Quadern de bitàcola d'una verema pasada per aigua

Aquesta imatge explica molt bé el nostre patiment en comparació amb l'any 2020. Es pot veure clarament aquesta tongada de pluges que van començar a finals d'Agost i fins a finals de Setembre.

A començaments de Setembre volíem veremar la Parhelia, però encara que el raïm tenia gust i semblava madur, no hi havia el grau mínim desitjat i la meteorologia no ens donava treva, amb pluges dia si i dia també, i amb una maduració lenta i atípica que ens feia pensar en problemes  de podridura, mildiu i grau.

El dia 17 va ser el gran dia, i la Parhelia va fer cap al celler, amb un estat sanitari fabulós i amb una producció que poc a poc es va acostant a la que esperem tenir en un o dos anys.

Parada d'uns quants dies i control constant de maduració i de l'estat sanitari de les vinyes del Mas de Dalt i de La Guinardera, amb els nervis a flor de pell i veien que les pluges continuaven sense aturar-se, amb males notícies que ens arribaven de la Terra Alta i de Lleida, zones castigades per pedregades que t'espatllen la feina de tot l'any.

Arriba el dia 20 de Setembre i en una decisió que contravé el que cada any fem, comencem a veremar el Mas de Dalt abans que La Guinardera. Toca apostar per veremar la zona més delicada en cas que comencessin problemes de podridura i confiar en que La Guinardera, gràcies a la seva orientació i a estar sotmesa al quatre vents, no patiria d'aquest problemes.

Van estar 5 dies de verema amb interrupcions el 21 i part del 22 per pluja, però aquest any la brigada de verema era més gran i uns pencaires de primera divisió.

I el dia 27 toca començar La Guinardera, aquest cop amb una verema més calmada, només el pare i jo, i un parell de dies un amic al que ahir vàrem ajudar a veremar el seu i que la setmana que ve també ajudarem a fer la seva carinyena.

El resultat de tot això ha estat una collita excepcional en quantitat i de molt bona qualitat, però donada aquesta producció fora de lo normal ens obligarà a fer els vins del Mas de Dalt com a vi DOQ Priorat i no com a Vi de Vila i en el cas de La Guinardera haurem de fer Vi de Vila en lloc de Vi de Paratge.

Ara toca vigilar les fermentacions i treballar al celler.

Esperant la verema amb el paraigües a la mà

Després d'un estiu amb només dos episodis de calor de 2 dies cadascun, les darreres setmanes estem assistint a episodis de pluja que només recordo d'anys enrere, de les veremes de la meva infància en que la pluja sempre feia acte de presència, o com la verema del 2008 en que recordo que s'estava començant a pansir el raïm després d'un estiu extremadament sec i calorós, i quan la majoria dels viticultors de la nostra zona ja estaven veremant o ja acabaven, va ploure i vàrem poder fer una verema més tardana i ben madurada.

Cada dia ens trobem al carrer i comentem, com toca en aquesta època, l'estat del raïm, però a les converses s'ha afegit el paràmetre de la pluja, i en dues setmanes hem tingut una precipitació acumulada de 89 litres per metre quadrat. Aquesta precipitació és molt desigual, doncs hem registrat aquest al nucli urbà de Gratallops, i podem veure que per exemple, ahir que es van registrar 15 litres al poble, a La Guinardera varen ser uns 8 litres solament.

Pel que fa a l'afectació que aquesta aigua tindrà sobre el raïm, hem de tenir en compte que l'estat sanitari del raïm, a dia d'avui, és mot bo, i si bé preocupa la humitat que es genera, també és veritat que va fent vent, potser no prou, que eixuga els ceps i evita problemes.

De totes maneres, a finals de la setmana que ve tocarà arremangar-se i començarem per veremar la garnatxa blanca del nostre Parhelia.