dilluns, 8 de setembre de 2014

Amb un ull posat al cel

S'acosta el temps de verema, una època on es barregen una colla de sentiments i d'estats d'ànim. Es respira en l'ambient el nerviosisme dels diferents cellers i pagesos, i tothom està pendent de la vinya i del que fa el veí.

Sens dubte ha començat la gran partida del "set i mig", aquell moment en que has de decidir si jugar-te-la cercant el punt òptim de maduresa o si veremes per assegurar el tret. I en aquest moment, mentre un ull mira el raïm, l'altre mira el cel. 

Aquesta setmana han caigut uns 14 litres, i això és un regal dels Déus quan la verema està sana com aquest any, doncs pot ajudar-nos en la cerca d'aquest punt tant desitjat.


El pare, seguint els ensenyaments del padrí Enric, està llaurant i girant la terra, i em diu: "Aquesta llaurada és com un rec".

Hem anat tastant el raïm, tenim una polpa dolça i uns pinyols amb color encara que molt enganxat a la polpa, i encara trobem que la pell és verda, pel que fins la setmana que ve no començarem a fer analítiques, per començar a planificar la verema de La Guinardera. Del Mas de Dalt ni en parlem.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada