Escalfant motors per Wine Paris

Dels dies 9 al 11 del proper mes de Febrer de 2026 es celebra la Wine Paris, i aquest any, els quatre cellers que sempre anem junts a la Prowein, hem decidit provar com funciona aquesta fira, i per primera vegada en les darreres 12 edicions no anirem a la fira de Düsseldorf.

Aquests dies estem preparant-ho tot, i ja hem fet les reserves dels hotels, de les copes per la fira i també hem decidit contractar l'empresa Chuuchii per fer tot el que és la comunicació i gestió de contactes per aquesta fira tant important.

Pluja d'idees

El primer resultat d'aquesta feina tot just l'acabem de publicar, i es tracta del lloc web que hem desenvolupat basat en el que ha estat el nostre eslògan tants cops: https://www.bottles4friends.com/.

Es tracta d'un lloc dedicat a l'amistat, les nostres vinyes i els nostres vins, i des del que podeu accedir a informació dels quatre cellers, així com subscriure-us-hi per rebre informació que anirem publicant, no solament de la Wine Paris, si no dels nostres cellers més en un futur.

Pel que fa a la fira, ens podreu trobar al pavelló 6 en l'espai de Catalunya a l'estand H124, i tal i com hem fet sempre, explicant de primera mà la nostra feina i la de les nostres famílies treballant el territori i elaborant aquests vins únics que fem per compartir amb la gent que estimeu.

Passeu i tastem junts, brindant per l'amistat!!!

Ja tenim aquí la Parhelia 2024

Aquest 26 de Maig passat, aprofitant el canvi de cicle lunar, vàrem embotellar l'anyada 2024 del nostre blanc de garnatxa blanca, la Parhelia, una nova anyada climàticament complicada i en el que la feina a la vinya ha tornat a ser essencial, i més en vinyes com les nostres en les que no fem servir rec de suport.

Com podem veure al gràfic de temperatures de l'any vegetatiu de la planta, (de collita a collita), ha estat molt calorós, amb un hivern curt i poc fred, seguit d'una temperatura "in crescendo", i un Juliol i Agost per damunt dels 25 graus de temperatura mitjana.

Dades enganyoses pel que fa a la pluviometria, doncs a part que veiem de dos anys molts secs, el setembre, ja després de verema es van registrar pluges que marquen més de 50 litres, però que no han estat a temps per nodrir els nostres ceps en aquesta collita. Així, realment la precipitació va ser al voltant de 260 litres.

Nova anyada amb classificació de Vi de Vila amb només 1125 ampolles, però el més important és que la vinya continua formant-se i tot i no tenir rec de suport, la feina que fem en el treball de la terra va donant els seus resultats, i els canvis en l'anomenada poda en verd ens ha donat frescor i un grau alcohòlic de 13,5º.

Un vi fresc, llarg, amb textura gràcies al terra de llicorella privilegiat de l'aquesta vinya i els 5 mesos de "battonage" en dipòsit d'inoxidable, sense passar per fusta. Molt bona acidesa, rodó i amb un nas que ens dona fruita amb pinyol com préssec i albercoc, plantes aromàtiques mediterrànies com el timó o el romer i flors blanques.

Esperem que us agradi!!!!

Certificació Ecològica del celler

Des de fa uns anys hem certificat la vinya d'on surt el nostre Parhelia, i  aquest any hem decidit certificar el celler per poder treure al mercat aquest vi amb certificació ecològica. Donat que de moment no farem els altres vins sota aquesta certificació hem optat per la certificació del celler com a celler mixte, tot i que segurament en un futur no molt llunyà acabarem elaborant els tots els nostres vins  amb aquest certificació.

Un altra auditoria superada i ara tocarà adaptar l'etiqueta al format exigit per aquesta normativa, donat quela resta de pràctiques de viticultura, enològiques i processos ja segueixen els paràmetres marcats per produir vins ecològics.

Fent camí cap a l'ecològic

Ahir matí, inspecció del CCPAE a la nostra vinya de més alçada, la vinya d'on elaborarem el primer blanc del nostre celler, i que any rere any va avançant en el camí cap  a la certificació ecològica. 

