Final de verema, començament de pluja

Aquest divendres varem acabar la verema, i per celebrar-ho, ahir dissabte van caure 45 litres aproximadament.

De la verema dir que hem entrar aproximadament un 30% menys de verema, però que la qualitat i l'estat sanitari eren molt bons, pel que la materia prima de sortida fa pensar que por sortir un bon vi, però això ho sabrem amb el temps.

Pel que fa a la pluja, ha estat un any difícil, i fins el divendres portàvem 52 litres acumulats, que sumats a les calors diaries han fet que sigui un dels anys més secs que es recorden. Per sort les nits han estat fresques, i la Garbinada, fresca i humida, ha fet que aquest estrés hídric hagi estat una mica més suportable.

Les plujes d'ahir varen ser bones tant per la quantitat i manera de caure, com pel moment, donat que a part de la clara necessitat que hi havia. Tot just en aquest moment, abans d'arribar els freds, i per tant, la hibernació de la planta, el fet que a l'estar la terra llaurada i oberta per rebre aquesta aigua, fan que cada gota s'aprofiti al màxim. 

La Hong Kong Sommelier Association visita el Priorat

Ahir, a Cal Compte de Torroja del Priorat, va tenir lloc una "showroom" amb una delegació de la Hong Kong Sommelier Association, on el nostre celler va participar amb La Guinardera, juntament amb 30 cellers més de la DOQ Priorat.

Sens dubte va ser molt interessant sentir els comentaris i impressions de sommeliers d'una cultura tant diferent, en principi, amb la nostra, però que a l'hora de la veritat va semblar prou propera.

Entre d'altres, va ser molt enriquidora la conversa amb Edwin Chan, (vice president de l'associació), que va dir-nos que el nostre vi oferia un gran ventall de maridatges amb la cuina xinesa  gràcies a la seva acidesa, cos i longitud, a l'hora que aquests tocs a fruits secs i fruita madura, que poden lligar molt bé amb cuina especiada i amb la salsa de soja tant emprada en aquest tipus de cuina.

Altres membre de l'associació van  fer-nos tota mena de compliments, com el marcat caràcter femení de l'anyada 2009, o com va comentar Joey Tsang, "un vi amb caràcter, sorprenent i suggerent".

Des d'aquí, agrair la seva visita i els seus comentaris. 

Presentació del llibre “MÉS ENLLÀ DEL VI_DOQ PRIORAT”.

El proper 15 de setembre tindrà lloc al Castell de Falset la presentació del tant esperat llibre “MÉS ENLLÀ DEL VI_DOQ PRIORAT”, que recull la realitat dels vins, dels cellers i dels viticultors d’aquesta Denominació, mes complert i acurat fet fins ara.

Es aquest un projecte ambiciós i alhora indispensable per a conèixer a fons la Denominació, els seus cellers, les seves produccions, història i trajectòria, identificats un per un, en una edició impecable i espectacular, que es publica com a referencia única i excepcional.

Cala agraïr a Sebastiano Alba i al seu equip el seu esforç amb un resultat emblemàtic i alhora necessari com a guía pràctica d’informació totalment actualitzada, molt complerta i contrastada directament, amb entrevistes personals, que es mostra d’un treball seriós i un estudi únic de la realitat vitivinícola de la Denominació. 

Us invitem a conèixe’l. Val la pena.

Cistella d'estiu

Finals d’agost al Priorat. D’un agost tòrrid com poques vegades, sense una gota d’aigua des de fa mesos, que espera una verema propera, aquest any molt avançada.

Els dies passen, tot esperant el moment, mentre hom passeja pels trossos al cap vespre, dia sí dia també, per a veure l’evolució i maduració dels raïms i la previsió  -sempre preocupant- del moment òptim per a la collita, cada any diferent.

Aprofitem, dons, la mica de fresca quan el sol es pon per a donar aquesta última ullada del dia, que serveix de passeig, mentre anem collint aquí un grapat d’ametlles ja badades, allà una figa o dues o mitja dotzena i un raïm moscatell de la parra centenària, dolç com la mel, que pleguem dins el barret, com a cistell improvisat. Tots son fruits de la nostra terra, fruits de sempre, que formen part de la nostra essència, la essència del pagès, i que recollim quasi sense adonar-nos, mentes pensem en la verema que arriba.

L’endemà al matí, caldrà un cop mes recollir algunes mostres de gra, analitzar el grau de sucre, la maduració aconseguida, la foscor del pinyol, la pell cruixent dels nostres raïms, fins finalment arribar al  moment, curosament escollit d’aconseguir el punt òptim  de la combinació de  la maduració i el grau de sucre, cercat en el seu millor just punt, però sense excedir-se. Es la gran decisió, difícil i cada any nova, on comença l’aventura anual que culminarà en el nostre vi d’enguany.

La Guinardera

Lluna Vella

Tot esperant la verema

Aquesta setmana hem començat a fer els preparatius de cara a la verema, i tot i que, encara sembla que tardarem unes setmanes a començar, s'ha d'anar pensant en que tot el que ens farà falta i en com es faran es coses.

