Mètodes ancestrals pel nostre nou projecte

Des del 2008 que treballem en silenci en un nou projecte que ens fa una particular il·lusió, a la vegada que representa tot un repte, i en aquest punt s'ha d'aprofitar els coneixements del meu pare, el Jaume Balaguer Callau.

Fa ja uns quants anys vàrem comprar una bóta de 4 càrregues pensant en aquesta idea que tenim entre cella i cella, i es tracta d'una bóta molt vella, de més de 150 anys, però per tal de poder-ne treure profit hem recorregut a vells mètodes de sanejament amb calderades d'aigua bullint i sal.

Esperem que aquest any que ve us puguem presentar la nova criatura.

Tastos al Celler

Una de les tasques que més ens agrada de la feina que fem al celler, és el seguiment dels vins. durant el procés d'elaboració dels nostres vins hi ha diferents moments en els que tastem, i són dies que tenen un punt d'emoció i d'il·lusió, però per altra banda, tenen associada una responsabilitat, doncs, acostumen a anar lligats a decisions que determinaran com serà aquell vi.

Hi ha tres tastos importants per a nosaltres, i són:

• Tast en acabar les fermentacions: Tot i que no fem cupatges, doncs elaborem nomès amb el que surt de cada vinya, i juguem nomes amb garnatxes, en aquest moment és quan, amb l'ajuda de la nostra enòloga, decidim quina fusta utilitzarem per fer la criança de cadascun dels nostres vins. Aquest és un moment delicat, es tracta d'un exercici d'imaginació, de veure que té aquell vi, i com pulir-ho, sense perdre l'essència del mateix.
• Tast en botes: Un altre dels moments claus, que normalment fem a partir del sisè mes de criança, i que ens permet veure com evoluciona aquesta, i determinar si ja és el moment de treure-ho de les botes per embotellar-lo. Aquest és un dels tastos que ha determinat que hi hagi anyades dels nostres vins amb un pas per bota de sis mesos, i d'altres que han estat dotze i fins hi tot catorze mesos.
• Tast d'afinament d'ampolla: És costum, i quasi una obsessió, que els vins surtin afinats, amb el temps d'ampolla que creiem és necessari. Com molts de vosaltres ja sabeu, a partir del setè mes en ampolla, comencem a tastar per decidir el moment en que podem començar a comercialitzar-los. És, sense cap mena de dubte, el tast que m'agrada més, i justament aquesta setmana, hem fet el seguiment del Lluna Vella 2010, la selecció del Mas de Dalt del 2010 i de la Guinardera 2009, i molt properament els tindreu a la vostra disposició.  

Tastant el 2010 i el 2011

Aquesta setmana va arribar l'hora de tastar el que tenim a les botes de l'anyada 2010, i el petit comitè de tast, del que formàvem part el pare, els enòlegs i jo mateix, varem decidir que el vi ja està llest per treure'l de les botes i embotellar-lo, així que ara haurem d'esperar la lluna vella per moure el vi a les tines i disposar-nos a embotellar l'anyada 2010.

Tenim una anyada plena de matisos i complexitat, amb fuita i a la vegada un mineral que demana ampolla, i en aquesta anyada serà on veuran la llum dos nous vins del celler, també mono-varietals de garnatxa, però amb el caràcter de la finca de dalt al mas. Ens fa una especial il·lusió un dels vins de mas, el que està cridat a ser l'estrella del celler, i que ja presentarem quan sigui el moment.

També varem tastar les tines de 2011, i tot i la dificultat de l'anyada, amb una pluviometria molt reduïda, es pot veure potencial, vins amb caràcter, on apareixen fuita, però també fruits secs, com avellanes, i encara algunes pinzellades làctiques. Ha arribat el moment de passar-los a les botes, i com cada any estem estudiant en quines botes va cada vi.

Anyada 2010 a botes

Aquesta setmana hem fet l'entrada en botes de l'anyada 2010, una anyada en que tenim moltes esperances posades, i és que la garnatxa d'aquest any és fabulós. El fet de poder-ho fer per decantació natural, sense haver de bombar, és fantàstic.

Com cada any fem les coses en funció de l'anyada, y aquest any, per exemple, hem incorporat botes usades de roure francès de 500 litres per la criança.

Per altra banda, aquesta anyada creiem que serà la primera de la finca del mas, que com alguns de vosaltres sabeu té un caracter molt diferent de La Guinardera, i que en la criança també tractem de diferent manera. Sempre buscant trobar la interpretació de la finca.

Per altra banda, ja tenim el 2009 a punt per embotellar, i té bona pinta, la veritat.