Jornada sobre: La Varietat Garnatxa Negra

Ahir divendres 20 de Febrer vaig tenir l'oportunitat d'assistir a aquest jornada que organitzaven l'ICEA (Institut Català d'Estudis Agícoles), l'URV, l'INCAVI, el VITEC, el VINSEUM i les dues denominacions d'origen de la nostra comarca a les instal·lacions del VITEC a Falset.

Una jornada interdisciplinària tant interessant, com curta. La manca de temps és l'únic factor a criticar, però, ho compensaven de llarg els diferents ponents.

Sense desmerèixer ninguna de les diferents ponències, m'agradaria destacar les que personalment em van agradar més i fer alguns comentaris referents a algunes de les coses que es van dir.

La cosa començava forta, una gran exposició de l'origen etimològic i geogràfic de la varietat a càrrec del senyor Josep Maria Puiggròs (ICEA- IEC), on va mostrar algunes de les hipòtesis que es barallen sobre l'origen de la varietat que és l'ànima del nostre celler. Queda clar que encara queda feina per esbrinar aquest misteri que es perd en la nit dels temps, però som un poble tossut.

També voldria destacar l'excel·lent ponència del senyor Agustí Vilarroya, on insistir en la importància de l'alçada, orientació i del pitus de sòl en la tipicitat i caràcter del reïm d'aquesta varietat. Aspectes com la poda curta, o el número petit de borrons per planta, així com el fer d'espampolar o no em portaven imatges del dia a dia a les nostres vinyes.

També destacaria la ponència que van fer els senyors J. Miquel Canals i Josep M. Mateo de la Universitat Rovira i Virgili, on van aportar dades interessants en referència als descriptors aromàtics i gustatius d'aquest varietat, i d'on m'agradaria remarcar dos coses de les que van comentar i demostrar amb les dades aportades, fruit de l'estudi a partir dels tasts de Vins de Vila fets a la DOQ Priorat des de l'any 2004.

En primer lloc, el Dr. Canals comentava que en l'estudi apareixia la dada sorprenent que el 2004, els vins que els tastadors deien que tenien menys tipicitat Priorat, curiosament eren aquells amb més alt contingut de Garnatxa. Això, ha anat canviant, però és cert que en aquells moments es va imposar una filosofia de vins a la nostra DOQ Priorat que buscaven més color, més aspror i tanins més durs, lluny del perfil de la Garnatxa, el que alguns anomenaren PARKERIRTZACIÓ.

Realment existeix una correlació de la varietat amb el lloc de procedència, i això ens portaria a l'interessant estudi de la composició dels sòls que es va presentar, a càrreg de la Sra. Claustre Grau (URV), on es destacava el perfil pobre en calç i matèria orgànica de la Vila de Gratallops, i on es veia el perfil pobre dels nostres sòls.

Per acabar un tast de vins del celler Cartoixa de Scala Dei. Dos vins excel·lents de diferent tipus de sòl, alçada i mètode d'elaboració. Destacaria La Sort, elaborat amb la rapa, i que té un toc fresc, frans, elèctric.

I un tast de les quatre garnatxes que formen part del cupatge de vi Cabrida del Celler de Capçanes. Quatre sòls diferents amb matissos aromàtics i gustatius que em feien billar els ulls.

Foto cedida per l'Astrid Goldstein

Estarem atents a més iniciatives com aquesta.

Aprofito per recomanar el proper tast que durà a terme l'Associació Molinenca de Tast de "Garnatxes del Món" el dia 27 de Febrer,

Inspeccions, declaracions i més burocràcia

Una de les coses que menys es veu de la feina de celler és tota la part més burocràtica de comporta. Per sort, nosaltres tenim un àngel que fa molta d'aquesta feina, i on no arriba, doncs mirem de donar-li un cop de mà el pare, jo o el nostre gestor.