A nivell de maquinaria, el tractor ha passat una posada a punt, la desrapadora sembla que també està preparada, l'equip de fred s'ha de verificar, i al celler, es comencen a planificar les tines que es faran servir per cadascuna de les diferents partides de cada finca.

Així mateix, ahir, reunió amb la Marta per establir el protocol de control de maduració que farem aquest any. Sembla que la verema va una mica més avançada, i que la diferencia entre les dues finque no és tanta com altres anys, el que ens obligarà a afinar més a l'hora de veremar cada finca.

Per altra banda, queda veure si finalment plourà o no, cosa que podria ser determinant en la qualitat final d'aquesta anyada, però en això no hi podem res.

Visita de Sin Fin Vino

El Peter i la seva senyora, propietaris de "Sin Fin Vino", ens han visitat aquesta setmana i hem tingut l'oportunitat de ensenyar-los com treballem.

Fa poc que són els nostres importadors per Bèlgica i Holanda, però sembla que el seu tarannà, i la seva manera de fer, encaixa perfectament amb la nostra filosofia.

Hem estat a la vinya, per ells un aspecte fonamental, demanant molta informació sobre el tipus de conreu que fem, mirant d'entendre el que després tastarien, i per què la importància de l'alçada i l'orientació de les vinyes.

Després ha arribat el moment d'anar al celler, on primer han tastat tant la Lluna vella com La Guinardera del 2011, que encara està a les botes, i on ja han pogut veure com la personalitat de cada finca s'expressa, i perque fem un tractament diferent de les dues vinyes també a nivell de celler.

Finalment, i aprofitant el dinar, van tenir ocasió de tastar La Guinardera 2008, que tot just estem començant a comercialitzar, i va dir-nos que el troba molt complexe, més subtil i amb una mineralitat menys marcada, però que al fons surt el caràcter de la finca La Guinardera, aquell missatge que el va enamorar de La Guinardera 2007.

Moltes gràcies per la visita.

El ritme de les llunes

De tots és sabut que les feines del camp, així com les feines relacionades amb l’elaboració del vi, tradicionalment sempre han estat lligades al cicle lunar.

Aprofitant el canvi de lluna del dia 3 de Juliol, al celler, varem moure els vins.

Des d’aquell dia, he estat pensant que potser era un bon moment per fer aquest apunt, on voldríem transmetre una reflexió oberta als nostres seguidors, que moltes vegades hem fet a casa.

De sempre, els trasbalsaments de vi s’han fet en lluna vella, i els nostres vins  Lluna Vella 2011 i La Guinardera 2011, seguint aquesta  antiga tradició – el que ara anomenaríem protocol-  han baixat, com cada any,  també en lluna vella i per decantació natural,  a la zona de criança.

L’altre dia, comentant amb un dels nostres clients i amics aquest tema, un d’ells va interpel·lar-me de seguida amb : “Així feu biodinàmica?”. La meva resposta va ser clara. “No, nosaltres únicament  fem el que tota la vida s’ha fet”. I ha estat aquest  comentari el que m’ha acabat de decidir a fer aquest petit apunt.

El que vull dir es que les pràctiques per a treure’n els millors raïms i el millor vi que cadascú decideix adoptar i adopta, es poden anomenar i etiquetar com es vulgui, fins i tot oficialment, pero moltes  d'elles no son en absolut  innovadores, sinó tradicionals del lloc, i fa tants i tants anys que s'utilitzen,  que  responen a una manera de treballar i de fer " de sempre".

Aleshores, si algunes d'aquestes pràctiques – com la trasbalsar el vi en lluna vella-  les volen incloure i incorporar  dins l'etiquetatge  modern de  correu biodinàmic, sigui com a argument de màrqueting, sigui  per a  certificar i/o garantir  burocràtica i oficialment determinades formes de conreu o producció, no es pot oblidar que moltes d'aquestes pràctiques no son en absolut de nova creació, ni son exclusives ni excloents, ni son reflex únic d'un mon i d'una filosofia única , sinó que son sistemes, formes i pràctiques tradicionals que  es venen realitzant i utilitzant – como dèiem- "des de sempre" i per molts, per no dir per quasi tots. Per tant, la seva etiqueta administrativa  no exclou que no siguin utilitzades tant pels nous "biodinàmics oficials", com pels tradicionals, que igualment en  fan ús i "des de sempre", insistim.

Els etiquetatges, per tant, no marquen la exclusivitat. No son excloents, com dèiem. Caldrà, doncs,  fer atenció a cada producte  en particular, a cada vi, a cada celler  i a cada forma de conreu detingudament, perquè aquesta atenció personalitzada  ens explicarà la seva realitat, en aquest cas biodinàmica?? tradicional??

I el  mateix succeeix amb el etiquetatge de "l’ecològic".

Així doncs,  trasbalsar el vi - com fem nosaltres-  en lluna vella es biodinàmic?... llaurar les terres i els ceps - com fem nosaltres-  es ecològic?... son els nostres vins Ruella, La Guinardera i –precisament-  Lluna Vella,  biodinàmics, ecològics, tradicionals ... vosaltres trieu.