Arriben els freds, i és el moment de començar a pensar en la nova anyada ara que el cep retira la saba i la planta comença la hivernació de cada any, com si d'un gerrer cansat de la batalla es retirés per agafar forces per la propera batalla, i és ben cert que les plantes s'ho tenen ben guanyat.
Primers dies de poda amb -2 i -3 graus de temperatura a primera hora, però amb un sol radiant que fa que a la poca estona ja et comença sobrar roba. Poda que hem començat a la vinya de La Guinardera, la vinya més matinera, la més solana i on la influència dels vents és més evident.
Ens agrada aquesta feina, una feina en que el diàleg amb la planta és fonamental, on en seny i la rauxa catalanes tenen tot el sentit del món.
Seny, en l'estudi de la planta, en tallar curt per donar força o llarg per aquelles plantes a les que els sobra vigor. Seny a l'hora de decidir quantes brocades deixar i a l'hora formar les plantes. Però la rauxa també és fonamental, ser valent a l'hora de treure braços amb el xerrac, tot i que també té la seva part de seny, de saber, d'entendre què podrà tirar endavant la planta i sacrificar allò que la pot ofegar.
