divendres, 31 d’octubre de 2014

Restaurant Topik: Sopar maridatge D.O.Q. Priorat, de Gratallops a Porrera passant per Torroja


El cuiner Adelf Morales, del Restaurant Topik de Barcelona feia temps que m'havia manifestat l'idea de fer un tast de garnatxes i carinyenes de diferents viles del Priorat, amb un menú pensat especialment per aquesta ocasió. En començar, una mica d'història per atançar-nos a les tres viles del Priorat de les que perlariem, i per entendre la filosofia dels cellers on s'elaboren aquests vins.

El sopar varem encetar-lo amb un Mas d'en Compte Blanc 2010, que va servir per fer els honors als dos aperitius que van sortir d'aquesta petita gran cuina del Restaurant Topik. Unes Sardines a la llauna amb figues i vinagreta i una Amanida de bolets de temporada, paté de perdiu i ruca van jugar amb un vi amb mota estructura, on la garnatxa blanca es deixa estimar pel picapoll i el macabeu, i on la criança acaba de definir-ne una certa untuositat.


 Llavors va començar el joc, i sobre el terreny, un Caneló de botifarra, ceps i tòfona negra, on dos vins molt diferents, però de dues finques amb una orientació semblant, ens mostrarien alguns aspectes de la garnatxa i la carinyena. Per una banda, una mostra de bóta de Les Clivelles de Torroja 2013 amb violetes i fruita fresca, i una boca molt elegant i fresca, però encara amb feina per fer, doncs el roure i el castanyer eren molt presents. Per altra banda, La Guinardera 2010, el nostre vi de menys alçada, mineralitat, sotabosc i elegància d'un vi que ara surt al mercat amb 11 mesos de roure francès i dos anys d'ampolla.

El segon assalt ens duia a Porrera un altre cop per trobar un vi molt interessant de carinyenes velles, però sense gens de criança. El Carinyeta 2010 va jugar la partida amb el Lluna Vella 2010, la nostra garnatxa ja esgotada de vinyes a 450 metres d'alçada i orientació nord-oest. Aquest duel va jugar-se en un plat de Pop amb escuma de xoriço i patata, on el picant del xoriç jugava perfectament amb l'acidesa dels dos vins. Fruita vermella, mango i frescor per un plat molt bo.


Per acabar amb el joc de carinyenes i garnatxes, el Coster de l'Alzina 2011 i el Cèrcol Daurat 2010 van fer les delícies dels assistents, desconcertats per una expressió diferent d'aquests dos raïms respecte el que havíem tastat abans. Aquí, l'aposta de l'Adelf Morales va ser molt interessant, amb una Llebre guisada amb garnatxa negra i xocolata.

I amb un Crumble de pera amb gelat de formatge fresc varem acabar aquest maridatge tant i tant especial.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada