Verema al sac!!!

Ahir vàrem acabar la verema. Es una sensació d'eufòria i de tranquilitat almateix temps. Eufòria perque és elmoment que esperes durant tot l'any,i tranquilitat peruq finalment ja tens la collita a casa i deixes d'estar a mercè de les inclemències meteorològiques i dels animals que dia a dia passen a tastar el raïm.

Després d'un estiu molt calurós i poc plujós,la collita ha estat amb molt bona sanitat i podem dir que en el nostre cas, a diferència de la majoria dels viticultors, i donat que només fem garnatxa, les calorades no han tingut l'efectedebastador que hem vist en altres vinyes, i la collita ha estat dins la mitjana de producció.

Ara toca fer feina a celler, ester atents a que les criatures facin bé les fermentacions, vigilant temperatures i densitats, fent remuntatges i patint una mica.

La tardor de verema regala cels espectaculars que fan que el treball es porti millor.

On fire!!!

Ja estem en verema, i aquest dimecres vàrem començar a veremar La Guinardera, que tot i un any tant extremament calurós i sec ens està regalant una collita que tot i no ser molt abundant, sí que està en la mitjana de la finca  en quan a cantitat, i sembla que en quan a qualitat podem trobar-nos una gran sorpresa.

Normalment, aquesta finca la fem el pare i jo sols,i això dona per molt,per moltes històries, acudits, anècdotes i moments del·lirants, que trets de context segurament no tindrien nilameitat de gràcia que tenen en aquells moments de complicitat.

En aquest temps de verema, la biodiversitat que enriqueix el nostre entorn també té els seus efectes, des de el clàssic de trobar nius de cadarnera dins els ceps, fins a l'impacte del porc senglar que es veu clarament doncs mostega raïms cencers en busca d'aigua o del cabirol, que es menja una a una les fulles dels sarments i després els raïms gra a gra. Tampoc podem oblidar-nos de les perdius, els coloms o els tudons.