Per tal que us feu una idea tots aquells que no coneixeu el tema, us posaré uns quants exemples:

• La gestió de residus, per exemple, comporten una sèrie de declaracions i sol·licitud de permisos, associats al anomenat "punt verd", a  la gestió de baixos i mares, a on s'aboca la brisa i la raspa en temps de verema. Per altra banda, ja es dona per suposat que el vidre, el cartró i el plàstic es recicla.
• Cada operació d'exportació té associada una documentació, que en molts casos varia segons el país al que va destinat el vi.
• El Departament d'Agricultura també és una font de requeriments i documentació: Declaració de Producció, Declaració d'Existències o la DUN.
• L'Agència Tributaria també ens acompanya amb les declaracions associades per tot el tema d'alcohols i imposts especials.
• I com oblidar-se de la DOQ Priorat, que a part d'enviar-nos els veedors durant la verema i de controlar la traçabilitat dels nostres vins, també ens genera una miqueta de feina.
• Evidentment, Sanitat també ens genera una mica de paperassa i feina, com la creació del APPC (Document d'Anàlisi de Punts Crítics).
• I aquest dilluns hem tingut la inspecció del Consorci d'Inspecció i Control, organisme de certificació que van crear les Denominacions d'Origen de Catalunya i l'INCAVI per fer les certificacions dels cellers amb DO o DOQ d'acord amb la normativa europea. Aquest és sens dubte un dels temes que mes feina ens ha portat, especialment pel fet que en un celler petit ens toca fer tots els papers de l'auca als tres que som, però bé, tot s'acaba fent.

Ah! Per si no ho sabieu, als cellers fem vi.

Garnatxa i tipicitat

L'associació “Terra de Garnatxes” amb el suport de l'INCAVI (Institut Català de la Vinya i el Vi), ha creat un grup de treball per aprofundir en la caracterització de les garnatxes de les diferents zones i sòls de Catalunya.

Per dur a terme aquesta tasca, s'ha format un equip on, entre altres, podem trobar els sommeliers Sergi Figueras, Ferran Centelles, Antonio Lopo, Carles Aymerich i Jordi Bort, així com els enòlegs Montse Nadal i René Barbier. L'objectiu és posar en comú des de les diverses perspectives, els descriptors mes destacables de la garnatxa, i així definir-ne els trets més característics. 

Aquest estudi, primer d'aquest tipus que es fa, a la vegada que un exercici interessant a nivell de tipificació de les diverses varietats de garnatxa blanca, peluda i roja, pot servir ver veure si té o no sentit parlar d'una caracterització comuna. Aquest fet pot remarcar encara més el pes que té el terreny d'on surt aquest raïm, i que en el cas del nostre celler posem tant en valor.

Entre ells vins seleccionats per dur a terme aquest estudi hi havia 3 monovarietals de garnatxa de la DOQ Priorat, dos dels quals eren nostres: Lluna Vella 2010 i La Guinardera 2009.

Tast de Finques i Viles

Com molts dels que ens seguiu des de fa un temps sabeu, l'anyada 2011 el nostre vi La Guinardera passarà a ser Vi de Vila, el que a nivell intern de celler no ens representa cap canvi en la manera de treballar, però que a nivell de seguiment, traçabilitat i qualificació del Consell sí representa alguns canvis.

Aquest 23 i 24 d'abril s'ha celebrat la 12ª edició del Tast de Finques i Viles, on es fa la qualificació dels vins  de Finca i de Vila.

El primer dia, es van tastar 12 vins blancs per qualificar com a Vins de Vila, i el nivell va ser força alt, amb gran diversitat de color, gust i aromes. Després, es varen tastar 24 micro-vinificacions que ha fet l'INCAVI amb 12 garnatxes i 12 carinyenes, procedents de les 12 zones del Priorat, i on el resultat, sota el meu humil parè, no era gaire reeixit, tot i entenent la dificultat d'aquest tipus de vinificacions.

Durant el tast del segon dia, tast en que s'havien de qualificar els negres i en el que hem participat unes 30 persones, es varen tastar 36 vins, mirant de determinar les característiques de cadascun dels vins, per d'una forma estadística, perfilar els paràmetres que tenen en comú els vins d'una mateixa vila.

En el meu cas en concret, puc dir que els vins que he tastat van estar a un nivell força alt, amb alguns que es veia clarament que es tractava de mostres de bota, i on es detectava, en la majoria, la calidesa de l'anyada 2011.

Com a celler, podem dir que ens ha satisfet l'experiència  un granet de sorra més en el camí per millorar el coneixement del Priorat i aprendre de la tasca que es fa arreu de la comarca.