Ja fa uns tres anys que l'Astrid i el Josep tenen, entre l'amplia oferta de vins catalans i Prioratins, per ser més concret, la nostra La Guinardera, i ja feia molt temps que parlàvem de fer un tast a casa seva. Fa unes setmanes, va sorgir la idea de fer un tast vertical de La Guinardera dins l'àmbit dels tasts que organitzen al Celler de Can Mata amb productors, i que anomenen Tast a la Fresca.
El tast el varem començar amb La Guinardera 2009, que per alguns dels assistents no va ser una novetat, doncs ja el coneixien, i amb aquest escalfàvem motors. Va anar molt bé per explicar on estava la finca i com havíem treballat aquesta anyada, i per veure les primeres cara de sorpresa de la nit, en veure com és un monovarietal de garnatxa del Priorat.
Seguidament La Guinardera 2008, complexa i plena de vida, amb aquesta capa mitjana baixa que la caracteritza, amb aquells aromes a encens, mineralitat subtil i elegància. En boca es mostra fresc, lleuger en aparença, però llarg, persistent i ple de matisos.
Llavors va arribar La Guinardera 2007, més mineral, més tímid en mostrar-se, com sempre ha estat, i sense pausa, però sense pressa, va anar despullant-se davant la gent que assistia al tast, i que poc a poc anaven descobrint el fonoll, el timó, la llicorella i la fruita. Més tànnic que el 2008, l'evolució en ampolla l'està fent cada cop més i més elegant.
Aquí varem fer una pausa, encara faltaven dues anyades, però tothom volia comentar el vist fins llavors, però la nit encara ens reservava dues grans sorpreses.
La Guinardera 2006 va arribar plena de vida, amb aquells tocs metàl·lics tant característics d'aquesta anyada del nostre vi. El mango que presentava quan el teniem al mercat, ara sembla albercoc fresc, i la boca continua sent molt amable i sedosa.
I finalment La Guinardera 2005, la gran incògnita per l'Astrid, que no havia tastat mai, doncs va ser una anyada que varem vendre quasi exclusivament al Restaurant Piró i a Bonviure. L'avi semblava un xaval, la garnatxa es mostrava fresca, minerals, amb uns tanins que al igual que amb la resta de les anyades, eren molt amables. Llarg en boca i fresc, va fer-me pensar en com s'ho va fer el pare per elaborar aquesta primera anyada amb molt poc espai i recursos per fer-ho.
En resum, totes les anyades mostren molta vida, i un fil conductor que crida als quatre vents que són de la mateixa finca, La Guinardera.
Per acabar, i a mode d'exemple de com canvia una garnatxa en funció de l'alçada i l'orientació, varem tastar el Lluna Vella 2010, que va acabar de descol·locar a molts dels assistents.
Moltes gràcies a tots!!!
