Una altra PROWEIN al sac

Ja fa 10 anys que anem a PROWEIN amb els nostres amics del Celler Cedó Anguera, del Celler Aixalà Alcait i del Celler Carles Andreu, i sembla que fos ahir, però el temps pasa i ens vàrem posar una mica nostàlgics i analitzant que en aquest temps no ens hem discutit mai.

Abans d'arrancar la fira

Van ser dies intensos, de pujada en cotxe, com sempre, per parar a la Borgonya i fer nit a l'Alsàcia, amb les visites diaries a restaurants emblemàtics, on molts cops ja ens coneixen, i amb una tornada un pel accidentada, doncs després de fer sopar i nit a Trier (Mossel), i de parar a Beaune per dinar i comprar formatge a l'Alain Hess, vàrem patir els efectes d'un accident que va col·lapsar tota França, i que ens va fer arribar amb 4 hores de retard sobre l'hora prevista.

Sopar a un Weintube de Trier.

Aquest any ha estat una fira més tranquila de lo que és habitual, però tot i així, hem pogut veure a clients que ja tenim i hem fet força contactes que veurem si  fructifiquen, però de moment tenen bona pinta.

Apa, ara fins al Març del 2023!!!!

Pim, pam!!! Un altre PROWEIN: Viatge de Tornada

L'experiència  és un grau,i des de fa uns anys, fem la tornada en un parell de dies, el que ens evita cansament, i ens dona l'oportunitat de fer un parell d'aturades gastronòmiques.

Així, mentre estavem acabant la nostra participació a la fira, ja vàrem començar a carregar la furgoneta, i a les set de la tarda sortiem del recinte firal amb rumb a la ciutat on dormiriem aquella nit. Ciutat de destinació: Trier al Mossel Alemany.

Foto propietat de Weinstube Kesselstatt

Una mica més de dues hores i ja estavem a Trier, amb taula reservada en un dels Weinstube de la ciutat, el del celler Kesselstatt. Unconcepte fantàsic,amb un restaurant a mode deles clàsiques cerveseries,però enfocada des del món del vi. Amb una carta amb més de 70 referències delpropi celler i un assortiment de plats regionalsper acompanyar-los.

Nosaltres ens vàrem deixar portar, i vàrem beure dues ampolles, l'una de vinyes velles i l'altre amb la clasificació equivalent a vi de vila. De postres una copa de Riesling dolç,i resumint, un comiat espectacular d'Alemania, i és que aquest celler és membre de la VDP, i això sempre és una garantia.

Al dia següent, carretera i manta, amb parada a Beaune, al restaurant on acostumem a fer una menjada, sigui de pujada o de baixada: La Béléna. Unmenú formula que sempre està a un bon nivell i un Pinot Noir de la zona, que quedava molt viatge i la vida és dura.

Ens vàrem acomiadar de Beaune fent una visita a un afinador de formatges i després d'hores de cotxe àrem arribar al Priorat.