En nom de la Terra

Ahir vàrem tenir la sort que ens visités la realitzadora francesa Marie-Dominique Dhelsing, i compartir uns vins mentre parlavem de la terra, d'ecologia, de biodinàmica i del documental «Pierre Rabhi, Au nom de la Terre», on parla de l'experiencia d'aquest activista en pro d'un futur millor, més respectuós per aquesta casa comuna que anomenem la Terra.

Trailer del documental

Pierre Rabhi, agricultor, filòsof, polític i escriptor francès d'origen Argelí, va deixar la seva la vida urbana per anar al camp, on després d'uns inicis difícils, ha estat la llavor d'un moviment neorural que sota el nom de agro-ecologia treballa en els principis de la biodiàmica i per una equitat social, assesorant direrents projectes a Àfrica.

També us deixem un seguit de 6 videos en que exposa la seva visió d'aquest món en la presentació del documental esmentat al cinema Utopia el Setembre del 2013.

Apassionant estona amb la Marie-Dominique i la seva parella, en que vàrem comentar petites històries personals, familiars i de com ha evolucionat la nostra zona, els nostres vins i la relació entre els viticultors i l'entorn. 

Fins aviat!!!!

Inconformisme, inquietud i ànsia de conèixer-nos a nosaltres mateixos

Si una cosa he après del meu pare, i n'he après moltes, és que les coses s'han de conèixer per poder-ne opinar, i és per això que contínuament estem investigant per entendre millor les nostres terres, per saber si podem millorar-ne la interpretació que en fem cada any amb els nostres vins.

Així varem arribar a la Lluna Vella, canviant la poda, llaurant diferent i fent de cada error una oportunitat.

I aquest any no ha estat menys inquiet, hem fet proves a la vinya per veure com es comporta la mateixa vinya sense llaurar-la, i hem de dir que a les nostres finques no veiem que en millori el resultat. però cadascú coneix les seves terres.

Per altra banda hem estat fen proves de vinificació amb la rapa al celler, i ara ens queda un llarg camí per veure com evoluciona aquest vi a les bòtes.

També hem tingut temps per la lectura, des d'un llibret sobre enologia de mitjans del segle passat que el pare va trobar als encants, a un llibre d'en Nicolas Joly sobre biodinàmica: "Comprendre el vino, la viña y la biodinàmica". Molts dies i tardes de pluja, o mentre la premsa treballa, per debatre i compartir. 

El ritme de les llunes

De tots és sabut que les feines del camp, així com les feines relacionades amb l’elaboració del vi, tradicionalment sempre han estat lligades al cicle lunar.

Aprofitant el canvi de lluna del dia 3 de Juliol, al celler, varem moure els vins.

Des d’aquell dia, he estat pensant que potser era un bon moment per fer aquest apunt, on voldríem transmetre una reflexió oberta als nostres seguidors, que moltes vegades hem fet a casa.

De sempre, els trasbalsaments de vi s’han fet en lluna vella, i els nostres vins  Lluna Vella 2011 i La Guinardera 2011, seguint aquesta  antiga tradició – el que ara anomenaríem protocol-  han baixat, com cada any,  també en lluna vella i per decantació natural,  a la zona de criança.

L’altre dia, comentant amb un dels nostres clients i amics aquest tema, un d’ells va interpel·lar-me de seguida amb : “Així feu biodinàmica?”. La meva resposta va ser clara. “No, nosaltres únicament  fem el que tota la vida s’ha fet”. I ha estat aquest  comentari el que m’ha acabat de decidir a fer aquest petit apunt.

El que vull dir es que les pràctiques per a treure’n els millors raïms i el millor vi que cadascú decideix adoptar i adopta, es poden anomenar i etiquetar com es vulgui, fins i tot oficialment, pero moltes  d'elles no son en absolut  innovadores, sinó tradicionals del lloc, i fa tants i tants anys que s'utilitzen,  que  responen a una manera de treballar i de fer " de sempre".

Aleshores, si algunes d'aquestes pràctiques – com la trasbalsar el vi en lluna vella-  les volen incloure i incorporar  dins l'etiquetatge  modern de  correu biodinàmic, sigui com a argument de màrqueting, sigui  per a  certificar i/o garantir  burocràtica i oficialment determinades formes de conreu o producció, no es pot oblidar que moltes d'aquestes pràctiques no son en absolut de nova creació, ni son exclusives ni excloents, ni son reflex únic d'un mon i d'una filosofia única , sinó que son sistemes, formes i pràctiques tradicionals que  es venen realitzant i utilitzant – como dèiem- "des de sempre" i per molts, per no dir per quasi tots. Per tant, la seva etiqueta administrativa  no exclou que no siguin utilitzades tant pels nous "biodinàmics oficials", com pels tradicionals, que igualment en  fan ús i "des de sempre", insistim.

Els etiquetatges, per tant, no marquen la exclusivitat. No son excloents, com dèiem. Caldrà, doncs,  fer atenció a cada producte  en particular, a cada vi, a cada celler  i a cada forma de conreu detingudament, perquè aquesta atenció personalitzada  ens explicarà la seva realitat, en aquest cas biodinàmica?? tradicional??

I el  mateix succeeix amb el etiquetatge de "l’ecològic".

Així doncs,  trasbalsar el vi - com fem nosaltres-  en lluna vella es biodinàmic?... llaurar les terres i els ceps - com fem nosaltres-  es ecològic?... son els nostres vins Ruella, La Guinardera i –precisament-  Lluna Vella,  biodinàmics, ecològics, tradicionals ... vosaltres trieu.