Verema 2025: Valoració un cop acabades les fermentacions

Cada celler treballa d'una manera diferent, nosaltres com a viticultors-elaboradors i en la nostra visió de "terroir", sempre busquem que els nostres vins transmetin l'anyada, l'entorn i aquests sòls únics que tenim a les nostres finques.

En aquest impàs entre que s'acaben les fermentacions, i esperem el premsat, després de la maceració post-fermentativa amb les pells que fem al nostre celler, és un temps per valorar la feina feta a la vinya i el resultat que hem obtingut al celler.

Veníem de 3 anys de profunda sequera, i aquest any era crític de partida, doncs patíem pels nostres ceps, que l'anyada anterior, amb baixa producció es van reivindicar amb una qualitat extraordinària, però que veiem com un altre any extrem podia ser una estocada mortal.

Un total de més de 600 litres per metre quadrat des de l'octubre del 2024 han tingut el seu efecte, i per nosaltres que basem la nostra feina en el llaurat i sense cap mena de rec de suport, aquest ha acabat essent un gran any. L'any de la confirmació que la feina que fem a la vinya té els seus fruits, un any en que l'efecte del llaurat s'ha vist en la verdor  de les nostres vinyes, i en que les nostres plantes han agraït la poda feta l'any passat.

Sense cap mena de dubte, la poda del 2024 en que vàrem treure molta fusta i reduir el nombre de brocades per ajudar els nostres ceps a aguantar el que preveiem seria un any molt dur.

I d'aquí venim, ara amb una anyada amb una producció igual en quantitat a una anyada estàndard, a la vegada que amb una sanitat i qualitat extraordinària. Fruita, mineralitat, textura i estructura que marquen una anyada en que veurà la llum un altre Ruella, un Ruella que vindrà amb sorpreses.

Gestió de l'aigua

En un any com aquest en que no ha plogut ni la meitat del que plou en un any normal, l'estrès hídric de les plantes ha fet que algunes d'elles no hagin tirat endavant ni un raïm, d'altres ha despullat malament i d'altres, tot i les contrarietats, tiren endavant.

Com ja sabeu, nosaltres no reguem i treballem la terra per tal que les plantes cerquin l'aigua el més profund possible.

A Gratallops portem 100 litres des del mes de Gener, dels quals 15 van caure la setmana passada, i ara és el moment d'ajudar les nostres plantes amb una llaurada que giri la terra i els ajudi a aprofitar-ne el màxim possible. Així, ahir vàrem començar a llaurar amb els cultivadors, tot esperant que aquest agost porti mes pluges que ajudin a tancar el cicle maduratiu.

Tornem a la terra

Hem estat fora quasi una setmana i, en tornar, la vinya ha avançat força, veient-se ja els borrons i algunes fulles, així que toca arremangar-se i possar-se a la feina.

Tot esperant aquestes pluges que no arriben, comencem treballs de llaurat per esponjar la terra i de desbroçat, sense presa, però sense pausa, a veure si a part d'aquest d'això, tenim la sort que arribin les pluges i les nostres finques estan preparades per acollir aquesta aigua tant i tant desitjada.

Per altra banda, ja he rebut les feromones i tocarà distribuir-les estratègicament per lluitar de una manera sostenible contra la Lobesia Botrana. Un sistema de treball que hem fet servir durant els darrers 8 anys i que ens està donant bon resultat.

En mig de la vinya vaig plantar-hi 4 presseguers, i fa goig veure com van creixent, així com una figuera que va sortir en mig del ribàs, i que hem guardat.

Avante toda!!!!!

Després de pluges, fred i vent, la vinya ha explotat i toca treballar fort per tal que la feina no ens passi davant.

Apart d'atendre a inspeccions de Sanitat i de CCPAE, trasbalsar vins que acaben la Malolàctica, preparar comandes i etiquetar la nova anyada de La Guinardera 2015, feina de celler que ens va ocupant estones aquí i allà, a la vinya estem a tope.

Ja hem acabat la poda, i aquest any l'herba ve amb força, serà any de guixes. Així que toca segar l'herba i llaurar, mentre per altra banda anem adobant i ja hem comprat uns quants ceps per plantar baixes.

Res, tot ho compensa veure el paisatge que ens regala cada matí aquesta comarca!!!!

El cicle de la vinya continua

Avui, primer dia de l'any ens hem llevat amb una glaçada al igual que els darrers dies, un temps que a la vinya, cansada d'un any de feina i que necessita hivernar per agafar el nou any amb força, li va molt i molt bé.

