800 ampolles de La Guinardera, 2740 ampolles de Lluna vella i 1473 ampolles del nostres vi sense nom, de moment.

Hem tastat els vins per darrer cop abans que comenci el seu repòs en ampolla, el procés d'afinament del que tanta defensa en fem en el nostre celler. El nostre vi sense nom estava fantàstic, i ara el tenim en 1473 ampolles, com si es tractés d'un munt de cofres del tresor, cofres on s'amaguen la nostra feina i les nostres il·lusions.

La Guinardera es mostra com una fotografia de l'any, i pels que ja n'heu tastat altres anyades, fidel a la seva ànima, aquell no sé què que ens diu quin vi és.

I un vi en el que també tenim molt d'amor posat és el Lluna Vella, el nostre monovarital de garnatxa, ( com no podia ser d'altra manera), de la finca del Mas de Dalt. Un vi que reflexa la finca amb la mateixa fidelitat que ho fa La Guinardera, i transmeten l'alçada, l'orientació i el terra de la finca d'on surt.

Espai Priorat

Aquesta era la porta de benvinguda als convidats d'avui a l'Espai Priorat, un event que ens ha portat feina, però feina agraida i creiem molt interessant.



Els detalls força cuidats, encara que si volem buscar "peros", alguns en trobariem, però, per exemple, aqui podeu veure un mapa de la DO amb les diferents partides de finques de cadascun tels termes.

I aqui la nostra taula, amb tot a punt per rebre els visitants.

La Guinardera 2007 ha estat una sorpresa per aquells que ja coeixien el 2006, i el fet de decantar-lo ha ajudat força. Una anyada molt més mineral que el 2006, amb el fons de fruita del seu predecesor, però amb altres detalls que el fan força especial, i si m'ho permeteu més del meu gust, encara que cada anyada reflecteix allò que va ser, i per tant totes tenen quelcom únic i irrepetible.

Aquesta és una foto difícil d'aconseguir, i és que rarament estem els dos junts darrera el nostre vi, donat que ja sabeu que el pare és qui està més a la terra i jo més al carrer parlant de la feina que fem tots plegats a les vinyes i al celler.

Visitants molt interessants, i per nosaltres ha estat tota una prova de foc de cara al mercat exterior. Sembla que el nostre concepte de vi és força especial tant pels orientals com per als americans i suissos. 

Moltes gràcies a tots aquells que es heu visitat!!!



Les finques

LA GUINARDERA

Dalt del turó a 4 vents de la finca La Guinardera, els ceps es venten i reben el sol del nord, sota el seu pi que es divisa en la llunyania.

Dins el terme municipal de Gratallops, les vinyes de la Guinardera i els seus raïms mantenen tota la mineralitat de la llicorella i els aromes de sotabosc, herbes aromàtiques i fruits madurs que donen a la seva garnatxa del país un sabor personalíssim, alhora que frescal i d'entrada amorosa, molt equilibrada i elegant, i que s'allarga poderosament en boca.

MAS CABRÉ

Situat a les mes altes carenes de la zona, i un cop arribats al cim de la zona del Mas d'en Romano, MAS CABRÉ s'enlaira al cel des de la seva monumental alzina, on constitueix un fantàstic mirador del terme de Gratallops, de les principals finques de l'entorn i de la serra del Montsant, per a continuar pujant fins el Mas de Guiamet o Mas de Dalt.

Frescal per l'alçada i íntegrament de terra de llicorella, les seves vinyes son de maduració tardana i de forta concentració i qualitat, donant uns vins d'uns aromes únics i alhora molt característics de la denominació.

Antigament, la seva producció va arribar a donar vi de18º, essent la mes gran finca adscrita al poble de Gratallops, on sempre ha vinificat al llarg dels anys, i on fins i tot Andreu Cabré va arribar a embotellar.

La seva ubicació tan especial i l'encís del seu indret, junt amb la conservació dels seus Masos, mantenen l'esperit romàntic de la tradició prioratina, a la que s'afegeix la qualitat i una marcada personalitat.