Un parell de cops a l'any ens trobem amb els que són els meus amics i companys d'estudis a la Fib (Facultat d'informàtia de Barcelona), i tot i que els anys han anat caient,hi ha cops en els que sembla que res hagi canviat: Els mateixos acudits, les mateixes mirades de complicitat, discussions sense final de matemàtica, informàtica, política i, com no?, sobre menjar.
Tot comença bé quan un dels factors que determinen l'hora de sortida de Barcelona en direcció a l'Empordà és l'hora que obre un forn determnat on l'Oriol compra pa de debò, i a mida que van arribant els començals, aparèixen sorpreses, com formatges fets per un tiet aficionat que no tenen res a envejar grans formatges catalans o francesos.
Foto de l'Oriol López Massaguer
Una caminada i arriba elmoment de la veritat, toca fer l'arròs i poc a poc totva posant-se al seu lloc, es neteja la sípia, es fa el sofregit, es couen les gambes, i paral·lelament, com en una orquestra sinfònica, els aperitius, les amanides, esqueixades, van aparèixent a taula.
Som llatins, i al voltant d'una taula passa tot, i per amanir-ho, dues ampolles de l'edició experimetal del nostre blanc i dos caves de Recaredo i Gramona, respectivament, i com a colofó final, Recuit de Fonteta, una delícia de Casa Martell.
Gràcies amics per poder compartir aquests moments màgics.
