Aquest any plantem

Després de la decisió de arrancar i refer un parell dels bancals de La Guinardera i d'ampliar la zona de plantació al solar de la finca, i després de fer els terribles tràmits associats a l'arrencada, la rompuda, la sol·licitud de nova plantació pel solar, ara, arriba el moment de fer feina de debò.

Primer preparem el terreny, amb un parell de passades per trencar pedra i les prèvies llaurades per aflorar la mateixa.

Llavors arriba el moment de plantar les 900 garnatxes que podem plantar amb els drets de la zona arrancada aquest any. Les eines són les bàsiques, amb un cable marcat amb la distància entre els ceps, cups per posar en remull els cels i un perpal per fer els forats.

Després una bona regada per agermanar la terra i ja ho tenim.

Redibuixant La Guinardera

D'aquesta vinya surt el nostre Vi de Paratge de Les Guinarderes, i des de fa una colla d'anys el pare i jo comentàvem que no ens agradava com s'havia abancalat la part més obaga, així com també pensàvem en ampliar la plantació per poder augmentar una mica la producció.

Quan es va fer, uns trenta anys enrere, l'abancalat es va fer amb una màquina esplanadora, (buldòzer), i un dels inconvenients que té aquest sistema és que empeny la terra, no la organitza bé, perdent part vegetal, a part que els ribassos queden molt malament. Hem començat els treballs arrancant la vinya existent en aquesta parcel·la i amb la fondària que permet la màquina, eixertigar el terreny per condicionar-lo pel treball d'abancalament i plantació.

Ara, seguint més el perfil original de la muntanya, amb ribassos més petits i salvant més la part vegetal, podrem millorar la finca a nivell de treball, productiu i visual.

A partir d'aquí, comença la feina de fer els bancals acomodant la capa vegetal en cadascun dels bancs i definint clarament el perfil que desaigüí, de tal manera que es reparteixi l'aigua en cas de pluja i evitar l'insulsament dels bancals. 

Aquesta banda, que podrem replantar aquest mateix any, ja la tenim llesta, i ara nomès quedarà picar la pedra i plantar els 900 ceps que hem encomanat de garnatxa negra.

Per altra banda, a la vessant més solana hem declarat una "rompuda" d'unes 0,25 ha, que si ens atorguen els drets de plantació, plantarem l'any vinent per acabar de executar aquest redisseny de La Guinardera. Son treballs que fem a consciència, creixent amb cura i sempre fidels a aquesta mania nostra de dibuixar paratges del Priorat en cada glop dels nostres vins.

Any de neu, any de Déu!

Ahir vàrem plantar 400 ceps nous pel nostre proper vi blanc, i si bé l'any passat vàrem estar molt de sort amb les pluges en els dies posteriors a la plantació dels altres ceps, aquest any sembla que pot anar millor.

Estic assegut escrivint aquestes quatre ratlles i per la finestra veig com va caient la neu, una nevada que sembla que s'ha d'intensificar en les properes hores i que aquesta nit ja ha enfarinat les nostres vinyes de blanc.

Incrementem la plantilla amb 1800 treballadors

Dilluns vàrem fer les primeres proves el pare i jo, i dimarts i ahir dimecres van ser dos dies intensos de feina per plantar el que serà el nostre nou blanc.

Aquest any plantem 300 garnatxes negres per substituir baixes que hem anat tenint en els darrers anys, però el que sí és una aposta de futur són els 1500 ceps nous que hem plantat a 500 metres d'açada, al capdamunt del Barranc del Canari, dominant la finca d'on surt el nostre Lluna Vella, i amb unes vistes impressionants.

El dilluns, fent les primeres proves ens les prometiem molt felices, però no contavem amb un factor que ens va esgotar: El vent. Si bé una de les virtuds d'aquesta parcel·la és que hi toca tant la Garbinada com el Serè, aquest cop va ser un inconvenient, i entre que no ens deixava obrir els ulls i que fins hi tot em va fer caure, si no fos per la tossuderia que tenim, encara no els hauriem plantat.

El dimecres va ser més plàcid, i vàrem acabar de plantar els ceps del nostre blanc, i ara, per la setmana que ve ens hem deixat 200 garnatxes negres.

Ahir tarda i avui, repassant els ceps per tal que no els falti terra, i ara haurem de treure pedra, que anem servits, però, com diuen en castellà: "Todo se andarà"

Només una setmana després

Aquesta Setmana Santa, mentre nosaltres treballàvem al Bonviure i al Restaurant Piró, amb dies de sol i 35 litres d'aigua caiguts entre ahir i abans d'ahir, els ceps plantats fa una setmana anaven fent via. 

Quin goig veure com comencen a brotar aquestes garnatxes plantades amb tant d'esforç!

S'obren pas entre llicorelles, a la vora del ribàs, i donaran la benvinguda als visitants de La Guinardera.

Plantant més garnatxa, qué si no?

Aquest any estem plantant uns 100 ceps de garnatxa a La Guinardera, i avui el pare i jo hem omplert la bota per fer servir el "sucsurador", i poder plantar-ne uns quants.

Pels que ja heu estat a La Guinardera, els 50 ceps que hem plantat avui els hem posat en la rampa d'entrada a la finca, sota el talús de llicorella, i la veritat és que ens ha costat bastant enfondir, tot i que el "sucsurador" que injecta aigua facilita bastant la feina. 

Quin goig que fa quan mirres enrere i veus la feina feta. Ara, una estona o una altra plantarem la resta dels ceps en altres parts de la finca. En uns quants anys podrem fer unes quantes ampolles més de La Guinardera.