Vertical de Guinardera l'Associació Molinenca de Tast

Feia temps que havíem programat aquest tast vertical de La Guinardera amb la gent de l'Associació Molinenca de Tast, i finalment l'hem dut a terme, i tot aprofitant l'ocasió, hem fet un tast "en premieur" de l'anyada 2010, que encara tardarà un parell de mesos en sortir al mercat.

Les protagonistes de la nit

L'ocasió s'ho mereixia, i a fi i efecte de acostar-nos el més possible a la comarca i la finca, hem fet un repàs a la història, el clima, el sòl i les virtuts de la garnatxa. Hem parlats dels vents, (la Garbinada i el Serè), de la Llicorella i del Soldó, dels Vins de Vila, i de moltes altres coses.

Preparant la presentació

Amb cada vist hem analitzat la pluviometria de l'any en qüestió i les temperatures, i hem vist la influència que té l'anyada en cadascun dels vins. Molt divertit veure com cadascun dels assistents es decantava per una anyada o una altra, essent la 2008 segurament la més valorada de les que ja estan en el mercat.

En ple tast

I per acabar, La Guinardera 2010, un canvi de xip, un vi que en algunes coses, aromàticament, recorda el 2008, mentre que mostra aspectes del 2005 i del 2006.

Nova imatge de La Guinardera 2010

Gràcies a tots per la vostra atenció.

Tast a la fresca: Vertical de La Guinadera al Celler de Can Mata

Ja fa uns tres anys que l'Astrid i el Josep tenen, entre l'amplia oferta de vins catalans i Prioratins, per ser més concret, la nostra La Guinardera, i ja feia molt temps que parlàvem de fer un tast a casa seva. Fa unes setmanes, va sorgir la idea de fer un tast vertical de La Guinardera dins l'àmbit dels tasts que organitzen al Celler de Can Mata amb productors, i que anomenen Tast a la Fresca.

El tast el varem començar amb La Guinardera 2009, que per alguns dels assistents no va ser una novetat, doncs ja el coneixien, i amb aquest escalfàvem motors. Va anar molt bé per explicar on estava la finca i com havíem treballat aquesta anyada, i per veure les primeres cara de sorpresa de la nit, en veure com és un monovarietal de garnatxa del Priorat.

Seguidament La Guinardera 2008, complexa i plena de vida, amb aquesta capa mitjana baixa que la caracteritza, amb aquells aromes a encens, mineralitat subtil i elegància. En boca es mostra fresc, lleuger en aparença, però llarg, persistent i ple de matisos.

Llavors va arribar La Guinardera 2007, més mineral, més tímid en mostrar-se, com sempre ha estat, i sense pausa, però sense pressa, va anar despullant-se davant la gent que assistia al tast, i que poc a poc anaven descobrint el fonoll, el timó, la llicorella i la fruita. Més tànnic que el 2008, l'evolució en ampolla l'està fent cada cop més i més elegant.

Aquí varem fer una pausa, encara faltaven dues anyades, però tothom volia comentar el vist fins llavors, però la nit encara ens reservava dues grans sorpreses.

La Guinardera 2006 va arribar plena de vida, amb aquells tocs metàl·lics tant característics d'aquesta anyada del nostre vi. El mango que presentava quan el teniem al mercat, ara sembla albercoc fresc, i la boca continua sent molt amable i sedosa.

I finalment La Guinardera 2005, la gran incògnita per l'Astrid, que no havia tastat mai, doncs va ser una anyada que varem vendre quasi exclusivament al Restaurant Piró i a Bonviure. L'avi semblava un xaval, la garnatxa es mostrava fresca, minerals, amb uns tanins que al igual que amb la resta de les anyades, eren molt amables. Llarg en boca i fresc, va fer-me pensar en com s'ho va fer el pare per elaborar aquesta primera anyada amb molt poc espai i recursos per fer-ho.

En resum, totes les anyades mostren molta vida, i un fil conductor que crida als quatre vents que són de la mateixa finca, La Guinardera.

Per acabar, i a mode d'exemple de com canvia una garnatxa en funció de l'alçada i l'orientació, varem tastar el Lluna Vella 2010, que va acabar de descol·locar a molts dels assistents.

Moltes gràcies a tots!!!

Vertical de La Guinardera a Estella

Ahir 23 de Juny varem tenir la oportunitat de fer un tast vertical de La Guinardera a Urederra Vinoteca Ardotegia d'Estella-Lizarra. Concretament varem fer-la a la sala del segle XV que amaga aquest temple del bon vi. 

Era un tast que feia temps que comentàvem amb el David Miralles, persona que regenta aquesta fantàstica botiga de vins que si aneu a Estella no us podeu deixar perdre.

El tast proposava veure la influencia de l'anyada en un vi monovarietal i d'una sola finca, i hi van assistir alguns bodeguers de la zona, així com afeccionats al vi i l'Oscar, un fan declarat de la nostra Guinardera, i al que finalment vaig tenir el gust de conèixer. El tast podia tenir sorpreses, donat que els vins pujaven amb nosaltres, i només reposarien sis horetes abans del tast, però no els decantaríem, voliem veure tot el recorregut. 

Per començar l'anyada 2009, una anyada a la que encara considerem que li falta ampolla, i que es va mostrar un pel alcohòlic i tancat en nas i dur en boca en principi, però al acabar el tast, tenia un nas molt semblant al de l'anyada 2007, i en boca es mostrava més fresc.

Després l'anyada 2008, l'anyada que començarem a comercialitzar a començaments de Juliol, molt complexa en nas i delicada i fresca en boca. Es va mostrar molt canviant, juganera, amb el caràcter que marca la finca, i per adornar-ho, fruits secs, figues, orellons, plantes aromàtiques. Tots els assistents van coincidir en que mostra un Priorat desconegut per molts d'ells, un Priorat que fuig dels estàndards que trobes al mercat.

Amb l'anyada 2007 no hi va haver sorpreses, és el vi que la majoria tenien en ment, i que els mostra un Priorat més proper, més conegut.

I llavors va arribar el 2006, una anyada que alguns dels assistents no coneixien, i que els que el coneixien van quedar parats de com el manté, com mostra la mateixa frescor i personalitat que quan varem presentar-lo en societat. L'Oscar va comentar que feia no gaire n'havien decantat un al matí per beure-se'l tot sopant i que va ser espectacular, i ahir, juntament amb el David, van tornar a dir que és una anyada molt especial.

I per acabar, l'anyada 2005, que ens va sorprendre amb una reducció que no m'havia aparegut mai, i passats uns deu minuts va mostrar aquell sotabosc, casis, fruits secs i personalitat que van enamorar-nos d'una anyada amb molt caràcter Prioratí.

Per acabar, un assortiment de pernil, ibèric i, com no, formatge Idiazabal.

Moltes gràcies a tots els assistents, i especialment al David i el Patxi.