Som novells en els requeriments que exigeix aquesta certificació, pel que hem aprofitat per fer preguntes que poden semblar òbvies als ja iniciats, però que per voemaclarir per no fer res que no toqui,i per mirar de portar els llibre de la manerà més correcta possible, així com fer les modificacions corresponents a l'APPC del celler.

Mentre esperem les pluges, per tal que la brotació vagi com ha d'anar, comencem a pensar en cavar les vores dels ceps i en netejar els ribassos. Se'ns gira feina, però la il·lusió és tant gran,que serà de bon fer.

El nostre blanc comença a prendre forma

Avui, pel matí, ens hem passejat per la vinya d'on sortirà el raïm amb el que elaborarem el nostre  vi blanc properament, i aquest any ha de servir per fer les primeres proves de vinificació.

Dos raïms per un vi d'una vinya en un paratge únic, a uns 500 metres d'alçada i que hem decidit certificar en ecològic amb el CCPAE, i que aquest primer any, només l'hem ensofrat una vegada sense cap altre tractament.

Garnatxa blanca:

Ja teniem el referent que fa més de 40 anys en aquest mateix lloc, al cap damunt del Barranc del Canari, de bona producció de Garnatxa Blanca i altres varietats com el Trepat Blanc, i el coneixement del territori del pare ha estat clau en la tria del lloc i en l'abancalat de la finca.

Com no podia ser d'altra forma, la Garnatxa Blanca havia de ser la base d'aquest nou vi, i la seva formació en vas era una aposta per una forma de treball diferent i que pensem ens pot donar la qualitat que busquem.

Garnatxa roja o gris:

Va ser a Colliure i a Banyuls-sur-Mer on vaig trobar la peça d'encaix que faltava per aquest vi que des de feia temps teniem en ment, i sembla que els ceps d'aquesta varietat que vàrem plantar s'han adaptat molt bé a aquest emplaçament.

La garnatxa roja s’adapta molt bé als climes secs i això s’explica en part per la seva resistència a l’oïdi o malura blanca i alhora la seva baixa resistència al míldiu, que és un tipus de fong que apareix en condicions d’excès d’humitat.

Contents i esperant el moment de fer la primera verema.

Protegim el medi ambient?

No sé si ho sabeu, però els cellers paguem l'anomenat "Punt verd" per la gestió dels residus que generem, i això va tant pel vidre com pel cartró. Fins aquí tot correcte, doncs trobo just i necessari que tots plegats contribuïm a la gestió, reciclatge i/o reutilització del vidre i la resta de residus que produïm.

El que t'idigna de tot plegat és que les empreses beneficiaries d'aquesta taxa sembla que se'n fotin de nosaltres a la cara, i és que cada any rebem un CD-Rom amb informació de tot el que han fet, i aquest any, com a colofó final ens han enviat un prospecte del que anomenen "Horizonte 2020", dins una caixa enorme de cartró i amb un mini contenidor per vidre que se supossa que és pel celler, i que fa riure.

Fem números, i deixant de banda la resta d'Espanya, si contem que nomès a Catalunya hi ha uns 800 cellers, aquesta manera de malbaratar els diners em sembla de premi, així que el premi OTV (Ole tus Vuevos) és per l'empresa ECOVIDRIO.

Font: Diari Ara

Volen fer quelcom que funcioni? S'han mirat el sistema de reciclatge d'Alemania? En el fons és el que es feia quan jo era un nen i et cobraven l'envàs amb la compra i et tornaven el valor al retornar-lo, però allí ho fan amb un sistema automatitzat. Menys perdrfe el temps i m´res fer la feina pel que es va pensar aquest tipus de taxa.

Els nostres amics del Restaurant Els Casals

Foto propietat de Restaurant els Casals

Avui us parlem d'un lloc molt especial, un projecte de vida més que un restaurant o un hotel. D'acord amb la seva filosofia, el cicle comença a la terra –que és l'origen de tot i el que dóna sentit al que som, una família pagesa– i acaba al plat, un reflex de l'entorn més immediat. S'entén la cuina com una part més integrada al paisatge i per això gastronomia i pagesia són per aquesta família, quelcom impossible de dissociar.

