Cada verema una història diferent

Aquest any vàrem començar la verema de la Parhelia el dia 31 d'Agost, i donat que el dia 1 de Setembre va ploure, vàrem tornar-hi el dia 2, el que va significar començar les fermentacions en dues tines diferents, fer dos premsats i dos desenfangats, però ara ja ho hem posat tot en una sola tina i la fermentació va endavant amb uns 250 litres més que l'any passat i, de moment, amb molt bona pinta.

Avui volíem començar amb un bancal de La Guinardera que estava més avançada, però el temps ens ha tornat ha fer una mala passada, i donat que la sanitat del raïm és bona, hem decidit que començarem dilluns, ja amb l'aigua caiguda assimilada i pensem que un millor punt de maduració.

Això farà que puguem veremar La Guinardera tot d'una seguida, doncs aquell punt verd que trobàvem en els altres bancals del nostre Vi de Paratge, desapareguin i puguem treure una major qualitat.

Com sempre, Lluna Vella menja a part, i quan acabem amb La Guinardera haurem d'estudiar el moment òptim per veremar aquest vinya tant especial que en determinats anys ens sorprèn amb el Cèrcol Daurat o la Ruella.

Doncs res, mirar el cel i paciència.

Jugant a cartes

Alguns cellers ja han començat la verema, i els comentaris sobre el temps i l'estat de la verema omplen les estones i les converses improvitzades als cerrers de Gratallops. És un temps en que els nervis s'apoderen de molts de nosaltres, doncs en pocs dies ens juguem la feina de tot un any, i com he explicat moltes vegades, això és una mà al "set i mig", i és molt important mirar de guanyar, però sense passar-se.

Avui he fet una passejada per La Guinardera, no per que pensem que s'hagi de veremar, doncs falten força dies, però he aprofitat per veure com porten la seca i la calor els nostres ceps, i per tastar els primers grans de raïm de ,l'any. La Lluna Vella, quasi ni hi pensem, i nomès ens hem aturat algun cop anant a regar l'hort, però sabem que ve més tard.

Com cada any alguns hem preguntem si serà una bona collita, però això no es sabrà fins que tinguem el raïm al celler. El que sí podem dir és que hi ha molta sanitat, i que pel que veiem, la producció serà al voltant d'un 20% inferior. Per altra banda, el nas hem diu que pinta com el 2008, ( això ho dic amb la boca petita), i si plou aquesta propera setmana entre 10 i 15 litres, tindrem un final de maduració espectacular.

Tranquils, sembla que tenim una bona mà. Carta!!!

Primers passejos

Avui ha estat el nostre primer passeig per les vinyes per planificar la verema d'aquest any.

Encara falten dies, però després de les pluges de la setmana passada, i de les minivacances del pare, era el moment de tenir un primer contacte, avaluar l'estat sanitari del raïm i decidir si agafàvem mostres.

Sembla que tot i que el grau està en uns 14,5º de probable, la pell encara té uns tanins verds i aspror, pel que hem decidir no analitzar el raïm, i a finals de setmana o començament de la propera farem les primeres mostres.

Any que es preveu amb acideses baixes, així que haurem d'estar emetents a l'evolució del temps i al dia a dia del procés de maduració. 

Pluja mentre esperem la verema

Mentre escric aquest apunt, està plovent a les nostres vinyes, i en uns dies hem tingut una caiguda de temperatures també ha estat apreciable.

Però sembla que en breu començaran uns dies de treva meteorològica, en que els ceps podran assimilar aquesta aigua tant ben caiguda.

Predicció pels propers dies

Ja fa alguns dies que molts dels viticultors de la zona han començat la verema, però nosaltres encara no hem pres ni les primeres mostres per veure quan comencen.

La verema s'acosta, i amb ella comença la partida de "7 i mig" o de "Blackjack" de cada any per trobar el punt òptim de maduració amb l'equilibri d'acidesa i de sucres que ens permeti reflectir el millor possible les nostres finques. 

Calentant motors per la verema

Aquest dilluns 15 de setembre es va confirmar que divendres, a no ser que plogui, començarem a entrar la garnatxa de La Guinardera.

Com cada any, el pare i jo varem anar a passejar-nos per les dues finques, amb les bosses per prendre mostres i de bon matí, com moixonets, varem anar tastant el raïm per després de saber l'analítica, i en funció del tast, decidir si ja és el moment.

Any curiós, amb unes garnatxes fantàstiques, amb força color i amb un procés de maduració que ens ha sorprès, agafant color els pinyols abans d'acabar aquest procés, i amb unes raspes que també indiquen clarament l'estat del raïm.

Així, hem fet neteja al celler, hem provat que tant l'equip de fred com la desrapadora funcionen, i ara, només queda posar-s'hi.

Amb un ull posat al cel

S'acosta el temps de verema, una època on es barregen una colla de sentiments i d'estats d'ànim. Es respira en l'ambient el nerviosisme dels diferents cellers i pagesos, i tothom està pendent de la vinya i del que fa el veí.

Sens dubte ha començat la gran partida del "set i mig", aquell moment en que has de decidir si jugar-te-la cercant el punt òptim de maduresa o si veremes per assegurar el tret. I en aquest moment, mentre un ull mira el raïm, l'altre mira el cel. 

Aquesta setmana han caigut uns 14 litres, i això és un regal dels Déus quan la verema està sana com aquest any, doncs pot ajudar-nos en la cerca d'aquest punt tant desitjat.

El pare, seguint els ensenyaments del padrí Enric, està llaurant i girant la terra, i em diu: "Aquesta llaurada és com un rec".

Hem anat tastant el raïm, tenim una polpa dolça i uns pinyols amb color encara que molt enganxat a la polpa, i encara trobem que la pell és verda, pel que fins la setmana que ve no començarem a fer analítiques, per començar a planificar la verema de La Guinardera. Del Mas de Dalt ni en parlem.