Tot esperant la poda, preveiem un gener i febrer freds, i esperem que abans que comenci a ploure un altre cop volem llaurar i adobar una mica La Guinardera, que en els darrers 15 anys no hem adobat i que ens sembla que necessita una mica de nutrients.

Per altra banda, al celler continuem fent feina, i aquests dies, aprofitant la Lluna Vella hem tastat botes i reomplert per tal que quedin plenes.

També han estat dies de visites i de comandes de darrera hora, o sigui que ha tocat correr per tal que els nostres clients i amics poguessin servir els nostres vins.

Esperant les pluges

Ja fa uns mesos que vàrem plantar al Mas de Dalt els ceps pel nostre blanc, i després d'un Juny asficsiant, sembla que mentre esperem les pluges tant anunciades, els petits continuen fent via.

Sense cap mena d'aigua de suport fins al moment, avui hem anat a fer-los un cop d'ull per veure si a manca d'aigua del cel n'haurem de fer aportación amb rec nosaltres, perpo de moment sembla que no cal. La llaurada que vèrem fer després de Sant Joan està donant els seus fruits i la dita de que "cada llaurada és una regada", sembla que s'està complint.

Aquests ceps tenen un bon mestratge si miren els ceps d'n elaborem el nostre Lluna Vella, dins la mateixa finca, tant aprop i tant lluny a la vegada.

Un secret: El pare ha tastat un dels raïms que no vaig treue i diu que estava bo.

Primavera: Feina amb temps canviant

Amb e temps que ha fet fins ara, la vinya bé molt forta i se'ns acumula la feina.

Primera ensofrada

Ja hem començat a ensofrar per previndre la vinya de la "cendrosa", un fong que ataca el cep tant en la fulla com al raïm, i pel que és coneguda la costum de molts viticultirs de plantar rosers, doncs són un indicador en cas d'haver-hi afectació.

Espollem

Molment de començar a espollar els ceps, per tal de treure càrrega de "polls" no desitjats i buidar una mica de fulles el nucli dels ceps.

Llaurem

Molta herba, flors i ruelles invaeixen les nostres vinyes fruit d'una pluviometria i unes temperatures molt favorables pel seu cicle vegetatiu. Llaurem a fons i passem l'intercep per obrir la terra, eliminar competència i a la vegada aportar aquesta matèria vegetal al sól.

Temps canviant

És propi de la primavera un temps  aquest temps inestable amb pluges i dies de sol, amb calor i dies de temperatures més baixes, però estem un pel inquiets perque arriben pronèstics de gelades, cosa que seria terrible.

Primera llaurada i primeres alegries

Acabada la poda i retirats els sarments, aprofitant les pluges caigudes els darrers dies ens hem posat mans a la feina i hem llaurat les nostres vinyes, sense donar treva a l'herba que començava a despuntar i per girar la terra i garantir que s'aprofiti al màxim l'aigua caiguda.

I passejant es comença a veure borronar els ceps, que sembla que amb aquests dies de sol estan despertant del descans hivernal.

És màgic! Cada any em sorprèn que d'aquí surti una nova collita.

Inconformisme, inquietud i ànsia de conèixer-nos a nosaltres mateixos

Si una cosa he après del meu pare, i n'he après moltes, és que les coses s'han de conèixer per poder-ne opinar, i és per això que contínuament estem investigant per entendre millor les nostres terres, per saber si podem millorar-ne la interpretació que en fem cada any amb els nostres vins.

Així varem arribar a la Lluna Vella, canviant la poda, llaurant diferent i fent de cada error una oportunitat.

I aquest any no ha estat menys inquiet, hem fet proves a la vinya per veure com es comporta la mateixa vinya sense llaurar-la, i hem de dir que a les nostres finques no veiem que en millori el resultat. però cadascú coneix les seves terres.

Per altra banda hem estat fen proves de vinificació amb la rapa al celler, i ara ens queda un llarg camí per veure com evoluciona aquest vi a les bòtes.

També hem tingut temps per la lectura, des d'un llibret sobre enologia de mitjans del segle passat que el pare va trobar als encants, a un llibre d'en Nicolas Joly sobre biodinàmica: "Comprendre el vino, la viña y la biodinàmica". Molts dies i tardes de pluja, o mentre la premsa treballa, per debatre i compartir. 

Final de verema, començament de pluja

Aquest divendres varem acabar la verema, i per celebrar-ho, ahir dissabte van caure 45 litres aproximadament.