Foto propietat de Restaurant els Casals

Aquest "tancar el cercle" els duu a fer els seus propis embotits, a criar el bestiar, fer les verdures, un cercle vital molt relacionat amb el concepte amb el que varem elaborar el nostre Cèrcol Daurat, que ja podeu trobar a la seva carta, com la nostra Lluna Vella. Una carta de vins elaborada des d'una sensibilitat i respecte per tot allò que representa la cuina i l'entorn, i on el David, sempre té aquell vi que acompanya el treball fet a la terra, (Miquel i Lluís Rovira), a l'obrador, (Jordi Rovira), i a la cuina després, de la mà de l'Oriol Rovira.

Foto propietat de Restaurant els Casals

Foto propietat de Restaurant els Casals

Podeu trobarlos a:

Restaurant Els Casals
Els Casals, s/n
08517 Sagàs

El ritme de les llunes

De tots és sabut que les feines del camp, així com les feines relacionades amb l’elaboració del vi, tradicionalment sempre han estat lligades al cicle lunar.

Aprofitant el canvi de lluna del dia 3 de Juliol, al celler, varem moure els vins.

Des d’aquell dia, he estat pensant que potser era un bon moment per fer aquest apunt, on voldríem transmetre una reflexió oberta als nostres seguidors, que moltes vegades hem fet a casa.

De sempre, els trasbalsaments de vi s’han fet en lluna vella, i els nostres vins  Lluna Vella 2011 i La Guinardera 2011, seguint aquesta  antiga tradició – el que ara anomenaríem protocol-  han baixat, com cada any,  també en lluna vella i per decantació natural,  a la zona de criança.

L’altre dia, comentant amb un dels nostres clients i amics aquest tema, un d’ells va interpel·lar-me de seguida amb : “Així feu biodinàmica?”. La meva resposta va ser clara. “No, nosaltres únicament  fem el que tota la vida s’ha fet”. I ha estat aquest  comentari el que m’ha acabat de decidir a fer aquest petit apunt.

El que vull dir es que les pràctiques per a treure’n els millors raïms i el millor vi que cadascú decideix adoptar i adopta, es poden anomenar i etiquetar com es vulgui, fins i tot oficialment, pero moltes  d'elles no son en absolut  innovadores, sinó tradicionals del lloc, i fa tants i tants anys que s'utilitzen,  que  responen a una manera de treballar i de fer " de sempre".

Aleshores, si algunes d'aquestes pràctiques – com la trasbalsar el vi en lluna vella-  les volen incloure i incorporar  dins l'etiquetatge  modern de  correu biodinàmic, sigui com a argument de màrqueting, sigui  per a  certificar i/o garantir  burocràtica i oficialment determinades formes de conreu o producció, no es pot oblidar que moltes d'aquestes pràctiques no son en absolut de nova creació, ni son exclusives ni excloents, ni son reflex únic d'un mon i d'una filosofia única , sinó que son sistemes, formes i pràctiques tradicionals que  es venen realitzant i utilitzant – como dèiem- "des de sempre" i per molts, per no dir per quasi tots. Per tant, la seva etiqueta administrativa  no exclou que no siguin utilitzades tant pels nous "biodinàmics oficials", com pels tradicionals, que igualment en  fan ús i "des de sempre", insistim.

Els etiquetatges, per tant, no marquen la exclusivitat. No son excloents, com dèiem. Caldrà, doncs,  fer atenció a cada producte  en particular, a cada vi, a cada celler  i a cada forma de conreu detingudament, perquè aquesta atenció personalitzada  ens explicarà la seva realitat, en aquest cas biodinàmica?? tradicional??

I el  mateix succeeix amb el etiquetatge de "l’ecològic".

Així doncs,  trasbalsar el vi - com fem nosaltres-  en lluna vella es biodinàmic?... llaurar les terres i els ceps - com fem nosaltres-  es ecològic?... son els nostres vins Ruella, La Guinardera i –precisament-  Lluna Vella,  biodinàmics, ecològics, tradicionals ... vosaltres trieu.