Ha estat un bon any, però ens ha fet suar fins a l'últim moment!
Aquest any la verema venia molt bé, amb un hivern i una primavera amb la pluja desitjada i un estiu espectacular de cara a tenir un procés de maduració lent, amb fonament. Però, ja a les portes de la verema, quan el raïm estava apunt de collir, van començar les pluges, que si bé en una primera instància varem agrair per poder ajudar els ceps a arribar fins al punt òptim, poc a poc, tot i que la verema estava molt sana, van tornar-se amenaçants.
A les pluges van acompanyar-les les boires, i va ser un any on la informació meteorològica i l'experiència del pare van ser fonamentals. Els passejos matinals per les vinyes tastant raïm i debatin sobre el millor moment per veremar, les anècdotes de veremes de fa molts anys, el jugar-se-la amb aquest tros de vinya i decidir quina parcel·la dedicavem a fer proves de vinificació a celler, tot plegat ha estat un plaer.
Així, el dia 19 de Setembre varem veremar quasi tota La Guinardera, deixant un parell de racons que demanaven una mica més de temps. Dues tines de garnatxa a hores d'ara estan macerant, ja amb les fermentacions acabades.
El Mas de Dalt, d'on surt el Lluna Vella, i d'on aquest any podria sortir una nova anyada del Cèrcol Daurat, va ser la finca més laboriosa, i els dies 23 i 24 de Setembre varem fer una primera tongada, per acabar aquest dimarts passat.
D'aquesta darrera finca hem tret veremes amb característiques molt diferents, i tastant les diferents tines veiem la finca com si es tractés d'un puzle, amb flors, fruites, llicorella...
Gran any per les Garnatxes!!!!
