Entenent el suro

Una de les coses que ens agrada és aprofundir en el coneixement de tot allò que fa possible que els nostres vins arribin a la vostra taula, i aquesta setmana, gràcies a l'Associació Cellers de Gratallops i a la generositat de Costa Quer, hem pogut saber més del tap de suro, d'aquest element que és el custodi de la feina que hem fet primer a la vinya i després al celler.

L'Enric de Costa Quer ens va preparar un regal molt xulo 

La visita va començar amb una visita a un bosc de suro, on l'Eloi, un home que podríem definir com un savi del bosc, va explicar-nos la feina que es fa amb les alzines sureres o suros. 

l'Eloi en plena explicació. Foto cedida per Meritxell Pellejà.

Vàrem començar parlant del creixement de l'arbre, de l'entorn, de com es treballa primer en l'extracció del "pelegrí" per després començar a fer l'extracció del suro, aproximadament quant l'arbre volta els 70 anys.

Les eines de l'Eloi. Foto cedida per Meritxell Pellejà.

Les eines són un tema que em va evocar a una conversa que hem tingut molts cops amb el pare o el tiet, i que amb la pèrdua d'oficis, ens parlen de l'empobriment del nostre vocabulari i de la pèrdua de patrimoni.

A la feina Foto cedida per Joan Jarque.

Després va arribar el moment del diàleg amb l'arbre, de saber escoltar si és un bon moment per treure el suro, i vàrem poder veure com es treia el suro i olorar l'aroma a préssec i veure el tacte de la soca un cop treta la peça de suro.

Pelat fins al pelegrí Foto cedida per Joan Jarque

Feina feta i gràcies a l'Eloi per explicar-nos d'una manera tant planera a l'hora que apassionada la feina, la relació amb el bosc i la terra, i l'amor pel bosc.

Tots al bosc.. Foto cedida per Victor de Costa Quer

Després vàrem anar a la fàbrica de taps, on el Joan, propietari de l'empresa ens va rebre i ens va explicar tota la gestió que fan del suro recol·lectat i com s'ha d'anar treballant a cada pas per assolir el resultat final, aquest tap que com ens va dir l'Eloi, és el confident del vi, parafrasejant el Josep Roca.

El Joan a la recepció del suro eixut. Foto cedida per Meritxell Pellejà.

Procés que comporta molta selecció, tant automàtica com personal, amb una classificació en diferents categories i descartat tant per defectes físics, com per defectes olfactius. 

Taps a mig procés. Foto cedida per Meritxell Pellejà.

Una oportunitat única per entendre coses com la densitat, la fluixesa, el corc i tants aspectes que poden comportar tenir un bon tap o no.

Camp per eixugar el suro. Foto cedida per Joan Jarque

El suro va agafant un to més grisós a mida que es va eixugant.

Suro del 2021. Foto cedida per la Xell Pellejà

Veient sobre el terreny alguns dels defectes com la fluixesa del suro que pot portar a una oxidació del vi, i que és més comú a les sureres atlàntiques i del sur d'Espanya, degut al seu ràpid creixement.

Suro amb traces de fluixesa. Foto cedida per la Xell Pellejà

La darrera visita d'aquesta ruta de coneixement va ser al camp, on apilen el suro pel seu eixugat i en fan la primera selecció. La tramuntana n'és una bona aliada i aquest eixugat de mínim d'un any fa que sigui possible començar-lo a treballar

Les portres. Foto cedida le Jordi de Celler Devinssi.

Per acabar, el Joan i l'Esther ens van preparar un dinar d'escàndol a casa seva, on vàrem compartir a part de bones menges i bons vins, experiències i amistat.

Foto ce grup cedida pel Victor de Costa Quer

Moltes gràcies per tot a tota la família Costa Quer!!!!

El suro

Des que vàrem començar, sempre hem utilitzat taps de suro per tapar les nostres ampolles, i des de l'anyada 2006 que els taps els hem comprat sempre a MercaderCork, una empresa familiar de Cassà de la Selva que segueix una llarga tradició surera. 

Nosaltres sempre hem optat per aquest tipus de tap, per tradició, per que creiem que permet una millor evolució del vi dins l'ampolla, tot i que som conscients del risc que comporta el TCA, En tots aquests anys, el nivell d'afectació per aquesta molècula en els nostres vins ha estat quasi insignificant, i gràcies al nostre tracte directe, sense distribuïdors, podem dir que ha estat 3 casos sospitosos coneguts entre les més de 30.000 ampolles venudes. És clar que hi ha una tria d'un tap de qualitat, que tot i que no elimina el risc, sí que el minimitza. S'entén que quan volem tenir cura de la nostra feina, no fem servir taps de qualitat baixa.

Basant-nos en un estudi de Universitat de Bordeus, sobre l’evolució del vi tapat en diferents sistemes, en que es  van agafar vins de diferents regions de França i es van tapar utilitzant tap de suro, taps tècnics, taps sintètics, tap de rosca, i al cap de 5 anys es van tastar i analitzar per veure si hi havia diferències. Les conclusions apunten al tap de suro natural, com a millor sistema de tapament per a que el vi tingui una millor evolució. Però, quins efectes té el consum d'aquest tipus de taps en el nostre entorn? És veritat que representa una Petjada Ecològica major que altres tipus de tap?

Per respondre aquestes preguntes, hem estat cercant proves científiques que ens donin arguments fiables per saber fins a quin punt estem obrant amb prou respecte pel Medi Ambient, i si seria millor triar una altra solució per tapar les nostres ampolles.

Segons un estudi  del grup de recerca Sostenipra (ICTA-UAB), s'ha determinat el potencial del suro com a matèria primera natural, renovable i local que contribueix a lluitar contra el canvi climàtic. Per fer-ho, han quantificat l'impacte de les emissions de gasos d'efecte hivernacle mitjançant la quantitat de CO2 que tindria els mateixos efectes, l'anomenat CO2 eq. (CO2 equivalent). 

Segons la recerca, tant la matèria primera com els seus principals productes, el tap de suro natural per a vins tranquils i el tap de cava, presenten una fixació de CO2 eq. superior a la que s'emet durant el seu cicle de vida complet: l'extracció, el transport, el processat industrial, la distribució a celler i la gestió de residus. Concretament, per cada tona de suro extreta del bosc es fixen 18 tones de CO2 eq.; per cada tap de suro natural es fixen 234 g de CO2 eq.; i per cada tap de cava es fixen en global 12 g de CO2 eq. En conclusió, i arran de l'estudi, la del suro és una indústria sostenible, alguna cosa que segons Diumenge Valent “ja sabíem però ara podem demostrar científicament”. És a dir, si la producció d'una ampolla de vi emet 600 grams de CO2, els cellers poden reduir entre un 18 i un 40% de les emissions, solament amb utilitzar tap de suro.

No entrarem a valorar si amb taps de silicona, vidre o tap de rosca els resultats són millors o pitjors, doncs no hem trobat cap estudi seriós que ens aporti elements d'avaluació prou fiables, però d'acord amb el que ens aporten les dades abans citades, continuarem fent el camí que fèiem.