De la verema dir que hem entrar aproximadament un 30% menys de verema, però que la qualitat i l'estat sanitari eren molt bons, pel que la materia prima de sortida fa pensar que por sortir un bon vi, però això ho sabrem amb el temps.

Pel que fa a la pluja, ha estat un any difícil, i fins el divendres portàvem 52 litres acumulats, que sumats a les calors diaries han fet que sigui un dels anys més secs que es recorden. Per sort les nits han estat fresques, i la Garbinada, fresca i humida, ha fet que aquest estrés hídric hagi estat una mica més suportable.

Les plujes d'ahir varen ser bones tant per la quantitat i manera de caure, com pel moment, donat que a part de la clara necessitat que hi havia. Tot just en aquest moment, abans d'arribar els freds, i per tant, la hibernació de la planta, el fet que a l'estar la terra llaurada i oberta per rebre aquesta aigua, fan que cada gota s'aprofiti al màxim. 

Llaurar o no llaurar?

Llaurar o no llaurar? Aquesta es la qüestió. Què en pensem nosaltres? I què fem?

Passejant pel Priorat un cop mes,  el conreu de les vinyes del territori ens mostra  tot un variat ventall d’eleccions que,  traduïdes en lo essencial, venen referides al sistema de poda del cep  i en el conreu de  la terra.

Avui parlarem del llaurar.

Sobre llaurar o no les finques, hi ha diverses opcions i totes son bones. Depèn de les característiques de la pròpia finca i del que cerqui finalment el propietari sobre aquestes.

Nosaltres som molt partidaris del llaurar, seguint el sistema tradicional.

Les nostres dues finques estan totes llaurades. Una primera llaurada el mes fons possible, amb les polleganes, i desprès, segons ens demani la terra, dos o tres llaurades mes amb cultivadors a l’any. Treure l’herba i dirigir les arrels el  mes cap avall possible, buscant la frescor del fons del subsòl per aguantar bé la forta calor i sequera de l’estiu. Aquesta es la nostra filosofia, basada en l'experiència que hem acumulat de tants i tants anys.

Així obtenim uns raïms sans, i bona maduració, sense patir, al nostre gust.

La climatologia  i  la naturalesa de la nostra terra de llicorella del Priorat i en concret de les nostres finques, la seva orientació i alçada, ens agraeixen ben bé la llaurada.  Aquesta terra  nostra, pissarrosa i seca, pedregosa,  s’ho troba i molt. I el fruit del raïm també.  La duresa del clima i de la terra permeten així un bon fruit, concentrat, sa i amb qualitat, que manté l’excel·lència de totes les característiques de mineralitat i fruita roja i  madurada.

La varietat de la garnatxa, amb que treballem, es delicada. Mes que d’altres  varietats.  La nova opció de deixar créixer l’herba i permetre que les arrels pugin,  i que el cep pateixi, obeeix sens dubte a uns bons objectius perseguits pels propietaris que així ho decideixen, atenent a les característiques de la seva pròpia finca, però no es la nostra opció. Per a nosaltres, de patir, ja pateix prou la vinya, tot i llaurant i ben a fons! Les condicions de la nostra terra, de les nostres finques, les que donen  aquest fruit valuós i especial, característic de la Denominació, d’alta qualitat, s’afavoreix concretament per a nosaltres amb la llaurada. Així ho pensem i així ho fem sempre. Per totes aquestes raons, en les que creiem fermament, obtenint d'aquesta forma un fruit final al nostre gust, adequat i pensat des del seu inici pel nostre vi.

Ara, a començaments de Maig d’aquest 2012, desprès de les pluges i quan l’herba bordeja amb força creixent, hem conclòs l’ultima llaurada molt probablement de la temporada. El temps ho marca. I l’art del conreu, que cada propietari  determina, finalment es reflecteix en la personalitat del seu vi.

Ja sabeu una mica més de nosaltres!

Llaurant al Mas

Les garnatxes comencen a tirejar, i el pare llaura les finques. En el cas del mas, el terra està dur com una pedra, la llaurada vindrà bé, a més, la terra surt força humida. Aquesta finca que ens ha portat tants mals de cap fins que hem descobert el seu secret, és un lloc on el "Silenci s'escolta".

El mateix dia he emparrat un grapat de ceps nous que recentment varem plantar al voltant del Mas d'en Romano, un paratge amb molt encant dins la finca del mas, on recordo varem cel·lebrar l'aniversari del pare sota l'alzina i les estrelles.